La Sagrada Família

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 27 Desembre 2020
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La Sagrada Família viu la família com a comunió d'amor

1.- Podríem dir moltes coses de la Sagrada Família i de les nostres famílies. Tots hi hem nascut i ens hi hem fet grans. I molts hi hem mamat la fe juntament amb la llet de la mare i els manyacs del pare, al ritme dels parenostres i avemaries del rosari, mentre descabdellaven els misteris de goig, de dolor, de glòria que són l’entramat de la nostra vida. I que van ser l’entramat de la sagrada Família.

2.- Què faria la sagrada Família avui a Balàfia? No faria gaire fressa, perquè són forasters…

L’ INFANT Jesús demana pa
y sant Josep no li'n pot dar.
Com sant Josep forastereja,
i ja en son cap la neu blanqueja,
no troba un bri de feina enlloc,
i torna a casa sens un broc.

3.- Ara ja s’han situat. A casa i a la fusteria hi han sabut crear un clima d’ordre y de silenci: perquè el silenci crea l’espai necessari per escoltar, per conversar, per llegir, per resar… per aprendre allò que l’escola o la sinagoga no ensenyen ni poden ensenyar. També treuen el cap a la finestra de la TV… La dominen. No se’n deixen dominar.

4.- Treballen i treballen força per viure, però no viuen per treballar. Josep fa de fuster. Maria fa la feina de la casa i treballa també per a d’altres. I del que guanyen encara ajuden Càritas en el que poden. El nen va a l’escola com els altres nens, però té un no sé què diferent dels altres.

5.- Preguen en família. Queden parats quan algun veí diu: jo crec però no practico. No, ells creuen i practiquen. Expressen la fe amb la pràctica. I amb la pràctica nodreixen la fe.

6.- A Natzaret, anaven a la sinagoga els dissabtes. No hi fallaven mai. Es trobaven amb la comunitat i aprenien la Paraula de Déu... Cada any, si podien, pujaven a Jerusalem. Quan el padrinet Simeó els va veure, va exclamar: Ja em puc morir en pau perquè els meus ulls cansats i entelats, han vist en aquest Nadó en braços de Maria, la Llum del món i la Glòria d’Israel. I diu a Maria: Compte! Aquest nen serà molt discutit. I tu quedaràs ben esquitxada del mal que li faran.

7.- Viuen la família com a comunió d'amor: amarats de sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència i de perdó. A l’exili van aprendre què vol dir viure en terra estranya... Per això comprenen tan bé els veïns de color, de llengua, de religió o de costums diferents. Ells s’han encarnat a Lleida en tot, sense però perdre les arrels. I avui són aquí, entre nosaltres, tan discrets com sempre.

8.- Els ajuda una píndola miraculosa: la Misericordina. El Papa Francesc que la patentada i la condensa en tres mots: Sisplau. Gràcies. Perdoni. Es compon de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; de capacitat de perdonar i d’acceptar que ens perdonin.... El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. El perdó generós és l’expressió d’un gran amor que produeix una pau joiosa i fecunda. Siguem generosos, siguem agraïts! ¡Rebem tantes i tantes coses bones i mostres d’afecte dels altres!

9.- Tinguem avui present en la pregària la nostra família i tantes famílies dolorosament afectades per la pandèmia. Cuidem-nos nosaltres i ajudem els altres a cuidar-se. Si les situacions són difícils, facilitem-les amb la companyia, amb la comprensió i amb l’ajut discret i generós.

Tipus recurs pastoral: