Baptisme del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 10 Gener 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús, amb la unció de l’Esperit rep del Pare una missió

1.- Epifania vol dir manifestació de Jesús al món. A l’evangeli en trobem algunes manifestacions. L’àngel Gabriel en fa de ben clares a Maria. Elisabet proclama Maria Mare del meu Senyor. També com a senyera combatuda. Simeó el presenta com a llum de tot el món i glòria del poble d’Israel. El mags saben que el nou nat és rei dels Jueus i Messies. El mateix Jesús es queda al temple, la casa del seu Pare. Amb totes elles ens podem formar ja un retrat robot de Jesús.

2.- Avui, Jesús es manifesta ell mateix en la seva humanitat. Déu en ell aprèn a viure en l’home. A veure amb ulls humans i estimar amb cor humà els homes i el món i Déu. Ell ens salva fent-se un de nosaltres i comportant-se com un de nosaltres. Aquest aprenentatge l’ha fet silenciosament a l’escola de Natzaret.

3.- S’assabenta que Joan Baptista prepara el camí del Senyor. Invita la gent a reconèixer les seves mancances i a ofegar-les al riu Jordà. Per entrar a la terra promesa, els israelites hagueren de passar el Jordà. Per entrar en el món nou que Joan prepara, cal travessar-lo també. Joan vesteix i viu amb molta austeritat. No vol noses que el privin de seva llibertat de profeta. La gent li’n fa cas. Com a precursor, anuncia a tothom que l’important és el qui ve rere d’ell. Se sentiria prou honrat si podia descordar-li les vetes de les espardenyes.

4.- Ara es posa a la corrua de la gent que reconeix que no respon prou bé al que Déu vol. Reconeix la seva feblesa i emprèn el camí cap una vida més plena i més humana. També Jesús reconeix que ha de donar un altre rumb a la seva vida. S’ha acomiadat de sa Mare i es troba en una cruïlla: si continuar la vida de menestral de Natzaret o emprendre un altre camí. Ens podem convertir de dolent a bo. I també de bo a bo. Fins ara ha lloat Déu a cops de ribot i d’anar fent anar la serra. ¿I si espera de mi una altre tasca a fer?

5.- I tanmateix, el “més gran que Joan” ha vingut de Natzaret com un qualsevol. Jesús s’ha ajupit davant Joan per a rebre’n el baptisme. I un cop Joan l’ha capbussat a les aigües del Jordà, el cel s’esquinça i veu com l’Esperit, en forma de colom, es posa damunt i hi fa niu. I sent la veu de Déu: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut». Totes les anunciacions que suara esmentàvem, queden recollides i ampliades en aquestes paraules del Pare.

6.- Amb la unció de l’Esperit rep del Pare una missió que veiem anunciada pel profeta Isaïes i realitzada segons els Fets dels Apòstols. Diu Isaïes: Aquí teniu el meu servent, me l’estimo de debò, n’estic molt content. T’omplo del meu Esperit per a una gran missió. Assentar les bases d’una convivència humana entre els pobles.

7.- El mètode és molt planer: la senzillesa i la normalitat del qui va pels carrers no pas cridant ni trepitjant: atent a la canya que s’esberla o al ble que fumeja. Sense violència, salvant tot el que pot salvar. Il·luminant els qui no hi veuen, alliberant els engarjolats injustament. Llum i llibertat. Amb fermesa i flexibilitat, amb constància sense defallir, ensenyant als homes i a les dones, amb l’exemple i la paraula, a comportar-se humanament. No és gaire fàcil, però se’n sortirà. Aquest és el full de ruta que el Pare li confia.

8.- Sant Lluc ens explica com realitzà pràcticament el seu programa. Corneli és un cap militar d’una gran honradesa i finor espiritual. Ha invitat Pere a casa seva perquè l’instrueixi en el camí de Jesús, baldament el fiqui en un compromís. Una llei, escrita o no, priva un jueu entrar a casa d’un no jueu i compartir-hi la taula. I amb això comprova veritats essencials.

9.- Déu no fa diferències. Acull tothom que faci el bé, jueu o no jueu. No fa diferències de cara, llengua, cultura, religió. Mira el cor. Déu anuncia l’amor i la pau per Jesucrist. I Pere continua explicant a grans trets la vida de Jesús, a partir del baptisme de Joan. És el Crist, l’Ungit amb l’Esperit sant i amb la seva força poderosa passà pertot arreu fent el bé, donant la salut i estructurant les persones alliberant-les de tot allò que les desequilibra o deshumanitza. Està sempre connectat amb el Pare i actua empès per l’Esperit sant.

10.- Mentre parlava, l’Esperit es féu present, com en una nova Pentecosta, al nombrós grup aplegat a cal Corneli. Com podem negar el baptisme als qui ja han rebut l’Esperit? I d’aquesta manera, Pere fa la gran epifania, la revelació del gran misteri: des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Tipus recurs pastoral: