Diumenge III d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 13 Desembre 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El meu esperit celebra Déu que em salva

Mireu-lo el petit de casa la vigília de Reis: una tensió d’espera plena d’alegria i d’interrogants.

És el que ens està passant a nosaltres en aquest Advent si és que som connectats amb el joiós misteri de l’espera cristiana del Nadal.

Tensió d’espera / plena d’alegria: ens hi acompanya la litúrgia d’avui. Des de fa segles aquest tercer diumenge d’Advent s’anomena “diumenge gaudete”: Alegreu-vos! Així comença el cant d’entrada: alegreu-vos sempre en el Senyor”.

  • Tensió d’espera: El Senyor està arribant. Som hi, preparem-li el camí, que tingui una bona acollida.
  • Amb interrogants: no veiem clar fins a quin punt estem preparats, no sabem gaire en quina manera ell es presentarà... Sí, és clar, com a nadó fill de Maria i Josep però, atenció: que aquest infantó quan anunciarà la Bona Nova del Regne ens ho aclarirà: jo tenia gana... tenia set... era migrant desposseït, estava malalt, tancat a la presó... i vareu estar per mi.... vareu ser bons samaritans. No cal ara que fem examen de consciència, simplement que tinguem ganes de trobar-lo nascut en els germans febles, els preferits de l’Evangeli. Els tenim a casa mateix, en el treball, en el veïnat, en qualsevol persona a qui puguis fer un somriure, ajudar-lo, fer-li costat.
  • Amb alegria: Déu és a prop. arriba a la nostra vida per a complir la seva promesa de salvació. La tercera flama de la corona de l’Advent ens ho fa sentir: avui és el diumenge Gaudete!

L’esclat d’alegria ja ens el fa sentir en la primera lectura el profeta Isaïes. És justament el text que Jesús llegiria a la sinagoga de Natzaret en proclamar-se ungit per l’Esperit Sant i enviat a anunciar la Bona Nova. Diu Isaïes: Ell ve a anunciar la Bona nova als qui pateixen, a embenar els cors ferits, anunciar l’amnistia i l’alliberament dels captius, proclamar l’any de gracia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, ell m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells, El Senyor fa germinar el benestar i la glòria com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra. I també sant Pau en la primera carta als Tessalonicencs: Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. I Maria que en el cor de l’Advent, entona el Magnificat. Per a mi el càntic de Maria és el pregó de Nadalque ens posa el cor content, amb música de humilitat agraïda i solidaritat pels pobres. El càntic del Magníficat És el salm d’avui: La meva ànima canta al Senyor, el meu esperit fa festa amb Déu que em salva! Ell ha mirat la meva petitesa, ell s’ha posat de part dels pobres i els humils.

La nostra alegria de l’Advent és un regal sòlid que no s’emporta el vent de la societat de consum amb la seva sorollada de preparatius del Nadal. Molt bé les lluminàries dels carrers, els regals, els àpats familiars si són expressió d’un goig en el cor, un estremiment d’alegria per la visita de Déu.

Joan el Baptista a l’Evangeli avui ens diu que el messies ja el tenim enmig nostre tot i que no el coneixem. Ho veig com un avís, que no ens passés en el Nadal allò de St. Agustí: tinc por que Jesús passi de llarg. Que l’arribada del Senyor no ens agafi despistats sinó ben il·luminats pel missatge joiós i exigent de l’Advent.

ANEM FENT AMB JOIA EL CAMÍ DE L’ADVENT.

Tipus recurs pastoral: