La Sagrada Família

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 27 Desembre 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El noi creixia i es feia fort i entenimentat...

Aquest dies se’ns ha parlat molt de la conjunció dels astres Júpiter i Saturn amb una brillantor sorprenent, fenomen que no s’ha donat des de fa 600 anys i alguns diuen que també fa 2000 anys uns mags d’Orient en aquest fenomen lluminós hi van veure l’estrella del Messies. Sigui com sigui jo he observat en la Sagrada Família de Natzaret la confluència de dos textos estel·lars:

  • “El Verb de Déu es feu home i vingué a acampar enmig nostre.”
  • “El noi creixia, i es feia fort, entenimentat, ple de la gràcia de Déu.”

En aquesta confluència se’ns il·lumina el fet més gran de la història: el Verb etern s’ha fet home en el sí d’una família de poble, és el noi Jesús, fill de la Maria i de Josep.

Déu és Amor, un amor que aquí flueix entre el fill Jesús, la mare Maria i el pare Josep. La unió familiar de Natzaret és un poema que canta l’Amor entre Déu i la humanitat. És una llum potent per a les famílies cristianes: elles són un reflex del misteri “Déu amb nosaltres”.

L’enllaç matrimonial és signe i expressió de l’Amor encarnat de Déu. Així l’amor en el si familiar en tots els nivells, espiritual, sentimental i corporal és com un sagrament de l’amor del Senyor a tots nosaltres.

Els fills, si són fruit de l’amor, arriben com a signe de la tendresa de Déu. Són una llum divina que podem percebre en les gracietes dels més menuts així com també en la saviesa fresca i sorprenent dels nens i nenes, tal com llegim en el llibre del Petit Príncep.

Si la família és unió de vida pares i fills també és família la comunió de vida entre persones que conviuen per causa del Regne de Déu.

En tota família hi pot haver moments dolços i situacions difícils. L’amor és bonic però també és exigent. Així pot anar madurant. Semblantment com passa amb els esportistes, ja ho deia sant Pau, que frueixen de la seva afecció i els bons resultats però que necessiten l’esforç de l’entrenament i superació de dificultats.

La mare d’una família amiga, exemplar en el seu lliurament intern com en el servei als altres, un dia em digué amb veu baixa: la convivència en família és la cosa més difícil. Probablement molts dels qui ens hem reunit aquí hi estem d’acord. però amb la gràcia del Senyor ho anem afrontant amb esperit positiu.

Pau Apòstol, ben conscient de les situacions que en família o en comunitat se’ns poden presentar, avui en la carta als colossencs ens ha mostrat el camí de la convivència cristiana:

Tingueu els mateixos sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres... perdoneu-vos com el Senyor us ha perdonat a vosaltres. Estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona...

I tot seguit ens remet als fonaments:

Que la Paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa... sigueu agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.

Paraula, pregària en comunió i amor!

Em trobo que encara no he dit res directament de l’Evangeli d’avui:

  • Jesús als quaranta dies és presentat al Temple com qualsevol nat de dona...
  • Simeó l’avi fidel, esperançat i feliç amb el Nen als braços...
  • L’anunci no gaire tranquil·litzador de Simeó a Maria...
  • Anna, la vella àvia pietosa que respira alegria i la transmet parlant a la gent sobre aquell petitó que acaba d’arribar en braços dels seus pares Maria i Josep...
  • Jesús, Maria i Josep se’n tornen cap a Natzaret a viure la vida de família on el noi anirà creixent, s’anirà fent fort i entenimentat sota la benedicció de Déu.

Molt bé pels avis Simeó i Anna!

Tipus recurs pastoral: