Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Febrer 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Confinats!

Mai hauríem pensat la força d’aquesta paraula. A tots ens toca de prop i sobre tot a alguns els ha resultat i els resulta dramàtic.

En el temps de Jesús hi havia confinats, els malalts de lepra, una malaltia tinguda per maledicció, impuresa legal i que no permetia en absolut cap contacte amb la societat. Vivien lluny de tot habitatge humà; prohibit severament atansar-se a un leprós o bé que aquest s’atansés a algú. La llei de Moisès, en el Levític, ho havia deixat clar, contundent, immisericorde. Ho tenim en la primera lectura d’avui: “Els qui pateixen el mal de lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “impur, impur!”.

L’evangeli de Marc ja ens ha emmarcat l’activitat de Jesús. Avui ens invita a aprofundir el tarannà de Jesús davant les persones sofrents i marginades; amb detalls lluminosos ens anirà suggerint els punts per a la nostra reflexió.

Comença amb una doble transgressió de la llei: per una part el leprós que s’atreveix a atansar-se a Jesús, agenollar-se davant d’ell i proclamar el poder guaridor de la misericòrdia: ”Si vols em pots purificar”. I per altra part l’escandalosa transgressió de Jesús que acull l’home impur i, compadit, li posa la mà a sobre. Diuen alguns que la traducció perfecta seria dir que Jesús el va abraçar: Sí que ho vull, queda pur!

Deixa`m dir-te aquí, ni tu ni jo tenim dret a sentir-nos fracassats en les nostres lepres espirituals o psicològiques o físiques si sabem que Jesús sempre ens surt a l’encontre per a dir-nos: “sí, ho vull, queda net!”.

Els dolorosos confinaments són llei freda però hi trobem que tot es va il·luminant quan veiem quantitats de persones, creients o no, que es lliuren fins al desgast a confortar i guarir les persones contagiades per la malaltia. La misericòrdia resplendeix amb llum nova quan apareix en les mans i en el cor de les persones lliurades al servei de germans sofrents.

Com en el diumenge passat, també avui hi ha una segona part: Jesús el va fer marxar després de recomanar seriosament a l’home guarit, de no dir-ho a ningú. Una mica ingenu pot semblar per part de Jesús. Això no era possible. Però tenia un sentit, per allò del “secret messiànic” en què Jesús no volia ser interpretat com a Messies fora de lloc, ja que només es podria entendre a partir de la Creu i la Resurrecció. També és encertat el pensar que a Jesús li faria poca gràcia que els homes de la llei s’assabentessin de la seva transgressió amb el leprós.

El relat acaba així: Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora a llocs despoblats. Altra vegada se’ns recorda la recerca de solitud en intimitat amb el Pare.

Si acceptem que som cridats a assolir en nosaltres l’home nou, la imatge vivent de Jesús, ja podem anar veien per on va.

No cal que ens espantem. Ell ens ha fet el do del seu esperit filial, l’Esperit Sant que ens il·lumina i ens dóna força per a ser portadors de la Misericòrdia del Pare.

Preguem amb el salm:

En vós he trobat el meu recer,
Vós em guardeu del perill.

Alegreu-vos justos, celebreu el Senyor;
Homes rectes, aclameu-lo!

Tipus recurs pastoral: