L'Epifania del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Dimecres, 6 Gener 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Cercadors de Déu

1.- Quin és el sentit de la festa d’avui? Ho diu el nom: Epifania. És la manifestació de Jesús a uns savis no jueus. Són uns cercadors de Déu i del sentit de la vida. Són persones dedicades a l’estudi de la Natura. Aquesta natura tan maltractada i malmenada que espera amb deler l’alliberament de l’esclavatge a què es veu sotmesa.

2.- La manifestació és el primer pas en el camí de la fe. Una paraula, un esdeveniment, un èxit o un fracàs, una malaltia, la pandèmia que ens destarota, em fan pensar i em treuen dels esquemes mentals o de les rutines o de les falses seguretats i em fan cercar la llum. Em posen en camí fins que com sant Agustí trobi dintre meu allò que cercava fora. O com Edith Stein que se sentí colpida per la proximitat de Déu en aquella pagesa que entrava amb el cistell de la compra a la catedral. Tanta familiaritat l’ajudà en el camí de la fe.

3.- La història que llegim avui ens presenta el camí de la fe que segueixen els mags. Per una llarga tradició en coneixem el nom: Melcior, Gaspar i Baltasar. Són de color diferent com homes i dones del món. No són reis ni tenen poders màgics. Són uns cercadors de la veritat i de Déu. Són astrònoms que observen el cel amb deler i han vist, amb gran sorpresa, un estel únic que els fa pensar que algun personatge important és nat a Judea. Potser recorden Balaam, el profeta a sou, que albirà com de Jacob n’eixia una estrella: El veig venir, però no pas ara, el contemplo, però no és a prop: surt de Jacob una estrella, s’aixeca un ceptre reial. (Nm 24,17).

4.- I es disposen a fer un llarg viatge seguint l’estel cap a Jerusalem amb una pregunta a flor de llavis. On és el nounat rei dels jueus? S’estranyen que a Jerusalem ningú no espera cap minyó reial. Ni Herodes. Aquesta vella guineu, però, ensuma un perill seriós en el fet que els seus serveis secrets no l’hagin detectat. ¿I si pregunta les autoritats religioses i els savis d’Israel? I tot seguit en rep la informació que cerca. Per la Bíblia saben que el nen que cerquen ha de néixer a Betlem. És el Messies, és el rei pastor del poble d’Israel. Gairebé res.

5.- Herodes, tan bon polític com tirà cruel, ho farà tot menys el ridícul. Que els savis hi vagin i l’informin del que hi ha. És cosa d’hores. I mentrestant... Tampoc les autoritats i els savis d’Israel no fan ni un pas. La lletra de la Bíblia és lletra congelada, morta.

6.- Els homes vinguts de l’orient, s’afanyen cap a Betlem. Nova decepció: ningú no hi espera res. Però l’estrella misteriosa els guia fins a la casa d’una mare jove, la Maria de Natzaret, que no fa gaire que viu a Betlem. Els acull amablement amb gran sorpresa, oi més quan aquells bons homes s’agenollen davant el nen. I l’adoren.

7.- Ja tenen el qui cercaven, però segurament mai no s’haurien pensat que aquell nen fos el rei dels jueus. Li fan uns regals de ressonància bíblica: or, encens i mirra. La tradició n’ha donat el sentit: or com a rei, encens com a Déu, mirra com a home. Una cristologia en miniatura. Acabat, se’n tornen cap a casa seva per un altre camí. Il·luminats per la gràcia del minyó i de sa Mare, se’n tornen cap a casa rumiant el que han vist i sentit. Com els pastors, com Simeó i Anna, expliquen i pregonen la grandesa del nou nat Jesús rei i pastor d’Israel.

8.- Sant Pau ens diu que aquesta història tan bonica –el savis biblistes en diuen teologia narrativa, una narració amb intenció didàctica– conté un gran misteri: un secret que Déu tenia ben guardat fins que ara l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

9.- Ara més que mai ens convé assimilar aquesta revelació: una mateixa herència, un mateix cos, una mateixa promesa. Fora discriminacions per raó de sexe, edat, cultura o religió. Tots fills d’un mateix Pare fent una sola família, amb un únic germà gran, Jesús, i un únic Esperit: l’Esperit que ens fa dir Abbà Pare. I un model preciós: Santa Maria oferint-nos sempre el seu Fill com als pastors i com als mags. Ha guardat silenciosament en el seu cor tot el que ha vist, sentit i viscut i ara ens dóna entenent.

10.- Tant de bo que els menuts de la família xalin amb les sorpreses dels anomenats reixos d’orient, que diem per aquí. I que els grans –pares i padrins– de la família a part dels regals els mostrin Jesús, el gran regal que Santa Maria ens fa a tots.

Tipus recurs pastoral: