Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 28 Febrer 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens invita a acompanyar-lo a pregar amb la Bíblia ben oberta

1.- D’entrada fixem-nos en l’himne triomfal de sant Pau a l'amor que el Pare i Crist ens tenen. Han pres partit per l’home –per tot home, sigui d’on sigui i com sigui–. Res ni ningú no ens podrà separar de l’amor que Déu ens té, ni la mort tan sols. Som cridats a la VIDA.

2.- L’Episodi d’Abraham n’és una mostra. El punt central de la història és l'ordre divina de no tocar el nen Isaac. Abraham pren consciència que està davant el Déu de la vida, un Déu que no vol ni exigeix sacrificis humans. Abraham i moltíssims contemporanis seus, creien en consciència que calia oferir a Déu el bo i millor que tenien, el fill primer, el primogènit. A més a més, amb l'aseguranaça d’una descendència nombrosa i gloriosa.

3.- Déu accepta la bona fe d’Abraham, però alhora li diu a ell, i a tot el poble d’Israel, que no vol sacrificis humans, i a la llarga tampoc d’animals. Més endavant llegirem en el pofeta Miquees: N’hi havia que es preguntaven: «Amb quina ofrena em presentaré al Senyor, com adoraré el Déu excels? amb mil caps de bestiar o en deu mil torrents d'oli o el fruit de les meves entranyes?» I el profeta respon en nom del Senyor: «Ja t'han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta't humilment amb el teu Déu.» Déu és Déu de vius, no pas de mort. La glòria de Déu és que l’home visqui. I la vida de l’home és fruir de la visió de Déu.

4.- Per comprendre millor l’evangeli d’avui, recordem que, sis dies abans, Jesús havia preguntat: qui diu la gent que sóc jo? –Tu ets el Messies, el Fill de Déu. –Bravo, Pere. Tens raó. Però pensa que jo, el fill de l’home, messies i fill de Déu, seré bandejat i mort per les autoritats religioses i civils. Morir és la sort de tot home. I la mort en creu pot tocar a un home qualsevol. També a mi. –I ara, on s’és vist això? li diu Pere. –Fuig del meu davant, Satanàs, li respon Jesús. I és que Pere passa de ser proclamat el portaveu del Pare, a un temptador com Satanàs.

5.- Passen sis dies i Jesús, comprensiu amb Pere i els seus amics Jaume i Joan, se’ls emporta amb ell a una muntanya alta. No sabem quina. En el silenci i la pau del cim podran contemplar més bé el camí recorregut fins ara i albirar el que tenen al davant. Jesús es transforma en llum: tota serà necessària. Se li presenten Elies i Moisès: la Bíblia parlada. Conversen amb Jesús. Sant Lluc diu que parlaven del seu èxode, de la seva sortida d’aquest món pujant per la creu a la resurrecció.

6.- Elies i Moisès representen l’AT, la Llei i els Profetes, la Bíblia entera. Tots dos han fet un camí vers la llibertat i tots dos han estat fortament contestats i perseguits. I tots dos desaparegueren de la història de forma misteriosa. Però, ni que sigui amb ziga-zagues, han mantingut la seva fidelitat a Déu i al poble que servien. Per això poden conversar amb Jesús del seu camí, i il·luminar-lo i encoratjar-lo en el seu “èxode” personal, passant sense por pel mig de les aigües turbulentes de la tribulació fins arribar a la resurrecció...

7.- Pere queda tan embadalit seguint aquella conversa, que ja no es mouria del cim on són. Hi farà tres cabanes per als tres personatges i ell i els companys viuran al ras. Tan bé que estem aquí. Pere no s’adona del parany subtil que para a Jesús. Un núvol els cobreix a tots i una veu, la veu del Pare, proclama: Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo. Si escolteu Elies i Moisès, fixeu-vos que parlen de Jesús. I és Jesús el qui heu d’escoltar, tant quan el proclamem Messies i Fill de Déu, com quan parla de la creu per autentificar la seva missió segellada amb la resurrecció.

8.- Jesús s’ha quedat tot sol. I amb Pere i els dos germans Jaume i Joan torna a la plana de la vida de cada dia. “I no digueu res del que heu vist!” Tot això té sentit i és comprensible des de la creu i la resurrecció. Per entendre-ho cal pujar a la muntanya i mirar el passat i el futur des de la perspectiva de Déu.

9.- A la parròquia funciona una escola de pregària. Una gran benedicció com per donar-ne gràcies a Déu. Jesús ens invita a acompanyar-lo a pregar amb la Bíblia ben oberta: amb Elies i Moisès i els quatre evangelistes, amb sant Pau i els altres apòstols. Però quan hi trobarem Jesús, escoltem-lo. Ell és la clau que obre el sentit de les Escriptures: seguir Jesús en la vida passant-hi fent el bé, compartint-ne la mort i experimentant-ne la resurrecció. Hi som invitats des del nostre baptisme.

Tipus recurs pastoral: