Lectio divina on line 136 - Diumenge II d’Advent (Setmana del 30 de novembre al 6 de desembre)

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Dilluns, 30 Novembre 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: LA PREDICACIÓ DE JOAN BAPTISTA  -  Mc 1, 1-8
Diumenge II d’Advent – Cicle B

El principi de la Bona Nova de Jesús, Messies i Fill de Déu, respon al que llegim en el profeta Isaïes:

Mira, envio el meu missatger primer que tu
Perquè et prepari el camí.
Veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
Aplaneu-li les sendes.

Joan es va presentar al desert batejant i proclamant un baptisme, en senyal de conversió per a obtenir el perdó dels pecats. Tota la província de Judea i tots els habitants de Jerusalem, acudien a ell. Reconeixien en veu alta els seus pecats, i Joan els batejava al riu Jordà.

Joan duia un vestit de pèl de camell, ajustat a la cintura amb una corretja de cuiro, i menjava llagostos i mel silvestre. Feia aquesta crida:

-          Ve darrere meu el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me per deslligar-li la corretja de les seves sandàlies. Jo us he batejat amb aigua: Ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

-------------------------

Què diu el text?
¿Saps diferenciar el baptisme que obra Joan i el baptisme cristià que has rebut?
¿Quines accions de la teva vida són fruit de l’Esperit, de fe aigualida o simplement paganes?
Què et demana avui la Paraula?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Comença l’Evangeli de Marc. Mirat per sobre, l’Evangeli de Marc sembla el més espontani dels Evangelis sinòptics, però és una pedagogia sobre la importància de Jesús a les nostres vides tan senzilla, llegida per sobre, com profunda i ben compactada si la podem meditar i considerar degudament per a descobrir-ne el propòsit amb què va ser escrita. L’Evangeli s’emmarca entre dues afirmacions; la primera, en començar l’Evangeli, és de Joan Baptista: “...jo us he batejat amb aigua, Ell us batejarà amb l’Esperit Sant!” Mc 1, 8;  i  la segona és la proclamació del centurió romà quan Jesús, clavat a la creu, ha mort: “Veritablement aquest home era fill de Déu!”.  

 Entre aquestes dues afirmacions, contundents ambdues, es desenvolupa tot el drama de Jesús en el seu pas pel nostre món: incomprès per la seva gent, la seva família, els mateixos deixebles i uns enemics que el liquiden de mala manera per a desacreditar-lo davant tothom.  L’apèndix de l’Evangeli és el desllorigador de tot plegat, el nou bateig amb l’Esperit Sant!, llegiu Mc 16, 1-19. Aquest Evangeli, dels quatre que coneixem, fou el primer en ser redactat. Al temps de la seva redacció alguns encara pensaven que el vertader profeta messies enviat era Joan, el que havia motivat la conversió al riu Jordà, prop la Mar Morta...

Textos paral·lels:  Mt 3, 1-12.   Lc 3, 1-20.  També: Mt 28, 9-10 i Lc 24, 1-12.

-EL CONTEXT-

L’obra de Marc ens situa en la segona generació cristiana. L’Evangeli ja ha superat les fronteres religioses del món jueu i s’ha obert també als pagans, tot arribant a la mateixa ciutat de Roma, centre geogràfic, econòmic i polític del poder imperial romà. A Roma el cristianisme aviat és catalogat com a moviment sospitós i comença a ser perseguit. És en aquest context en el que l’Evangeli de Marc és redactat per a donar la notícia de la Bona Nova de Jesucrist, Fill de Déu, tot donant esperança en uns moments ben difícils.

Una tradició molt antiga identifica aquest Evangeli amb la comunitat perseguida el temps de Neró (L’any 64 moriran Pere i Pau). Seria una comunitat majoritàriament d’origen pagà, pobre i en crisi, que seria obligada a donar raó de les seves creences i comportament com ho havia estat el mateix Jesús. Marc els deixa clar que el valor “Jesús” és més fort que totes les realitats enlluernadores que ara els persegueixen.

Marc ha sigut valorat durant segles per dessota dels evangelistes Mateu i Lluc pel seu estil parc i d’un vocabulari literàriament justet; no oferia res de nou que no fos més elaborat en Mateu i Lluc...

 Aquest Evangeli de Marc fou revalorat a finals del segle XIX i tot el segle XX, fins avui. Els coneixements bíblics no estaven preparats per a copsar-ne la grandesa descarnada del seu missatge.

-AQUÍ I AVUI-

Nosaltres, avui, necessitem reciclar la nostre fe i purificar-la de molts afegits culturals, folklòrics, afectius, escenogràfics, etc. que l’han volgut fer fàcil, i, per tant, desfigurat.

Marc presenta una fe radical, sense cap sosteniment humà, ens presenta un procés de Jesús que s’inicia en el baptisme del Jordà i acaba en un patíbul, crucificat. Quan totes les esperances humanes han desaparegut i Jesús acaba de morir clavat a la creu, és un pagà militar que se n’adona de qui és aquell que penja exànime, i confessa: “ Veritablement aquest home era fill de Déu!” La redacció de Marc era la redacció precisa i oportuna per aquells cristians perseguits de l’any 64.

¿No pot ser també el nostre cas, tot i que, a la nostra àrea, les persecucions contra la fe són subtils, solapades, subliminals...?

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

Primera lectura, Is 40, 1-5  i  9-11: “...obriu en el desert una ruta al Senyor...”
– Pregària amb el salm 84:  “...Senyor, feu-nos veure el vostre amor...”
– Segona lectura: 2Pe 3, 8-14:  “...el Senyor és pacient amb vosaltres...”

Tipus recurs pastoral: