Diumenge II de Nadal

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 3 Gener 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

“Que il·lumini la mirada interior del vostre cor”

Avui el missatge bíblic va de fondària, de molta fondària. Tant que per a captar-lo no ens serveix tant la reflexió teològica com la vivència en directe del do de Déu. Per la vivència se’ns pot il·luminar la ment, el nostre camp teològic. A partir de la vivència d’una amistat fonda podem conèixer millor la persona amiga. O sinó pregunteu-ho a Teresa d’Àvila o a tants homes i dones que han besllumat la fondària de l’Amor de Déu a partir de deixar-se estimar.

Com en les veritats o experiències inefables (que no es poden expressar amb paraules) ens cal un llenguatge més profund que les paraules, el de la poesia, el dels símbols. Així ho feia Jesús am les paràboles.

Avui el missatge ens arriba pel símbol de la llum:

Al principi... el qui és la Paraula... tenia en Ell la Vida

i la Vida era LLUM dels homes.

¿Qui és aquest que té la Vida de Déu i és la llum dels homes?:

Existia el qui era la Paraula.

La Paraula era amb Déu

i la Paraula era Déu.

La Paraula era Déu... i esdevingué Saviesa Encarnada.

Recordeu la basílica de Santa Sofia de Constantinoble, segle IV? Qui és aquesta santa Sofia? Ho saps bé: és ni menys ni més que la Saviesa (Sofia en grec). El tema de la Theotokos (Mare de Déu) és la Saviesa de Déu feta infant en braços de Maria.

Suposa’t que és de nit i que ens trobem a les fosques. No ens hi veiem i estem en perill d’entrebancar-nos, de fer-nos mal. Si s’encén la llum ens hi veurem, veurem les persones i les coses, els entrebancs. Desapareix el perill de la foscor.

En el silenci exterior i en la contemplació cor endins, la Llum esdevé força que dóna sentit i dinamitza les nostres actuacions en el dia a dia.

A l’evangeli hem llegit: la llum resplendeix en la foscor però la foscor no ha pogut ofegar-la. Per sort nostra, les foscors de la vida (cadascú se sap les seves) no són definitives. Però ens cal la Llum.

Si ens deixem il·luminar per la Paraula se’ns concedeix ser fills de Déu. Pau en la carta als efesis avui ens ho diu: Per amor ens destinà a ser fill seus per Jesucrist segons la seva benèvola decisió.

I si fills, també hereus, hereus juntament amb Crist!

No cal rumiar gaire, no aniríem gaire enllà. Deixem-nos estimar, submergim-nos en el seu Amor, contemplem sense masses paraules el misteri del Verb fel Home i ens trobarem que en ple desert Jesús ha acampat enmig nostre, que a les fosques ens ha aparegut la llum del Pare Bo, del Fill que ens ha visitat per quedar-se i de l’Esperit que ho ha fet possible.

En el silenci de la contemplació sentirem que algú és a la porta i truca. Si escoltem la seva veu i l’obrim, Ell entrarà i soparà amb nosaltres i nosaltres amb ell (cfr. Ap 320).

Tipus recurs pastoral: