Diumenge XVII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 26 Juliol 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Treure de l’arqueta joies noves i velles

En el cor de totes les lectures d’avui hi ha un tresor: la saviesa de saber descobrir el projecte de Déu sobre nosaltres.

En la segona lectura de Pau als Romans: Déu ens destinà a ser imatges seves vives en Jesucrist: Fills de Déu. Per aquí descobrim com Déu és amor. I l’efecte en nosaltres és allò del salm: la meva ànima s’ha enamorat de vós. Missatge que no podem desvincular del text paulí de la setmana anterior: és l’Esperit que se situa en el fons de la nostra flaquesa en el profund dels nostres gemecs i prega en nosaltres, és dir que l’Esperit ens dóna el to de la pregària. Jo entenc que l’Esperit dins nostre canta la melodia filial i nosaltres el seguim tot fent el duet. Resultat: la nostra pregària és una simfonia de Déu.

La primera lectura d’avui ens presenta el jove Salomó a l’inici del seu regnat. Déu li diu que demani el que vulgui, i ell respon: el do de la saviesa per a l’acompliment de la missió de governar el poble.

El salm acaba dient: la vostra paraula, explicada, dóna llum i l’entenen els senzills.

Després d’aquest apetitós entremès de les primeres lectures, avui tenim les tres darreres paràboles que ens aporta Mateu en el capítol 13: el tresor amagat, la perla de gran valor, la tria del peix.

El text hi afegirà discretament, com una insinuació de paràbola, la saviesa de la persona que del seu cofre en sap treure les joies antigues i les actuals.

 Jesús en aquestes explicacions està acomplint la seva missió de fer-nos conèixer el regnat de Déu, de mostrar-nos amb quins valors i criteris funciona. El tema és profund, però el llenguatge és senzill, popular.

  • El tresor amagat. Un home trobà casualment en un camp el tresor que algú hi havia amagat. L’home decideix amb saviesa: el tesor no és seu, és de l’amo del camp. Es posa molt content però actua amb seny i amb esforç: deixa allí ben amagat el tresor, calcula bé, es decideix a vendre tot el que té i compra el camp.

La il·lusió de trobar un tresor amagat no justifica decisions precipitades. L’home de l’evangeli va mostrar la saviesa del Regne de Déu: que en descobrir el do de Déu ens alegrem, que sapiguem desfer-nos de tot el que no val per al Regne, fem nostre el terreny que el Senyor ens ha mostrat i amb aquesta saviesa acollir en la nostra vida el tresor del Regne: l’amor salvador de Déu.

 

  • La perla de gran valor. Un comerciant cercador de perles fines descobreix una perla de gran valor. Ell que sí, es ven tot el que té i la compra.

No cal dir que el Mestre està insistint en el mateix. Qui descobreix el regne de Déu deixa tot el que calgui per a adquirir-lo: Deixar-ho tot per a seguir Jesús. Avui també l’Església és plena de dones i homes que ho han deixat tot per a consagrar la vida al Senyor. És clar que això no es dóna en l’acte entusiasta d’un dia sinó que és un lliurament al llarg de tota la vida.

A cada u el Senyor li fa la proposta de deixar-ho tot per a trobar el tresor i ho fa sempre a la seva manera, sovint desconcertant. A alguns, sense cercar-ho, els sorprèn (com en el tresor trobat) a altres és resultat d’una recerca diària (com en la perla de gran valor). Avui, en escriure això fem memòria de Sta. Brígida patrona d’Europa: sueca, princesa, mare de vuit fills, pelegrina a Sant Jaume de Compostela, fundadora d’una institució religiosa, ella mateixa s’hi fa monja, vida profundament contemplativa, escriptora mística a partir de la seva experiència espiritual. Pregunteu-li al Senyor a veure com s’ho va fer en aquesta dona per a que ho deixés tot i el seguís. No cal cercar tots els camins, cal estar atents en el nostre camí particular per a anar descobrint els tresors del Regne i purificar-nos de tot allò que ens allunya de Jesús.

  • La selecció de peix. Passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Després els pescadors destrien el peix útil per al mercat i per a casa i es desfan del peix inútil.

Veritablement Jesús era observador. Sabia molt bé que hi ha la pesca de llum a la nit, on els pescadors sorprenen un banc o un núvol de peix, l’atreuen amb llum i sigil·losament l’envolten amb les xarxes (per aquí deuen anar a l’evangeli els relats sobre la pesca); i per altra banda hi ha la pesca de dia. Encara avui a la pesca de dia els pescadors deixen anar al fons del mar i hi arrastren unes grans xarxes (Jesús diu: “amb aquelles grans xarxes que ho arrepleguen tot”). Els pescadors mentre tornen a port destrien en coves els diversos peixos aprofitables i es desentenen dels que no serveixen (llancen allò que és dolent, diu l’evangelista).

Aquesta paràbola de la tria de peixos apunta cap al mateix missatge que la paràbola del jull i el blat: la tria final. Demanem al Senyor de saber destriar el jull i el blat i de no confondre el que en nosaltres hi ha de la bona pesca i de la dolenta.

  • Heu entès tot això?, preguntà finalment Jesús.La resposta va ser que sí. Però ¿com pot ser que aquells deixebles un xic despistats, egoistes i poc cultes, ara diguin que han entès el tema del Regne? Jesús accepta la resposta. Ell els comprèn i sap que cada persona capta el missatge segons el propi alcans, en la mesura de la pròpia capacitat. Ell es complau en el nostre estar “atents a la paraula”, una escolta limitada i potser una mica distreta, però que l’Esperit va il·luminant per a fer-nos descobrir el misteri del tresor amagat, la perla de valor i la pesca seleccionada.

Jesús acaba amb una sentència: “Els qui es fan deixebles del Regne són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues. L’evangelista està molt al cas dels dos grans orígens de les comunitats cristines: els qui venien del paganisme pels qui en l’Anunci de l’Evangeli tot era nou, i els qui venien del judaisme, que portaven darrere seu la gran tradició hebrea. Aquests no tenien perquè oblidar la seva tradició. Ja Jesús havia dit que ell no havia vingut a canviar sinó a millorar. Ni els pagans conversos tenien perquè sotmetre’s a les lleis jueves.

El mateix sigui dit entre nosaltres que tendim a apuntar-nos com a immobilistes o com a progressistes. El regne de Déu que Jesús anuncia amb paràboles és llei de llibertat, d’amor, de confiança i de compromís.

Això sí: vi nou en bots nous, i roba nova en vestits nous.

Tipus recurs pastoral: