Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 2 Agost 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

El relat de la multiplicació de pans i peixos apareix sis vegades en els quatre evangelis, dues vegades en Mateu i Marc, probablement per tractar-se de fets diferenciats. El missatge d’aquests textos és cabdal i dóna llum per a aprofundir en gran part dels escrits evangèlics.

Tots estem afamats i assedegats d’allò que dóna sentit a la nostra vida i en les lectures d’avui se’ns ofereix la resposta de Déu. Preneu, mengeu i beveu, diu Jesús amb el pa i el vi de l’Eucaristia. Aquest és el punt culminant del missatge. Però ens cal arribar-hi a poc a poc, tot fent camí entre els textos bíblics de la missa dominical d’avui.

Isaïes en el llibre de la consolació afronta el drama profund del poble jueu que ha estat exiliat per l’imperi babilònic, sense ni forces per a cantar les cançons de la terra, una terra que ha quedat a mans dels opressors. El Temple de Jerusalem, cor de la tradició religiosa del poble, ara és un munt de runes i cendres. És que Déu ha abandonat el seu poble? Molts dels exiliats s’han passat als ídols, altres es pregunten si Déu no haurà oblidat el seu pacte de fidelitat. El profeta en nom de Déu alça la seva veu: Estigueu atents, torneu a mi, i us saciareu de vida... Oh tots els sedegats, veniu a l’aigua, veniu els que no teniu diners i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.

Davant la fam i set física i moral de la gent el Senyor anuncia el retorn feliç del poble jueu a casa. Fam i set del poble, compassió de Déu i oferta d’una alimentació gratuïta.

El Salm 144insisteix: Tothom té els ulls mirant esperançat, i al seu temps vós els doneu l’aliment.

En la carta als Romans: davant la resposta exuberant de Déu a la nostra fam i set de plenitud en la vida, Pau s’entusiasma: Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist que tant ens estima?

A l’Evangeli trobem tres paraules claus:

- Jesús es compadeix de la gent que necessita nodriment.

-“doneu-los menjar vosaltres mateixos”

- Prengué els pans i els peixos, alçà els ulls al cel , digué la benedicció, els partí i els donava...

Tot plegat s’encapçala amb una anotació intencionada de l’evangelista:

- Quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se’n anà en una barca a un lloc despoblat...

La mort violenta de Joan Baptista havia d’afectar profundament a Jesús. Ell se’n anà en una barca a un lloc retirat. A plorar tot sol? A meditar? A descansar? L’evangelista ens dóna a entendre que per a Jesús aquest era un moment crucial: Joan havia anunciat la imminència de la manifestació del Messies. Amb la mort del Baptista s’havien acabat els tems dels profetes i era arribat el temps messiànic. En la seva anhelada solitud Jesús es va trobar que arribaven gent i més gent. No havia passat desapercebut. Ben aviat en sortiria de Jesús el gest messiànic de la multiplicació dels pans i els peixos.

1.- Jesús en veure la multitud se’n compadí. Compadir: patir amb algú, compartir la sofrença de l’altre, carregar amb el seu problema... havia estat necessària l’encarnació del Verb per tal de fer-se un de nosaltres. Déu com era, diu Pau en la carta als Filipencs: ... es va anorrear a ell mateix fent-se la imatge viva del Servent, es rebaixà fent-se obedient fins a acceptar la mort, una mort a la creu...”

La compassió de Jesús a la multitud cansada i afamada és l’actitud que ell te amb nosaltres, amb tu i amb mi, una actitud de sentir-se proper i implicat.

Ens sentim així tocats per la misericòrdia de Déu, misericòrdia des del seu cor humà com ho és el nostre. Més, el toc de Jesús en les nostres vides ens fa partícips de la compassió, de la misericòrdia de Déu, una misericòrdia encarnada a favor de les persones que ens envolten. I no cal que anem a altra banda del món; molts altres ho fan i nosaltres estem en comunió amb ells, però tu ja fas anar la misericòrdia de Jesús quan tens a casa un fill o una filla amb problemes no volguts, tens un company de treball que pateix bowling, tens una veïna pobre carregada de fills de qui no pots passar de llarg, li deus en nom del Senyor un somriure, una paraula d’encoratjament i posar-hi de la teva part el que puguis...

2.- Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Una mica desconcertant és la sortida de Jesús davant l’assenyat suggeriment dels deixebles que li diuen d’acomiadar la gent i que puguin anar a proveir-se del necessari. En realitat a l’hora d’actuar els diu de repartir ells mateixos el pa i els peixos que acaba de beneir. La missió dels apòstols, i la nostra, serà de fer arribar el nodriment del Regne a tothom qui vulgui. Jesús anuncia i fa present el regne de Déu però per ell no té sentit que cada u ho aprofiti i vagi fent. Amb el do de Déu a les mans ens hem de sentir responsables de les persones que ell estima, sobre tot les preferides del Regne. I moure’ns per a repartir i compartir. El dia que tots aprenguem a compartir el mon canviarà.

3.- Jesús alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí el pa i els donava. Ja es veu clar cap a on ens porta el relat. Tots els evangelistes hi conflueixen. El capítol sisè de l’evangeli de Joan sobre el Pa de Vida és un ressò eucarístic de la multiplicació dels pans. Assenyala al gest de Jesús en el darrer sopar.

La compassió de Jesús davant la gent afamada, la missió compartidora dels apòstols i la fracció del pa, tot està en la mateixa línia: l’Eucaristia on enmig de la comunitat reunida i a mans del prevere el Senyor se’ns fa Pa de Vida. Ell ens nodreix i de nosaltres en fa també Pa de Vida: nosaltres en l’Eucaristia ens transformem en pa de vida per a la gent afamada i assedegada d’Amor, de justícia, de pau, de felicitat.

I doncs, què va succeir realment en això de la multiplicació dels pans i peixos? Si captem el missatge ja hem entès el relat, tant si és històric com si és simbòlic com si és catequètic. En realitat Jesús té poder diví per a fer el que li sembli a favor dels germans: guaricions, domini de la natura, retorns a la vida... I també és cert que ell no es dedicava a fer malabarismes, jocs de mans, efectes espectaculars... El gest més natural i humà es transfigura en les seves mans en un esdeveniment de gran calat. Podia perfectament fer que els cinc pans i dos peixos, així com totes les vitualles que alguna gent previsora portés en el sarró, es convertís a mans dels deixebles en un obrir-se tothom a compartir segons les seves possibilitats. Un fet espectacular, un veritable miracle hauria estat que la fam d’aquella gent se solucionés amb el compartir generós entre tots els presents.

Tipus recurs pastoral: