Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 2 Agost 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Els pans i els peixos

1.- Jesús recull la invitació del Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res”. Jesús es fa seva aquesta invitació:“Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats. Jo us faré reposar”. No és una proposta per demà. És per avui. Ens invita ara. I no dona pa només. En el Pa es dóna ell mateix.

2.- Imagineu-vos quina meravella fóra que una de les Farmacèutiques oferís la vacuna anticovid19 a tothom, si no de franc, a un preu assequible fins als qui no tenen per pagar... No n’hi haurà cap que imiti la generositat del Senyor?

3.- Jesús es retira en un lloc solitari. Fuig del país controlat pel criminal Herodes que acaba d’assassinar Joan Baptista. Jesús és valent, no pas temerari. Li anirà bé un descans per desconnectar i reposar. Però vet aquí que se li acosta tot de gent esmaperduda i desorientada. I el cor se li desfà de compassió. No s’ho pensa més. Renuncia a les seves vacances tot just encetades i es posa a atendre els cansats i afeixugats. No els fa cap explicació ni els explica cap paràbola. Es limita a atendre’ls personalment un per un. Hi dedica estona, fins que es fa tard. Així anuncia amb fets el regnat de Déu que és compassiu i benigne, bo amb tothom, que estima entranyablement tot el que ell ha creat. Els primers beneficiaris del nou regne són els pobres i els famolencs, els marginats i els qui no compten per a res als ulls del món. Sense adonar-se’n són cercadors de Déu. Amb la seva actuació Jesús els mostra el rostre amorós del Pare.

4.- I ara se sent la veu del seny. –Mestre, es fa fosc i només tenim cinc pans i dos peixos. Que s’espavilin com nosaltres. Els pobles veïns es posaran contents: per fi podran fer una mica de calaix. –Ah, no. Això no. Doneu-los vosaltres el menjar que necessiten. La misericòrdia de Jesús no s’expressa amb paraules boniques. És dinàmica i operativa, imaginativa i solidària. La paraula de Déu que no es concreti en el pa de cada dia no és paraula, es opi.

5.- Ja hem vist com actua el Senyor. Els deixebles li donen el poc que tenen. Jesús beneeix els pans, els parteix i els dóna perquè els reparteixin. Els qui “som de Missa”, hi sentim les paraules de la Consagració: preneu i mengeu-ne... I apreneu-ne: feu vosaltres això que Jesús fa i el fareu present en el vostre temps i en el vostre espai.

6.- I els cinc mil? Fins ens permetem de fer broma amb els pans i els peixos del miracle. I sense comptar-hi dones i criatures. I encara en sobra. Si eren 50, o 500 o 5.000 tant se val. Anem una mica més enllà de les xifres. Els números solen ser simbòlics. ¿Us ho he repetit 50 vegades, oi?!!!!!

7.- Segons la Bíblia, la nit de pasqua sortiren del país d’Egipte uns sis-cent mil israelites en ordre de batalla, sens comptar-hi dones i criatures (Ex 12, 37 i 13, 18). Com s’entén això? El narrador descrivia aquest fet uns quants segles després, quan ja el poble d’Israel ocupava la terra promesa que rajava llet i mel. I en els pocs o molts del principi veu ja alliberat de l’esclavatge tots els qui conformen el poble avui. Tots en són hereus i gaudeixen de la gesta iniciada per Moisès i continuada ara i demà i demà passat. Quan l’evangelista Mateu descriu el miracle de Jesús al desert, ja es troba amb una comunitat molt nombrosa. I aquells cinquanta o cinc-cents o més que van participar de l’acció misericordiosa de Jesús al desert, ara som milers i milions que continuem multiplicant i partint, repartint i compartint el Pa de Jesús en cada eucaristia. Volem miracle més gros?

8.- Tots ens beneficiem del miracle de Jesús i de la seva preocupació pels necessitats i vulnerables, malalts i marginats. Ja al bell començament de l’Església, sant Pau passava llargues temporades recollint fons per atendre les comunitats pobres de Jerusalem. Això mateix fan els moltíssims cristians que des del que saben, tenen i poden, ofereixen el poc o molt que tenen per atendre milions de persones necessitades. Ho fan a petites miques individualment o units en associacions benèfiques com Caritas, o Arrels o Jericó o Oxfam o Creu roja. I són la mà visible de Jesús fins avui. I ara més que mai. La misericòrdia de Jesús és dinàmica, creativa i imaginativa. I arriscada.

9.- Tot això ho vivim i ho fem inspirats per un amor molt gran. Déu s’ha compromès a fons amb nosaltres enviant-nos el seu Fill Jesús. Amb gran gosadia sant Ireneu escrivia: El Verb –Paraula de Déu– habità en l’home i es féu un home qualsevol, per acostumar l’home a percebre Déu i acostumar Déu a habitar en l’home. Déu en Jesús ha après a estimar i a mirar el món i les persones amb el cor i els ulls humans. I si Déu està de part nostra, qui estarà en contra? Déu ha pres partit per l'home i la dona de tota nació, raça o religió. I res ni ningú no ens podrà separar d’aquest amor de Déu. Un amor que va més enllà de la mort, perquè ens garanteix la resurrecció. Quan diem el Pare nostre, el diem inspirats per l’Esperit que prega dins nostre i posa en els nostres llavis les paraules de Jesús. Com voleu que no arribi al Cor del Pare?

Tipus recurs pastoral: