Lectio divina on line 145 - Diumenge II de Quaresma (Setmana del 22 al 28 de febrer)

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Dilluns, 22 Febrer 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: LA TRANSFIGURACIÓ DE JESÚS  Mc 9, 2-10
2º diumenge de Quaresma, any B

Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i se’ls endugué en una muntanya alta, tot sols, a part, i es transformà davant d’ells. Els seus vestits es van tornar fulgurants d’un blanc mai no vist. Mai ningú en aquest món no podria emblanquir d’aquesta manera. També se’ls aparegué Elies amb Moisès, conversant amb Jesús. Pere, prenent la paraula, diu a Jesús:

–      Rabí, (Mestre), que n’estem de bé aquí! Per què no hi fem tres cabanes, una per a tu, una altra per a Moisès i una altra per a Elies?

No sabia pas què es deia, d’espantats que estaven. Es formà un núvol que els cobria amb la seva ombra, i se sentí una veu del núvol estant:

–      Aquest és el meu Fill, l’estimat. Escolteu-lo!

Immediatament després, mirant entorn, ja no hi van veure ningú: només Jesús, tot sol, amb ells.

Tot baixant de la muntanya, Jesús els recomanà que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells van guardar-ne el secret bo i preguntant-se què volia dir allò de “ressuscitar d’entre els morts”.

-------------------------

-AQUÍ I AVUI-

¿Per què Moisès i Elies apareixen conversant amb Jesús en aquesta escena?
¿Has viscut moments de “transfiguració” de fe fàcil en la teva vida? ¿I en moments difícils?
Què et suggereix La Paraula avui?

-------------------------

COMENTARIS:

-EL TEXT-

Paraules significatives d’aquest text:

Muntanya: el cims de les muntanyes són estança de Déu, dels deus en moltes cultures. Amb la presència de Moisès i Elies, als dos costats de Jesús, s’evoca la muntanya del Sinaí.

Vestit blanc: el color blanc a la Bíblia indica propietat divina. El vestit de blanc fulgurant que embelleix Jesús vol expressar que la seva persona està per damunt les institucions d’Israel. Els seu vestit supera les vestimentes sacerdotals que es detallen al llibre de l’Éxode a 28, 1-5.

Moisès i Elies: Moisés és la Llei i la Llei ordena el sacrifici de dos anyells d’expiació cada dia, un a la sortida del sol i l’altre a la posta, Ex 29, 38-39: Jesús és l’Anyell definitiu. Elies personalitza el profetisme i comenta a Jesús el poema del Servent de Déu en el llibre d’Isaïes: servent immolat pels pecats del poble, en el seu cant tercer, Is 50, 4-9. Immolat, però triomfant en els cant quart Is 52, 13-15.

Pere: Suggereix que el Regne que predica Jesús, vist tot, millor que s’instal·li a la Galilea, no pas a Jerusalem.

Núvol: Símbol de la presència real i directe del Déu invisible.

Veu des del núvol: És el centre i clau de tota l’escena de la Transfiguració.

No explicar-ho fins que...”: si cap dels tres deixebles, testimonis de l’escena, no acaba d’entendre el significat del què Jesús els està comentant, molt menys ho entendran els altres, i menys explicat per ells. Després de la resurrecció de Jesús tot s’anirà aclarint.

La tradició ha situat l’escena de la Transfiguració en la muntanya del Tabor, muntanya singular que sobresurt al límit nord de la vall de l’Esdraló, nosaltres però anirem més lluny.

-EL CONTEXT-

Amb l’escena de la Transfiguració del cap. 9 acaba la primera part de l’Evangeli de Marc. Des d’ara Jesús es dedicarà a formar i preparar els seus seguidors per tot el que ha d’esdevenir. Els dóna també uns principis ètics de bon deixeble.

La narració de la Transfiguració està situada entre els tres anuncis de la passió. Les dures i desconcertants paraules de Jesús sobre el camí dolorós del Messies i dels seus deixebles provoquen abatiment i desil·lusió. És necessari refer-se, recuperar forces i coratge. Aquest és el motiu de la Transfiguració. Però, només a tres deixebles els és permès de viure aquella experiència singular. La Transfiguració de Jesús voldrà ser una manifestació aclaridora sobre la seva vertadera identitat i destí.

La veu del Pare és un element clau en aquesta escena: “És el meu Fill... Escolteu-lo”!

Marc, com en totes les escenes de seu Evangeli, i en aquesta de la Transfiguració particularment, fa “Teologia Bíblica” de cara a la catequesi de la comunitat. Per tant nosaltres ens podem preguntar: ¿Com seria realment aquesta vivència històrica i temporal de Jesús amb els seus tres deixebles?

Cal remarcar que Marc en el seu Evangeli presenta la persona de Jesús des de la seva realitat pasqual. Jesús ressuscitat transcendeix tota limitació d’espai i temps, és el protagonista dels quatre Evangelis. I en aquests Evangelis també hi som nosaltres. Per tant estem davant una narració catequètica que supera limitacions geogràfiques i calendaris. Cal entrar al fons de les narracions i no quedar-nos en la lletra superficial.

Jesús i alguns deixebles són a la regió de Cesarea de Felip (Mc 8, 27-30). Cesarea de Felip és al peu de la muntanya de l’Hermon, on hi ha el naixement del riu Jordà. El temps de la Pasqua jueva s’anava acostant, per tant som a les darreres setmanes d’hivern. L’Hermon tots els hiverns és blanc de neu; avui els jueus hi tenen instal·lats els seus Sky Resorts d’esports d’hivern. Jesús, amb Pere, Joan i Jaume, es separa del grup i arriben a tocar de la neu, fet que suggereix a Marc la blancor sobrenatural literària de la vestimenta de Jesús. Allí Jesús els comenta amb detall i claredat què diuen les Escriptures, Moisès i Elies, sobre el que li ha de succeir a Jerusalem...

Aquesta conversa és paral·lela a la que Jesús tindrà amb el matrimoni Cleofàs camí d’Emaús: Mc 16, 12-13 i sobre tot a Lc 24, 13-35. La diferència d’una escena amb l’altra és que l’explicació de Jesús, avui, té lloc abans de la passió, en canvi l’explicació del mateix Jesús en el camí d’Emaús serà desprès de la resurrecció.

És ben comprensible que Pere, escoltant el que Jesús els comenta, li suggereixi d’establir el Nou Regne al nord d’Israel, a la mateixa Galilea, lluny de Jerusalem. Marc, amb ironia, en fa aquest comentari: “...no sabia pas el què es deia...”.

La narració de la Transfiguració que ens ofereix Marc té un nivell catequètic elevadíssim, per això Mateu i Lluc la incorporaran al seus Evangelis respectius. Joan segueix una altra metodologia en la seva catequesi evangèlica i no inclou l’escena de la Transfiguració.

Ens cal aprofundir en el gènere literari “Evangeli”: Formació Permanent!

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

– Primera lectura, Gn 22, 1...18: “...t’ompliré de benediccions...”
– Pregaria amb el salm 116 (115): “ ...caminant a la presència del Senyor...”
– Segona lectura, Rm 8, 31-34: “...Jesucrist està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres”.

TEXTOS PARAL·LELS:   Mt 17, 1-13  /  Lc 9, 28-36

Tipus recurs pastoral: