Diumenge IV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 31 Gener 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Què vol dir això?

Davant una persona que ens crida l’atenció per l’autenticitat i la creativitat de les seves paraules, com reacciones?

Jesús és nouvingut a Cafarnaum. Com a bon israelita en dissabte se’n va a la sinagoga. És invitat a explicar-se. Ben aviat la gent troba que aquest home parla de manera diferent, no com els savis de la religió i a sobre guareix un home posseït pel maligne. Intrigats es pregunten: Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova.

Aquí l’evangelista utilitzarà un recurs literari freqüent en la Bíblia: el missatge ve donat en forma breu al començament i al final del relat; entre aquests dos extrems apareix alguna explicació o un fet simbòlic que il·lumina el missatge. Aquí la idea principal és que “Jesús parlava amb autoritat” i es relata l’alliberament d’un home posseït de l’esperit del mal on Jesús no utilitza cap text ritual d’exorcisme ni cap gest impressionant sinó que diu amb autoritat: “Calla i surt d’aquest home”.

El Senyor sorprèn els assistents amb una autoritat nova, neta, càlida, fruit de la seva vivència interior: l’amor filial al Pare que l’ha enviat a mostrar la seva tendresa pels més desvalguts, els pobres, els febles, humils, marginats, malalts, pecadors....

  • “Ensenya amb autoritat una doctrina nova, i no com els mestres de la llei”.

Contrast amb l’autoritatdels savis de la religió que presumien dels coneixements religiosos mecànicament apresos i que ensenyaven en fred al poble.

La doctrina nova i amb autoritat: ha arribat a nosaltres: la proclamem en les celebracions, l’acollim en família, la meditem en el cor i ens dóna Vida.

Sorgeix una pregunta: ¿la doctrina de Jesús ens sorprèn quan l’escoltem? Ens hi sentim tocats, cridats a un canvi de mentalitat? La paraula de Jesús ens arriba cor endins i no ens sona a saberudes explicacions dels savis assedegats d’aplaudiment?

La Paraula de Déu ha de ser sempre per a nosaltres aire fresc, sempre nou, vitalitzat amb la flaira de l’Esperit Sant que dóna vida i fa noves tores les coses.

  • “Fins i tot els esperits malignes l’obeeixen”.

L’autoritat de la paraula de Jesús resplendeix amb l’alliberament d’un home posseït del mal.

El Senyor ha vingut per a mostrar-nos que el Regne de Déu és alliberador. I ens ha ensenyat a dir-ho: Ans deslliureu-nos de qualsevol mal” (La traducció exacta seria: allibereu-nos del maligne).

On és el mal? què és? La seva presència en el món és absolutament evident. Sigui com sigui el mal sempre serà el contrari del bé de Déu. Si Déu és Amor, tot el que sigui contrari a l’amor és presència del mal, del maligne.

Ens esgarrifa la quantitat de dramàtiques situacions de pobresa, de guerres, de fugitius morts en el mar o en el desert, d’explotació infantil i sexual, d’abús d’autoritat, d’obscura gestió en situació d’epidèmia... Víctimes i posseïdes del mal, necessiten el cor compassiu i l’acció alliberadora de tots nosaltres. Hem d’actuar de tal forma que els qui pateixen sota l’opressió del mal puguin sentir-se alliberats.

La nostra acció alliberadora en Crist no vol ser espectacular, apareix en els detalls de la vida diària: un cop de mà, un somriure, una paraula de reconciliació, un petit servei, una pregària pel germà angoixat... tot el que porta el signe de l’amor és Amor, és Regne de Déu, el regne alliberador de Jesús. Son granets de mostassa imperceptibles però con un potencial increïble de vida.

Això és per l’autoritat de Jesús que ens ha cridat a ser col·laboradors seus.

En la lluita contra els mals de la humanitat ens sentim en comunió amb els homes i dones que dediquen la seva vida a l’amor en la lluita contra el mal de les persones. Estem en comunió amb ells, sigui col·laborant-hi, siguin pregant, sigui escampant els granets de mostassa de l’amor.

Tipus recurs pastoral: