Diumenge XIII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 28 Juny 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits no quedarà sense recompensa!

Aquesta expressió del got d’aigua fresca se’ns fa entenedor. Doncs amb el mateix to i significat ens cal entendre la resta de sentències un xic sorprenents de l’evangeli d’avui.

Com sempre, hem de saber cercar el fruit (el missatge) dins la closca (el text). Els escrits del Nou Testament es van crear en unes cultures i unes expressions literàries diferents de les nostres però els avenços dels darrers anys sobre antics contextos culturals i literaris ens apropen a una lectura més entenedora i senzilla dels texts bíblics.

Les sentències que Mateu recull a l’evangeli d’avui semblen aspres i difícils d’assimilar. Però hi trobem unes claus de lectura:

* La dona del poble de Sunam, en temps del profeta Eliseu. No se’ns diu si era hebrea o pagana. De tant en tant veia passar pel camí de casa el profeta Eliseu, i va proposar al seu marit de preparar a casa per a l’home de Déu un espai d’hostatge senzill i confortable. A aquesta anècdota fa referència l’Antoni Daufí en el dibuix d’avui: la dona que acull un foraster a casa seva.

* Tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits... no quedarà sense recompensa.

Sigui acollir el foraster a casa, sigui donar un vas d’aigua fresca... resulta que es tracta d’acollir o fer un petit servei al Senyor. Són fets autèntics si es realitzen amb un cor generós, desinteressat, amb amor. L’amor omple de sentit tot el que fem o diem, un amor generós en què Déu el nostre Pare se sent estimat.

Ja ens va avisar Jesús que no tot el que diu Senyor, Senyor entrarà en el Regne de Déu. Cal fonamentar-nos sobre la roca viva. La roca on hem de construir la vida és l’amor del Senyor. La nostra roca és Crist!

Déu és Amor, un amor que resplendeix en cada actitud i cada gest nostre d’amor al germà. Cal que la nostra vida sigui centrada en l’Amor de Déu. Tot altre amor no en resta anul·lat, sinó al contrari queda dignificat com a reflex de l’Amor de Déu.

“Qui estima el pare o la mare, o els fills més que a mi, no és bo per a venir amb mi”. Contundent, però no decebedor: En l’amor a pares, fills, amics, Déu mateix se sent estimat. Si ens estimem el uns als altres, estem estimant Déu per a qui queden beneïts els nostres amors.

“Qui no pren la seva creu i m’acompanya no és digne de mi”. Estimar comporta un preu: inquietud pel patiment de la persona estimada, compromís sobre tot en casos difícils ni que sigui a costa de sacrificis... Saber afrontar els sofriments per amor als germans és la creu que Jesús aquí ens proposa per a seguir-lo.

Mirant l’evangeli ho veiem clar: En el comiat del Sant Sopar Jesús sent que estima com mai els amics allí reunits i posa els seus gestos: els renta els peus i se’ls dona com aliment en el pa i el vi. Finalment es posa en camí vers Getsemaní, traïció, arrestament, judicis sumaríssims, Passió i Mort.

Realment el Senyor té dret a que l’estimem sobre totes les coses i persones. 

Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda la retrobaran”. Els qui només pensen a amuntegar béns, viure a costa dels altres, deixar-se anar dels instints desenfrenats caigui qui calgui, aquests es guarden la vida per a ells mateixos. No es poden encabir enmig dels seguidors de Jesús que s’han descentrat d’ells mateixos i en Ell han centrat tot el seu viure. Aquests són els benaurats, els amics de Jesús: que els dirà: veniu al Regne beneïts del meu Pare, vosaltres que em donàreu menjar, i veure i vestit. M’acollireu, em veníeu a visitar quan jo estava malalt o a la presó.

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,
amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.
I Estima el teu pròxim. com a tu mateix.
En això hi ha tota la Llei, diu el Senyor!

Tipus recurs pastoral: