Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 7 Febrer 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Més paciència que el sant Job!

En la primera lectura de la missa d’avui ens trobem amb Job, l’home de la paciència. No ho deixem així. El tema, més que la paciència de Job, és la seva relació amb Déu des del sofriment. Predominava la creença que Déu és aquell que beneeix amb béns temporals la fidelitats dels homes i maleeix la maldat amb malastruguesa i misèria.

El poble jueu acabava de passar per la gran prova de l’exili i es preguntava sobre el perquè dels seus mals. Eren càstig?, era que Déu s’havia oblidat del poble? En què havia quedat la gran activitat del culte de Jerusalem i tota la tradició religiosa ara convertida en un munt de runes i cendra?

En tot això sura la pregunta sobre el mal. Avui estem afectats d’una pandèmia que sembla imposar-se sobre l’orgull de l’home, la seva superioritat, el seu domini sobre la natura. El poema dramàtic de Job és una llum sobre la tragèdia del poble jueu, sobre la nostra pandèmia, sobre el poder del mal: el llibre de Job és pels creients el crit de la fe que implora llum en la nit fosca. La resposta és Crist”.

“Homes de poca fe! Per què dubtàveu? Jesús ha vingut al món per a encarnar-se dins la realitat, també dramàtica, de la nostra humanitat. Ell ens ha entendrit en la pobresa d’un estable manllevat, ens ha situat en l’esperança tot guarint del mal els endimoniats i malalts, ell fruïa dels béns de l’amistat i la natura, ell moria en la pitjor de les dissorts. I avui ens invita a ajustar-nos al seu camí de salvació, a viure en un diàleg amb Déu en què, talment com Job no atinem a entreveure el sentit de les dolències de la humanitat.

Entenc que és aquí on apunta l’evangeli de Marc en la pàgina d’avui. l’activitat de Jesús començava un dissabte a la sinagoga de Cafarnaüm tot predicant amb autoritat una doctrina nova i alliberava del maligne a un home del poble.

En sortir de la sinagoga Jesús va a la casa de Pere juntament amb alguns deixebles. I troben que la sogra de Pere és al llit amb febre alta.

- Comuniquen a Jesús el problema de la sogra. Ell li dóna la mà i l’allibera del seu mal. El Senyor escolta amb empatia i respon amb el gest senzill de donar la mà. El Senyor sempre ens escolta, sigui en la joia sigui en el dolor

Resultat del gest de Jesús la sogra de Pere s’aixeca, se cenyeix el davantal i es posa a servir. La nostra resposta davant els gestos de Jesús la podem descobrir en la pregària, en la seva Paraula: és justament aquesta: posar-nos el davantal i servir a qui ens necessita.

- Al capvespre, era dissabte, comencen a portar-li malalts i posseïts del maligne. En dissabte la llei prohibia tota activitat així com anar d’un lloc a l’altre.

Jesús es posa a alliberar persones sofrents per malalties físiques, psicològiques i espirituals. L’expressió que es va repetint “guaria tots” expressa la universalitat de la seva missió alliberadora.

Davant els mals que ens afligeixen el Senyor pateix amb nosaltres i ens imposa les seves mans guaridores. Ell segueix fidel a la seva missió: compadeix, conforta, guareix, salva.

No ens és bo d’anar furgar sobre els nostres mals sinó mirar a Aquell que ens estima i salva. Així el cor es va alliberant de l’angoixa que ens corseca mentre que se’ns desvetlla a la confiança i a la compassió davant els mals que afligeixen els germans.

I ara la segona part, l’altra cara de la moneda:

- De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. No és endebades que se’ns vagi recordant de saber-nos aturar, de cercar silenci cor endins i pregar. Tot el que fem com a seguidors de Jesús és com un respirar cap endins i cap enfora. Si solament actuem cara enfora i no fem silenci cara endins ens ofeguem. Jesús que ho sap viure així ens comunica el seu Esperit per a donar vida al nostre afer apostòlic.

- Simó i els seus companys sortiren a buscar-lo: Tothom us està buscant!Ai, ai, ai, quan actuem per a ser vistos i admirats! Jesús era ben conscient de la seva missió, no la de cridar l’atenció i fer-se veure sinó d’anar com un pastor en recerca de les ovelles sense pastor. D’aquí la seva resposta que deixà glaçats els qui el cercaven per al triomf:

- Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió. És clar que per a actuar com a cristians no ens calen encerts clamorosos sinó anar amb el cor ple de la misericòrdia del Senyor i amb un olfacte fi per a cercar i trobar els cors ferits, on Jesús ens espera.

Tipus recurs pastoral: