Lectio divina on line 140 - Diumenge III de durant l'any (Setmana del 18 al 24 de gener)

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 18 Gener 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: JESÚS COMENÇA LA PASTORAL A GALILEA, CRIDA QUATRE PESCADORS.
Mc 1, 14-20   -   Diumenge III durant l’any – B

Quan Joan fou empresonat, Jesús se’n va anar a Galilea, a proclamar-hi la Bona Nova de Déu, dient:

–      S’ha complert el temps fixat! Déu es disposa a regnar! Canvieu de vida i accepteu la Bona Nova!

Vorejant el mar de Galilea, Jesús va veure Simó i el seu germà Andreu calant-hi les xarxes, perquè eren pescadors. I els digué:

–      Apa, seguiu-me i us faré pescadors d’homes.

Immediatament varen deixar les xarxes i el van acompanyar.

Un xic més enllà, va veure Jaume, el fill del Zebedeu, amb el seu germà Joan. Ells també eren a la barca repassant les xarxes, i els va cridar tot seguit. Van deixar el seu pare Zebedeu a la barca amb els seus treballadors, i el van seguir.

--------------------------

-AQUÍ i AVUI-
Què EM diu el text?
Què hi sé veure JO darrera la descripció literària d’aquesta escena vocacional?
Què vol dir per a MI “seguir la crida de Jesús”?
Què EM demana La Paraula ara mateix?

--------------------------

Marca’t un temps per a llegir les introduccions i notes comentari de la teva bíblia referents al text d’avui; consulta els mapes, vocabularis i l’índex temàtic que la teva bíblia, si és actualitzada, t’ofereix. Llegeix també, amb atenció, els comentaris de la Lectio d’avui. La teva Formació Permanent necessita que li donis un temps.

--------------------------

COMENTARIS:

-EL TEXT-

Aquesta escena de la vocació dels primers deixebles al Llac de Galilea, de l’Evangeli de Marc, fou copiada, amb alguna variant, pels evangelistes Mateu (Mt  4, 18-22) i Lluc (Lc 5, 1-11). És curiós observar que l’Evangelista Joan descriu aquesta mateixa crida de Jesús en un escenari ben diferent, al sud del riu Jordà, vora el Mar mort on no hi ha pesca de res. L’Evangeli de Joan és posterior als altres tres; en el seu descriure les escenes hi ha un rerefons didàctic, catequètic, teològic i sobrenatural que cal anar esbrinant amb cura. Joan és diferent i complementari als altres tres Evangelistes. L’Evangeli del diumenge passat era el de Joan, avui el de Marc, i som al llac de Galilea, cap el nord d’Israel.

-EL CONTEXT-

Marc està relacionat amb les comunitats properes a Jerusalem, fou deixeble de Pere, És el primer a posar per escrit, en forma catequètica, les tradicions sobre la vida de Jesús i per tant és l’iniciador del “gènere literari“ EVANGELI. Podem interpretar que la seva proximitat amb Pere fa que en l’escena vocacional el posi per davant d’Andreu, al revés de Joan en el seu Evangeli.

 Les comunitats a les que Marc dedicà el seu escrit coneixien el llac de Galilea, si més no per referència propera; el text ens diu que els cridats per Jesús eren pescadors d’ofici. ¿Per què els  tres Evangelistes sinòptics Marc, Mateu i Lluc descriuen l’escena al llac de Galilea mentre que Joan la descriu al sud, vora el Jordà entre Jericó i el Qumran?

Els temps entorn de Jesús hi havia molta inquietud espiritual. Palestina era sotmesa a Roma, Jerusalem i el Temple controlaven els habitants jueus de tot l’espai, i ambdós cobraven els seus impostos a una gent empobrida per latifundis creixents en mans de jueus usurers, que a la Galilea residien principalment a Corazín, fet demostrat per l’arqueologia. En aquest ambient, entre el poble, fermentà el desig-necessitat de que els temps messiànics arribessin ja d’una vegada per acabar amb tants problemes. Molts creien que la necessitat de conversió era condició indispensable per a l’arribada messiànica.

Com en altres moments semblants de la història, aparegueren líders espirituals que lideraven grups de colors molt diversos on la gent s’hi apuntava unes hores, dies o setmanes, potser mesos. L’àrea de revisió, penediment i conversió de Joan Baptista vivia aquesta mística i atragué personal de diverses contrades. És probable que Jesús, havent deixat Natzaret, trobés compatriotes galileus en l’àrea geogràfica del Baptista, entre ells alguns pescadors del llac de Galilea. Les seves converses anirien preparant el camí per a, en retornar a casa, retrobar-se i col·laborar en el projecte de Jesús...  

El deixar les xarxes i plantar de cop el pare Zebedeu i treballadors amb la barca també és una manera literària d’expressar la convicció amb què seguiren Jesús. Però els processos, vocacionals inclosos, necessiten un desenvolupament de normalitat per a arribar a una convicció sòlida. Els Evangelis no s’entretenen en detalls del cada dia de Jesús a Cafarnaüm ni en els passos del procés vocacional dels deixebles.

Els quatre Evangelis són un “gènere literari” en catequesi de la segona generació de comunitats cristianes que presenten la importància de la PERSONA DE JESÚS, HISTÒRIC I PASQUAL, per a cadascú de nosaltres, individualment i comunitària; no pretenen presentar la biografia històrica del fill de Natzaret. No ens hem de quedar només amb la superfície literària de les escenes descrites perquè tenen una intenció en profunditat.

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

– Primera lectura,  Jn 3, 1-5,10: “Vés a Nínive i proclama-hi el que jo et diré”.
– Pregària, salm 24, 4-9: “Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes...”
– Segona lectura, 1C 7, 29-31: “...aquest món que veiem amb els ulls passa aviat”.

LLOCS  PARAL·LELS a Mc 1, 14-20:  Mt 4, 12-22 /  Lc 4, 14-14 i  5, 1-11  /  Jn 1, 35-51

Tipus recurs pastoral: