Lectio divina on line 139 - Diumenge II de durant l'any (Setmana de l'11 al 17 de gener)

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 11 Gener 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: ELS PRIMERS DEIXEBLES  -  Jn 1, 35-42
Diumenge II de durant l’any – B

L’endemà, Joan es trobava altra vegada al mateix indret amb dos deixebles, i, fixant-se en Jesús, que passava per allà els diu:

–Mireu-lo! És l’Anyell de Déu!

En sentir-lo, els dos deixebles van seguir Jesús. Jesús es girà i, veient que el seguien, els diu:

–      Què busqueu?

–      Rabí -li diuen- on t’estàs? (Rabí vol dir Mestre).

–      Veniu i ho veureu!, els fa.

Van anar-hi, doncs, i van veure on s’estava. I es van quedar amb Ell tot aquell dia. Eren les quatre de la tarda, si fa o no fa.

Un dels dos deixebles, que havien sentit Joan i havien seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer que Andreu troba, és el seu germà Simó, i li diu:

–      Hem trobat el Messies (Messies vol dir Crist o Ungit).

I l’acompanya a Jesús, Jesús se’l mira fit a fit i li diu:

–      Tu ets  Simó, el fill de Joan: tu et diràs “Cefes” (és a dir, Pere o Pedra).

-------------------------

Què diu el text?
Llegeix la vocació dels primers deixebles a Mt 4, 18-19; Mc 1, 16-17 i Lc 5, 1-11...
Quines diferències hi trobes en aquestes quatre relacions vocacionals dels primers seguidors de Jesús? Què les uneix i perquè les diferències literàries?
Que et demana La Paraula avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Un cop es desvetllà la consciència i certesa del Jesús sobrevivent a la mort, els seus seguidors van viure la convicció d’haver de perllongar la seva obra i missió. En el text s’hi destaquen aquests trets: primer, la iniciativa de la crida i pertinença a la nova comunitat ve del mateix Jesús; segon, la crida de Jesús espera el testimoniatge dels seguidors, que amb el seu propi testimoni ofereixen a altres voler seguir també el camí del Nou Regne, és, per tant, una fe testimonial i messiànica. La fe en Jesús es contagia, no pot  restar confinada ni tancada en ella mateixa; tercer, el poder descobrir i conèixer Jesús com a Messies omple la persona de joia esperançada. L’ambient joiós de la descoberta que viuen els primers seguidors resta ben palesa amb aquesta expressió: “Hem trobat el Messies”.

-EL CONTEXT-

L’Evangeli de Joan seria reescrit més d’una vegada, la darrera la podem situar a Efes, a les acaballes del primer segle i entrant el segon. Els seus destinataris serien els cristians que en la seva majoria venien del judaisme i que se n’havien separat per la seva fe en la persona de Jesús. Havien sigut expulsats fora de la sinagoga i es trobaren bandejats dràsticament de la seva comunitat d’origen, familiar, social i religiosa. El trauma que visqueren fou dur. L’Evangeli de Joan està escrit des d’aquesta situació i demostra palesament que aquelles comunitats no nasqueren precisament en un espai paradisíac sinó entre conflictes, polèmica i ruptura.

Per tot plegat, la comunitat necessità aferrar-se en la seva fe amb Jesús-Crist-Messies, per trobar la raó sòlida per a sobreposar-se a les dificultats que se’ls presentaven. Per això, en el capítol 14,6 d’aquest Evangeli, Jesús dirà`: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no va al Pare si no és per mi”.

-AQUÍ i AVUI-

¿És motiu d’esperança il·lusionada la nostra fe en Jesús, avui? En molts batejats, per no dir moltíssims, la fe no marca ni motiva la seva vida, més aviat la poca religiositat que els resta se’ls esllangueix. Vivim uns temps de canvis que la pandèmia present precipita. Una crítica del cristianisme que s’ha viscut fins fa dues generacions, tot i que poc raonada, està estrafent les comunitats cristianes històriques. Tot es va individualitzant i omplint d’escepticisme. El materialisme imposat per una societat consumista va aniquilant, no solament tota transcendència, sinó el mateix humanisme i els assoliments d’humanitat i democràtics de dècades anteriors que han costat tantes vides i patiments. Per pensar-ho, no és broma...

Ara, avui, ha arribat el moment de revalorar la persona de Jesús i el seu missatge messiànic salvador per a la nostra humanitat. La Bíblia entera, i no solament el “Nou Testament”, més a més de contenir en paraules un missatge de sentit i plena realització de tots i cadascun de nosaltres, és el millor llibre de psicologia i antropologia que mai no s’ha escrit en la història i cultura humanes; és, però, una redacció de pensament semític i no pas de raciocini i lògica occidental, fet que cal tenir en compte des de la primera lectura, altrament no ho sabrem llegir ni interpretar degudament. Més a més, no podrem entendre ni valorar els escrits bíblics si primer no revalorem la persona humana com a unitat conscient i lliure, social, natural i còsmica. La nostra obligació missionera i testimonial d’avui va per aquí. ¡Com és d’urgent i necessària una FORMACIÓ PERMANENT comunitària i ben programada!

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI:

–      Primera lectura, 1S 3, 3b-10, 19: “Parleu, que el vostre servent us escolta”.

–      Pregària amb el salm 39: “Aquí em teniu, vull fer la vostra voluntat”.

–      Segona lectura, 1C 6, 13...: “Déu... també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.

Tipus recurs pastoral: