Diumenge XIV de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 5 Juliol 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és el rostre visible del Pare i l’expressió de les seves entranyes de mare

1.- Quan els contemporanis de Jesús esperaven un messies victoriós que els alliberés dels poders opressors, Ell els recorda l’anunci del profeta Miquees: el Messies farà l’entrada triomfal a Jerusalem no pas muntant un fogós cavall de guerra sinó a l’esquena d’un ase, un animal manyac, d’anar per casa. El seu poder no es basa en un exèrcit victoriós, sinó en la pau, l’únic bé que fa florir la vida a la terra.

2.- No sempre remarquem prou la cara amable del Déu de l’Antic Testament: És compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. Bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. Un salm diu: Em mantinc en una pau tranquil·la, com un infant a la falda de la mare. La revelació de l’amor maternal de Déu –del Déu Pare/Mare com diuen ara– ens ve de l’Antic Testament.

3.- Jesús coneix com ningú el seu Pare. Hi té una relació personal i viva. Se li adreça amb la confiança de fill. Està una mica decebut tanmateix: Ha parlat molt, ha ensenyat molt, ha fet moltes coses. Però ha topat amb un auditori de xiquets malcriats que ni saben jugar. Quan han de ballar ploren i quan han de plorar riuen. Només volen sentir allò que els afalaga. No hi ha gaire cosa a fer amb persones capricioses que ja ho saben tot i poden donar lliçons a tothom.

4.- Però no tota la gent és així. Per això Jesús felicita el Pare pel bon gust que ha tingut: Ha barrat l’accés a la seva intimitat als savis i als entesos: tenien la clau del saber i del coneixement de Déu. Però ells no hi han entrat ni han deixat entrar-hi els qui se’n delien.

5.- Per això ha posat, més ben dit ha tornat la teologia –la capacitat de conèixer Déu estimant-lo– a l’abast dels petits, dels senzills, dels ignorants. Ell els ho ha revelat. Per això saben captar el pas de Déu en la seva vida i estan disposats a acceptar-ne la crida. Se senten tendrament estimats del Pare i amorosament acollits pel Fill. Coneixen amb la connaturalitat amb què es coneixen la mare i nadó, o les persones que s’estimen. Amb aquesta connaturalitat molts cristians hem tingut la gràcia de mamar l’amor a Jesús i a la Mare de Déu amb la llet de la mare i amb la complaença del pare. Molt bé, Pare!

6.- I amb aquesta efusió de coneixement, Jesús ens fa una invitació corprenedora: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Tots ho estem una mica de cansats. Els grans ho estem per allò del si no fos; els joves perquè després de pencar hores i hores i de ser els més ben preparats de la història, no troben feina. A uns els ha fallat l’amor amb qui comptaven, a uns altres els ha traït l’amic en qui confiaven. Veniu, jo us faré reposar.

7.- Preneu el meu jou que és suau i la meva càrrega lleugera. El nostre jou més o menys feixuc, ja el portem com podem. Cadascú té una missió, unes responsabilitats i unes limitacions. Coses de la vida. Però Jesús ens convida que prenguem el seu. El jou que ens proposa és cosa de dos: el duem Jesús i jo. Pesa la meitat. I a més, ens ha infós el seu mateix Esperit amb l’energia vital de l’amor. Som com Jesús, fills molt estimats de l’Abbà Pare. Així se’ns fa més lleugera la càrrega.

8.- I entrem a l’escola de Jesús. És el Mestre suau i humil de cor. El seu missatge ens entra per la via de l’amor i de la bondat. Ens proposa portar un altre jou, una altra càrrega: el jou de la llibertat, fet d’humilitat i mansuetud, d’ honestedat personal i capacitat de diàleg i tolerància.

9.- Jesús és el rostre visible del Pare i l’expressió de les seves entranyes de mare. Si omplim el nostre món de persones així, humils i suaus, honestes i dialogants, anirem creant un món nou i una terra nova. Allò que demanem en el Pare nostre: que ja a la terra es faci realitat allò que ja ho és al cel.

ELS QUI CREUEN QUE SABEN, TENEN I PODEN... el Pare els ha amagat la seva intimitat. Tancats i barrats en la gàbia que s’han fet. Contents i enganyats.

ELS QUI NI SABEN NI TENEN NI PODEN però estimen i se senten estimats: com un fill a la falda de la mare... Oberts a Déu i als altres s’abracen i... juguen.

Tipus recurs pastoral: