Diumenge I d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 29 Novembre 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Tant de bo s’esquincin els cels i baixessiu!

La gent del poble jueu s’ho passà molt malament exiliada en un país estranger, a Babilònia. La lectura d’Isaïes se’n fa ressò amb una pregària dramàtica en què demana a Déu que els cels s’esquincin i que baixi. En la cosmologia d’aquella cultura el cel blau era la volta de les aigües de dalt. I a l’altra banda hi havia la glòria de Déu. Déu s’ha oblidat de nosaltres? Déu meu, que el cel s’esquinci i obri pas per a que el Senyor baixi!

La litúrgia d’Advent ho recull: Que caigui del cel la pluja de Déu i els núvols ploguin la salvació.

Els temps són diferents però els desastres aterren també avui la humanitat. Tant de bo que tots plegats iniciem aquest advent amb el crit: Senyor, veniu, us esperem!

El salm segueix amb el mateix to d’humil confiança: Oh Déu, restaureu-nos. Que brilli el vostre rostre i ens salvi. ... Veniu a visitar la vostra vinya...

En aquest diumenge comença un non any litúrgic. Mentre tots els mitjans i la moguda pre-nadalenca pels carrers estan parlant de les darreres setmanes de l’any, nosaltres parlem de les primeres. Quan en l’ambient social es respira la preparació comercial de les festes nadalenques, els cristians, a més a més ens centrem amb la gran notícia de que el nostre Déu ha volgut ser Déu amb nosaltres.

Sant Pau en la seva carta als corintis avui els felicita per com han sabut rebre la notícia de l’Evangeli i els repta a estar ben desperts per a l’arribada del Senyor. L’arribada que per a ells havia de ser el retorn de Crist en majestat el darrer dia.

L’Evangeli de Marc parla de la destrucció de Jerusalem amb l’indicador posat en l’arribada del Senyor al final dels temps. Tot plegat per a cada u de nosaltres és una crida a vetllar atents per a l’arribada del Senyor el dia del nostre traspàs, l’arribada en plenitud del Senyor per a donar un sentit ple a la nostra existència.

Aquesta espera un xic inquietant la celebrem en el temps d’Advent amb serenor, esperança i joia.

Advent, doncs, és preparació. És temps d’espera activa, tal com se’ns anava recordant els darrers diumenges.

Des d’ara a l’Advent i per a tot el nou any litúrgic, els diumenges tindrem l’evangeli de Marc. El text d’avui es correspon al de Mateu que encara tenim fresc en la paràbola dels talents: el Senyor vindrà a ‘hora menys pensada:

Vetlleu perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa... Ho dic a tots: vetlleu!

La nostra vetlla d’Advent troba unes pautes en els textos bíblics d’avui:

  • No estiguem adormits, que el Senyor està arribant Ens reconeixem pecadors i volem centrar novament la nostra vida en el Senyor.
  • Preguem més intensament.
  • Avivem la nostra confiança.
  • Siguem portadors d’esperança en el nostre entorn.
  • La celebració eucarística, memorial del Senyor, ens obre camí vers la vinguda del nostre Salvador Jesucrist.
  • I en el cor de la celebració clamem: Veniu Senyor Jesús!

Sabeu la cançó?:

Preparem la ruta que el Senyor ja arriba, oh veniu, Jesús!
És tota la terra que espera i anhela: Oh veniu, Jesús.

Ben desperts en una esperança activa
anem fent via vers la celebració del Nadal.

Bon i sant Advent!

Tipus recurs pastoral: