Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 7 Febrer 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

M’he fet tot a tots... 

1.- Segurament les paraules de Job han trobat un fort ressò en el nostre cor: potser reflecteix situacions nostres personals Potser expressen la situació de persones que coneixem i estimem. Job no és cap estàtua de pedra sense sentiments: és de carn i ossos en una situació limit: passo mesos en va, la paga que em donen són nits en blanc. L’insomni! Així que em fico al llit ja penso: ¿Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.

2.- En aquest món de tant de patiment, Jesúcrist no ha vingut pas a suprimir el dolor ni tan sols a explicar-lo, sino a omplir-lo, a embolcallar-lo de la seva presència.. Hi posa un bri d’esperança. Ell és al costat del malalt bé per guarir-lo o bé per donar sentit al seu patiment: porta al coll les nostres febleses. Jesús s’identifica amb el pobre, amb el malalt, el famolenc, l’assedegat, amb tots els sacrificats del món... Qui pren cura dels malalts i dels desassistits pren cura del mateix Jesús

3.- L’evangeli de Marc ens fa veure una jornada típica de Jesús: la jornada de Cafarnaüm. Doncs bé, Jesús dedica les tres quartes parts de la jornada a guarir: l’endimoniat de diumenge passat, avui la sogra de Pere i tota la colla de gent que hi acut a la plaça. Desplega la seva activitat tant en l’espai sagrat de la sinagoga com en la intimitat de la llar, com a la plaça pública. Tot espai és bo per fer el bé i tornar les persones a la normalitat de la vida, com la sogra de Pere, per refer les persones que han perdut la llibertat i la pau interior.

4.- La gent queda corpresa de la manera com ensenya Jesús: com qui té autoritat, una autoritat que no s’expressa en paraules sinó en la seva actuació. L’acció de Jesús és la gran paraula que ens diu. És paraula creadora, guaridora, il·luminadora. Si volem comprendre què ensenyava Jesús en aquesta jornada a Cafaranüm, hem d’observar què fa y com. La proximitat del Regne que Ell anuncia es resumeix en una frase: passà fent el bé i guarint tots els qui es trobaven sota el domini del diable, perquè Déu era amb Ell.

4.- Jesús necessita de tant en tant desconnectar de la feina del dia. I se’n va de bon matí a pregar tot sol en un lloc desert: necessita conversar amb el Pare que l’ha enviat i comentar amb Ell com li ha anat el dia i les reaccions i les expectatives de la gent, i com s’ho fa per implantar el seu regnat.

5.- Aquest contacte amb el Pare ajuda Jesús a escapolir-se del parany que Pere li para amb tota la bona fe del món. Pere és pràctic: Tothom et busca! Ara és el moment! Però Jesús ha après del Pare una gran lliçó: no ha de donar a la gent allò que demana, sinó allò que necessita en el fons del fons. I el que necessitem i ens convé a tots és que el missatge alliberador de Déu arribi a tothom, no només al grup dels de sempre. El Papa Francesc ho diu amb paraules d’avui: Església en sortida… cap a la perifèria: aquest món que ens envolta i que sembla desentendre’s de Déu necessita qui els anunciï l’evangeli: més amb el testimoni que amb paraules.

6.- Per això Jesús sortirà fora de Cafarnaüm per predicar el Regne a tots els nuclis o ciutats de Galilea i més. I ho farà com més endavant feia sant Pau: M'he fet feble amb els febles, per a guanyar el febles. M'he acomodat a tothom en tot, per a salvar-ne alguns, a qualsevol preu... Amb un llenguatge persuasiu perquè era amarat de la força i la tendresa de l’Esperit sant.

7.- Escrivint als cristians de Tessalònica els deia: Com una mare acarona i nodreix els seus fills, així –de tant que us enyoràvem– ens delíem per donar-vos no solament la Bona Nova de Déu, sinó fins i tot, la nostra vida. És que ens havíeu robat el cor... Sabeu també que, com un pare als seus fills, us exhortàvem un per un, us consolàvem, us urgíem a caminar d'una manera digna del Déu que us crida a compartir el seu regne gloriós. treballàvem nit i dia per no causar molèsties a ningú de vosaltres, mentre us proclamàvem la Bona Nova de Déu. La predicació anava acompanyada de l’exemple: Vosaltres –i Déu mateix– sou testimonis de la conducta íntegra, justa i irreprotxable que vam observar amb vosaltres, els creients.

8.- Segur que Jesús somreia de goig veient reflectit en sant Pau el seu propi estil de vida. I segur que està content veient tants cristians i cristianes que amb el seu testimoni de fe, amb l’atenció amorosa de cada dia, amb la paraula i el consell oportuns, allarguen i actualitzen la presència amorosa de Jesús que passà i passa pel món fent el bé.

Tipus recurs pastoral: