Lectio divina on line 122 (Setmana del 22 al 28 de juny)

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 22 Juny 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: ORDRE DE VALORS...
Evangeli del diumenge XIII, any A  (Mateu)

“El qui s’estima el pare o la mare més que a mi, no mereix ser dels meus. I el qui s’estima el fill o la filla més que a mi, no mereix ser dels meus. I el qui no pren la seva creu i no em segueix, no mereix ser dels meus. Qui vulgui assegurar la seva vida, la malbaratarà, i qui malbarati la seva vida per causa meva, la trobarà.

El qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i el qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta, perquè és profeta, tindrà premi de profeta; i el qui acull un just, pel fet de ser just, rebrà premi de just. I el qui donarà de beure ni que sigui un got d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és deixeble, us ho dic ben de debò: no perdrà pas la seva recompensa”.

(Mt 10, 37-42)

-------------------------

Què diu el text?
¿Entens el què vol dir Jesús? ¿Ho tens incorporat en la teva vida?
¿Vius un “ordre de valors” personal, familiar i social...?
Què et suggereix la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

El principi d’aquest text pot sonar dur i com fora de lloc a les nostres oïdes occidentals. La Bíblia, Nou Testament inclòs, és redactat amb mentalitat semítica i cal interpretar moltes de les seves expressions, paràgrafs i capítols enters per a comprendre’ls i comentar-los adequadament. I més, si els hem d’assumir en la nostra vida de batejats, com és ara el text de la Lectio d’avui. La nostra cultura és racional, lògica, i tenim diccionaris molt ben treballats per a saber el significat de cada paraula i les seves formes gramaticals d’aplicació. Però no és amb aquesta eina que hem de llegir i interpretar els textos d’altres cultures, la semítica en aquest cas, on l’al·legoria i la poesia substitueixen o amplien els conceptes racionals i precisos del nostre pensar i parlar. Jesús diu simplement que Ell ha de ser el nostre primer valor, i que més a més dóna llum i força als altres valors que el segueixen com són estimar i reverenciar pares, fills, avis, germans... Qui segueix aquest ordre de valors realitza la seva vida tot il·luminant-la d’eternitat. Qui anteposa a la persona de Jesús realitats terrenals, les que siguin, no viu la veritat de l’existència, oblida el Creador. Acabat el seu temps, es trobarà amb el no res, tot se li haurà acabat... Acceptar Jesús com a valor fonamental a la vida pot portar moments i situacions difícils i molt difícils. La fidelitat a Jesús queda expressada en el “portar la creu”, que vol dir seguir-lo sense claudicar.

-EL CONTEXT-

Aquest text cal situar-lo en el procés que visqueren les primeres comunitats cristianes, on els redactats evangèlics s’anaven elaborant. No es tractava d’escriure la biografia de Jesús sinó d’adaptar a la vida personal, familiar i comunitària el que Jesús, en la seva vida mortal, havia fet, ensenyat i testimoniat, amb coherència i fidelitat a la voluntat del Pare. El que Jesús havia fet i dit ho aplicaven a les realitats presents. En el text de la Lectio d’avui s’hi entreveuen dos fets: 1/Problemes familiars i 2/Necessitat de cohesió comunitària.

1/Els problemes familiars entrarien a les famílies jueves quan algun o alguns dels seus membres es van interessar pel nou grup dels seguidors de Jesús. Molts feren el pas i s’hi integraren; conseqüentment, havien de trencar amb la família. Les divisions foren inevitables.

2/La necessària cohesió comunitària d’aquells cristians els requeria ser acollidors i generosos amb els qui promovien amb fets i paraules el coneixement i acceptació de la persona de Jesús. Acollir també és treballar pel Regne, i tindrà recompensa... En tot acolliment hi ha la manifestació de l’Amor Etern: “qui em rep a mi...”

-AQUÍ I AVUI-

¿Ens parem de tant en tant a considerar quin ordre de valors condueix el nostre comportament? Tenim el perill de que les coses i obligacions del viure, i sobreviure, s’emportin un tant per cent notable de la nostra personalitat i del nostre temps. Aquí rau el perill d’instal·lar-nos inconscientment en la superficialitat, en el neguit, en les presses... i no frenar de tant en tant per a retrobar l’essencial del nostre viure. 

EN EL SILENCI INTERIOR ÉS ON PODEM RECUPERAR LA PERCEPCIÓ DE L’AMOR ETERN, LA PERSONA DE JESÚS, LA VALORACIÓ DE CADA PERSONA QUE SE’NS APROPA, LA PEREMPTORIETAT DELS BENS MATERIALS; TOT I LES CONTRARIETATS QUE LA VIDA ENS POT PORTAR.  EL SILENCI INTERIOR  ENS ACLAREIX EL VERITABLE ORDRE DE VALORS.

Tipus recurs pastoral: