Diumenge II de Nadal

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 3 Gener 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús, el Verb encarnat, ha fet el nostre mateix camí

1.- Aquest diumenge ve dominat per la PARAULA. L’hem sentida fent l’elogi d’ella mateixa en la primera lectura. I a l’Evangeli l’hem vista en amorosa comunió amb el Pare i actuant en el món com a Llum i com a Vida. Tot començà a existir pel qui és la Paraula. Sense ell –el Verb– res no existiria. La creació és una manera de comunicar-se de Déu. A través de les coses visibles, l’home podia arribar a albirar la realitat invisible de Déu: "El cel parla de la glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l'un a l'altre es transmeten la paraula, l'una a l'altra se la revelen les nits”.

2.- Però no tothom comprengué aquest llenguatge. Llavors el Verb parlà amb paraules humanes al poble d’Israel per boca dels profetes. Però tampoc no va ser comprès del tot. D’això se’n planyia Jeremies: El meu poble m'ha abandonat a mi, font d'aigua viva, i s'ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l'aigua.

3.- Aquesta actitud tenia un efecte desastrós segons denunciava Amós: Vénen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d'aigua, sinó fam d'escoltar la meva paraula. Exploraran del nord fins a llevant, cercant la paraula del Senyor, però no la trobaran.

4.- I sant Pau escrivia a Timoteu: Vindrà dia en què la gent no suportarà un ensenyament com cal. Per treure's la picor de les orelles, s'amuntegaran mestres que els diguin allò que volen sentir, no voldran escoltar la veritat i es giraran a les faules. 

5.- Malgrat tot, Déu no es cansa de l’home, continua confiant-hi. I per ensenyar-los no amb paraules sinó amb fets la grandesa d’allò que són, envià el seu Fill nat de dona, nat sota la llei. El qui és la Paraula es va fer carn, un home com nosaltres, i entre nosaltres plantà la seva tenda com un nòmada més.

6.- Visqué home entre els homes per acostumar-se a mirar Déu amb ulls humans i acostumar Déu a habitar en l’home. Ho deia amb una expressió molt agosarada un gran cristià del segle II, sant Ireneu. Jesús, el Verb encarnat, ha fet el nostre mateix camí, ha après a viure amb les nostres limitacions i en tot el que diu i el que fa, ens manifesta la tendresa i la fidelitat del Pare. Déu estima entranyablement tot el que ell ha creat. No vol que ningú es faci malbé.

7.- Ens estima tant que ens elegí en Crist abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. A més, perquè ens estima ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. No ens podia desitjar res més bonic ni més abellidor. És un Pare que vol el bo i millor pels seus fills.

8.- M’agrada sant Pau perquè quan escriu als cristians, que eren tan normals com nosaltres, els felicita i prega sempre per ells. Avui ens diria: Us felicito per la vostra fe en Jesús. Us felicito per les mostres d’amor que feu envers la família, els veïns, els cristians amb qui compartiu l’Eucaristia. Us felicito pel vostre capteniment generós i creatiu per ajudar les víctimes del Covid19 que ha assotat tothom sense miraments.

9.- No fa pas tantes peticions com nosaltres. Mireu què demana: una comprensió i un coneixement profund de Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. No es tracta d’un coneixement teòric, sinó del coneixement que brota d’una relació personal i viva amb Ell. És la relació que expressem quan diem conscientment el Pare nostre. Una relació joiosament filial. Tota la vida cristiana és una conseqüència d’aquesta relació filial.

10.- Demana també que il·lumini la nostra mirada, els nostres ulls interiors, perquè vegem, coneguem i estimem allò que esperem: la plena comunió amb Ell, la participació en la seva mateixa vida. I mentre arriba aquesta plenitud, Jesús ens anima a ser compassius i bondadosos amb tothom com ho és el Pare.

Tipus recurs pastoral: