Diumenge III de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 24 Gener 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús es presenta a Galilea proclamant l’evangeli, la bona nova de Déu

1.- Jonàs és un profeta atípic. Per ordre de Déu, però amb tota la repugnància, se’n va a Nínive, la ciutat maleïda, opressora i tirànica, la gran enemiga d’Israel, a proclamar-hi: D’aquí a 40 dies Déu destruirà aquesta ciutat. Ho diu fredament, sense cor i sense convicció. Una pancarta passejada per carrers i places faria el mateix efecte. Encara bo que l’èxit de la missió no depèn tant de l'evangelitzador com de la força que té la Paraula. És com una espasa esmolada de dos talls.

2.- Però del rei de Nínive se sent profundament colpit. Ell en persona i fins el barrufet més xic, fan cas de Jonàs i canvien de vida. I Déu els perdona i se’n compadeix igual que ho fa amb el seu popi poble d’Israel. Jonàs, s’empipa. Se sent desautoritzat. El seu honor val més que la misericòrdia de Déu que es compadeix i sap fer-se enrere davant la resposta ni que sigui d’un poble tan reconsagrat com Nínive.

3.- Pero no acaba aquí la història. Sentí la veu de Déu. ¿Et sembla bé d'enfurismar-te així per una carbassera que no t'ha donat cap feina. En una nit ha brotat i en una nit s'ha marcit. I mira com te'n planys! I jo no havia de plànyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones que no distingeixen el bé del mal, a més de tant de bestiar? Sense voler i sense saber-ho aquest episodi aplanava el camí per copsar millor el missatge de Jesús.

4.- En efecte, Jesús es presenta a Galilea proclamant l’evangeli, la bona nova de Déu. Ha arribat el moment esperat, Déu es disposa a intervenir com rei en el món, a implantar-hi el seu regnat, a establir el seu projecte d’amor sobre la creació i sobre la humanitat. La condicIó prèvia és “penedir-se”, repensar-s’hi, canviar de rumb, tornar a Déu, en aquest cas, creure en Jesús i en la Bona Notícia de Jesús que proclama. El missatge és simple. Però quan sentim a parlar de regne o d’intervenció de Déu en el món, ens imaginem accions prodigioses i contundents. I no, cal canviar de xip i veure i sentir no allò que esperem o ens imaginem sinó allò que Jesús diu i fa: res de violència ni d’accions espectaculars, no. Cal captar la presència de Déu que actua amorosament en el dia a dia sobre nosaltres i sobre tot el món. Com? Fent que el pa de cada dia i el perdó arribin a tothom, barrant el pas a tota ideologia o messianisme que entorpeixen el ple desenvolupament de la persona humana segons l’ha somiada Déu. De manera que es realitzi a la terra allò que és gloriosa realitat al cel allò, en la plena comunió amb Déu.

5.- Per a aquest anunci de conversió i de canvi de mentalitat, Jesús ens convida a tots com convidà els quatre pescadors: Pere i Andreu, Jaume i Joan. Els convidà a seguir-lo per fer-ne pescadors d’homes. Són persones generoses i decidides: ho deixen tot, ho arrisquen tot i es posen a disposició de Jesús.

6.- Més que deixar la família i la casa, el que Pere i els altres fan és posar a disposició de Jesús allò que són i tot el que tenen. D’ara endavant la barca i la casa de Pere seran la barca i la casa de Jesús. Ha convertit allò que és “meu” en una cosa nostra.

7.- Aquesta és la conversió que Jesús demana. Coincideix en bona part amb el que ens deia sant Pau: Com que el temps és curt, no posem el cor en les coses fugisseres, sinó en els valors que no s’acaben mai. Perquè no ens facin mal les coses que tard o d’hora hem de deixar, aprenguem a donar a les persones i a les coses el valor que tenen, amb una gran llibertat amarada d’amor. Aprenguem a relacionar-nos-hi no donant-los un valor permanent i absolut, que no tenen, sinó el que tenen i valen, que no és pas poc. No som propietaris de res, som només administrador dels béns de què disposem.

8.- Aprenguem a gaudir de les coses sense exhaurir-les, a no patir-les com si s’hagués d’acabar el món. Aquesta és la conversió a què Jesús ens crida avui.

9.- Diguem amb devoció i senzillesa la pregària del salm d’avui:

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

Tipus recurs pastoral: