Lectio divina on line 142 - Diumenge V de durant l'any (Setmana de l'1 al 7 de febrer)

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 1 Febrer 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: LA SOGRA DE PERE, GUARICIONS, PREGÀRIA I MISSIÓ  Mc 1,29-39
Diumenge IV ordinari, any B

En sortir de la sinagoga, Jesús va entrar amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó hi feia llit, tota enfebrada. I li’n parlen deseguida. Jesús se li acosta, l’agafa de la mà i la fa llevar. La febre va deixar-la i ella es posà a servir-los.

A entrada de fosc, quan s’havia post el sol, li duien tota mena de malalts i endimoniats. La ciutat en massa s’havia concentrat davant la porta; va guarir molts afectats de diverses malalties i va expulsar molts dimonis. Als dimonis, però, no els deixava parlar, perquè sabien qui era Jesús.

 A la matinada, quan encara era ben fosc, es llevà i sortí per anar-se’n en un lloc solitari, un cop allí, es posà a pregar. Simó i els seus companys van córrer a buscar-lo. Quan el trobaren, li fan:

–      Tothom us busca.

Però Jesús els va contestar:

–      Au, anem a d’altres indrets, cap els poblets veïns per predicar-hi també, que per aquesta missió he sortit.

Recorregué tota la Galilea, predicant a les seves sinagogues i expulsant dimonis.

--------------------------

-AQUÍ i AVUI-

Què et diu el text?
¿Et trobes identificat en alguna de les escenes o personatges?
¿Perquè Simó i els seus companys tenen interès de retrobar Jesús?
¿Que et demana La Paraula avui?

--------------------------

Marca’t un temps per a llegir les introduccions i notes comentari de la teva bíblia referents al text d’avui; consulta els mapes, vocabularis i l’índex temàtic que la teva bíblia, si és actualitzada, t’ofereix. Llegeix també, amb atenció, els comentaris de la Lectio d’avui. La teva Formació Permanent necessita que li donis un temps.

--------------------------

COMENTARIS:

-EL TEXT-

El text de la Lectio d’avui  -Mc 1, 29-39- cal situar-lo dins la descripció que Marc fa de la situació depauperada, en tots sentits: moral, econòmica, afectiva, etc. en que es trobava la base popular de la Galilea el temps de Jesús; doneu-hi un cop d’ull:  Mc 1, 16 -2,12. Les escenes que s’inclouen en aquest espai de l’Evangeli de Marc cal llegir-les i interpretar-les en profunditat.

Marc no és un conta històries de Jesús, descripcions literàriament molt potents, però això és la pell exterior, per dins hi ha molts ressons encara més potents. Marc és un teòleg de la Història de la Salvació entesa des de la persona del Jesús històric i Pasqual.

Figuracions a saber llegir: sortir de la sinagoga, la febre de la sogra de Pere, foscor en desaparèixer el sol, ciutat en massa, molts malalts i endimoniats, Jesús molt matí, encara fosc, necessita la pregària en solitud, amb Jesús sortirà el sol... Pere i els seus companys estan enlluernats per l’èxit del mestre, però Jesús té una visió oberta, universal...

-EL CONTEXT-

El verset  Mc 1, 15 il·lumina les realitats que acabem d’inventariar : “S’ha acomplert el temps fixat! Déu es disposa a regnar! Canvieu de vida i accepteu la Bona Nova”.

Posem atenció als tres aspectes geogràfics del text: la sinagoga, la casa de Pere i el descampat obert. Jesús dins el judaisme de sempre –la sinagoga– hi troba oposició, per bé que també molts admiradors, que callen. L’oposició, encegada per a la veritat, acabarà portant-lo a la creu.

La casa de Pere és la visió reduïda, miop, dels deixebles, començant pel mateix Pere; fins que no els vingui l’Esperit Sant no entendran la vertadera i profunda missió de Jesús. El descampat és obert, Jesús no quedarà emmudit per la sinagoga de sempre, ni  reduirà  l’espai de la seva missió a un lloc determinat, la Bona Nova que ofereix és oberta i universal.

La presència de la sogra de Pere en el sopar no era necessària, de dones n’hi hauria més que suficients per a servir a taula. ¿Què hi pot haver darrera aquest relat? La sogra no les tindria totes pensant amb la seva filla, esposa de Pere. Pere seguia Jesús de Natzaret que, si bé entusiasmava la gent, començava a ser malvist per les autoritats. Jesús tindria una conversa directa amb ella i li faria veure la bondat del Nou Regne, no havia de tenir cap temença. La bona dona acceptà Jesús, quedà convençuda del que li deia i es posà al servei de la seva causa.

Ments i cors de la bona gent era a les fosques perquè la Revelació, ben interpretada i viscuda, havia desaparegut de l’horitzó, com el sol al captard. Per aquest motiu “tota la ciutat” necessita trobar Jesús, tocar-lo... Jesús donava esperança a la gent senzilla d’aquella Galilea oprimida, maltractada, menyspreada i empobrida pels poders establerts. Marc ho diu així: “...els curava”, és a dir “els donava esperança”. Pel que es refereix als “endimoniats” rellegiu el comentari de la Lectio 141.

Jesús necessitava estones de silenci i pregària per a poder realitzar la missió que el Pare li havia encomanat, i ho fa a la foscor de la primera matinada, en el “Silenci de Déu”, sense brogits ni distraccions de l’entorn que el destorbin en la seva interiorització profunda.

Simó amb els seus companys, entrada la llum del nou dia, el troben i li diuen que tothom l’està buscant. Però Jesús, que sap prou bé que els entusiasmes fàcils dels primers moments són efímers i, de seguir-los, poden enterbolir el projecte total del regne de Déu, decideix passar a altres poblacions. Els deixebles, amb Pere al davant, en canvi, amb Cafarnaüm i entorns ja en tenien prou.

El sol havia desaparegut, però ara Jesús obre horitzons amb la llum d’un nou dia. Marc, amb poques ratlles, ens descriu magistralment la profunditat messiànica de Jesús de Natzaret..

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

– Primera lectura, Jb 7, 1-7: “...la meva vida no és sinó un respir...”.
– Pregària amb el salm 147 (146), 1-6: “El Senyor conforta els cors desfets...”.
– Segona lectura, 1C 9, 16-23: “... és un encàrrec que he rebut de Déu”.

Tipus recurs pastoral: