Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Febrer 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Si vols, em pots purificar

1.- Qualsevol temps passat fou pitjor... o si fa no fa. Ens queixem, i amb raó, del confinament o de l’amenaça de contagis per la pandèmia. No és el primer confinament de la història: els leprosos, la tuberculosi dels anys 40. Confinament dels camps de concentració, de presos injustament engarjolats. I altres pandèmies: avui la mentida elevada a la categoria d’arma de destrucció massiva... Aquesta sense confinament.

2.- Mireu si no, la situació del leprós de què ens parla l’evangeli. La Bíblia dedica molt d’espai a parlar de les diverses menes de lepra –generalment erupcions de la pell– i del que calia fer amb els leprosos. Eren condemnats a la marginació social i religiosa. Morts en vida. Malvivien aïllats, condemnats a viure lluny dels nuclis urbans. I a sobre portaven a la pell el càstig de Déu, per alguna malifeta grossa. La lepra els barrava el pas al temple, a la sinagoga, a la vida civil.

3.- I això ha durat molt segles. A la leproseria que hi havia a Barcelona anys enrere, una bona senyora, leprosa, es consolava amb una frase que ella atribuïa al P. Claret: En aquest món tot és fam, fem i fum... Quina filosofia, oi! No hi havia gaire espai per a l’esperança. Recordeu l’illa de Molokai amb el P. Damià...

4.- El leprós de l’evangeli pren una decisió arriscada: trenca el confinament i s’atansa a Jesús. Sap que és bo i se’n compadirà. L’ha encertada de ple. Quina pregària més bonica! Ens la podríem fer nostra, els qui tan sovint sembla que no sabem pregar com cal: Si vols, em pots purificar... Algun bri de lepra ens queda al bell dins de l’ànima de la qual ens en pot guarir Jesús.

5.- Jesús se sent fondament trasbalsat: No se l’esperava aquesta audàcia... Però sent que el cor se li desfà de compassió. La malaltia serà el que vulgui i la llei podrà dir el que digui... Però el malalt... el malalt és un fill de Déu. I aquell malalt, com tot malalt, necessita més que ningú un manyac de Déu. Jesús se’l mira, el toca i el purifica... És clar que ho vull: queda pur.

6.- Però Jesús s’hi juga molt en el que fa: primer, tocant el leprós, ell mateix en contreu la impuresa... I quedarà confinat. I fins que no se sotmetrà a la quarantena ritual, no podrà entrar en cap lloc poblat. Segonament, declarar pur o impur, tocava als sacerdots, no pas a un laic per molt profeta que fos... Per això Jesús envia l’home als sacerdots.

7.- No diguis res a ningú... Presenta’t als sacerdots que certifiquin que et pots incorporar a la vida social i religiosa. I acomiada el leprós amb una ordre tallant. Jesús encara se sentia presoner de la Llei. El Verb fet carn havia habituar Déu a viure en l’home. I l’home Jesús topava amb la Llei, no se’n sentia encara amo. ¿O sí? La fe del leprós li fa veure que el podia alliberar tornant-li la dignitat i la llibertat. Entrava en el programa del Servent del Senyor. Connectava amb la missió que el Pare li havia confiat. I el Pare li parla a través de les circumstàncies o de les persones que acudeixen a ell amb fe, com Maria a Canà, com la cananea que li demana la salut per la seva filleta. Sí, la Llei, tota llei, està al servei de l’home no l’home al servei de la llei.

8.- I l’home que s’ha saltat el confinament per trobar-se amb Jesús, un cop es veu lliure i salvat, se sent també lliure per prescindir de la prohibició de Jesús i esdevé apòstol seu proclamant arreu la seva Paraula: Sí que ho vull. Queda net. Transmet a tothom la bondat alliberadora de Jesús.

* * * *

9.- Sant Pau ens demana que fem de la nostra vida una lloança a Déu per tot el que mengem i bevem, per totes les coses de què fruïm... Quan ens relacionem amb els altres, respectem-ne sempre el sentiments o les creences... amb flexibilitat i fermesa alhora. No cercant la pròpia conveniència sinó el bé de tothom, perquè se salvin. Que humanament es realitzin esdevenint deixebles i seguidors de Crist... ¿Podrem dir mai l’expressió tan audaç de sant Pau: Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist. Tant de bo!

Tipus recurs pastoral: