Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 21 Febrer 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Cal convertir-se per sintonitzar amb Déu

1.- Poques vegades trobarem un diumenge amb un evangeli tan curt i alhora tan dens com el d’avui. Justament per això convé que ens fixem bé en cada paraula i en cada expressió. D’entrada ens trobem amb JESÚS davant una cruïlla de camins. Acaba de tenir l’experiència trasbalsadora del baptisme amb l’Esperit posant-se sobre ell i sentint la veu del Pare: Ets el meu Fill, estic molt content de tu.

2.- Fins ara Jesús servia a Déu com un menestral bo i honrat a Natzaret. Avui el Pare li confia una nova missió: ser el portador de la bona nova de Déu al món. Ha d’emprendre un nou camí. Necessita un temps per pair-ho i per assimilar-ho. S’hi ha de preparar. Jesús és empès, per l’Esperit Sant al DESERT. El desert és el lloc de prova i de presa de decisions. Un lloc per aprendre a confiar en Déu i entrar en la seva intimitat. Com els 40 dies de Moisès i d’Elies a l’escolta de Déu. És l’èxode: sortir d’un mateix i del propi ambient per recórrer el llarg camí de la llibertat i de la realització personal.

3.- És un temps de PROVA. Té davant una meravellosa pau ecològica, on l’home i la creació estan en sintonia perfecta. És l’aliança de Déu beneint Noè i tota la humanitat i els animals de tota mena, amb l’arc feridor convertit en un senyal de pau i de benaurança. Però s’hi ha d’arribar passant per un diluvi purificador. El baptisme de què parla sant Pere avui.

4.- SATANÀS, l’encarnació del mal, posa Jesús a prova. És la serp verinosa i mentidera del paradís que xiula a l’orella de Jesús: Vinga, segueix un camí de flors i violes, el camí d’aliances amb els poders d’aquest món. Hi ha dreceres misterioses que porten a la glòria sense suor ni llàgrimes, a fer-se ric sense filar prim amb els mitjans, a superar la pandèmia sense màscares ni rentant-se les mans ni guardant les distàncies. Poderosos d’aquest món: Tingueu en compte les enquestes: digueu al poble allò que el poble vol sentir, no pas allò que li convé. Tindreu vots a gavadals… I podreu des del poder i la banca establir el regnat de Déu eficaçment.

5.- –No, li diu l’àngel bo, aquest camí no fa pas més humans els homes i les dones. Fill de Déu com ets, t’has fet home, un home com els altres. I això el portarà a compartir la vida i la mort de la gent. Compartir la condició pecadora de l’home et comportarà la mort: Tu, el just, el sant, l’innocent experimentaràs una mort ignomiosa. I el sepulcre. Així alliberaràs la humanitat sencera de les urpes de la mort. L’Esperit et retornarà a la vida fins a posar-te a la dreta del Pare, compartint-ne l’honor i el poder a favor dels homes. Crist amb la seva mort i resurrecció, ha ofert la seva salvació a tots els homes i dones de tots els temps.

6.- I els ÀNGELS el servien. Ho podríem traduir així: Déu vetllava per ell. En la solitud i el desempar del desert, Déu s’hi fa present com s’hi féu al poble d’Israel o com acompanyà Moisès i Elies en aquella llarga quaresma de contacte amb Déu. Ara acompanya el Fill amb la presència o providència silenciosa i continuada del dia a dia, no només quaranta dies, sinó al llarg de tota la seva vida.

7.- Jesús ja està a punt. Sap on va i el camí que hi porta. I es posa a proclamar la bona nova de Déu, l’evangeli. Déu estima el seu poble i es disposa a regnar, però no pas com la gent espera, amb mitjans espectaculars o seguint les pautes traçades pels poders d’aquest món. Té present la sort lamentable de Joan Bautista. La seva dèria són els pobres i els petits i els abandonats i els marginats i els sense veu. Déu convida cadascú a donar el millor d’ell mateix a partir d’allò que és: imatge i semblança de Déu. Cal convertir-se per sintonitzar amb Déu, per veure’ns nosaltres i el món com Déu ens veu, allò que espera de nosaltres.

8.- Jesús ens en mostra la manera. Durant la quaresma fem dissabte en les nostres finestres. L’una és oberta a Déu: cuideu la vostra relació amb Déu, amb la pregària, amb la formació espiritual. Una altra és oberta al món: dejuneu. Sigueu sobris i tracteu la natura amb respecte. Feu una bona conversió ecològica. I una tercera: a les persones: tots necessitem de tots. Refem o millorem les nostres relacions amb les persones. Aprenguem a mirar-les amb els ulls de Déu i a estimar-les amb cor de Déu.

9.- No pas pel camí fàcil dels somiatruites sinó de la persona que toca de peus a terra perquè sap que la terra que trepitgem amb amor és l’únic camí que ens mena fins al cel, fins a la plena vida de Déu.

Tipus recurs pastoral: