Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 28 Febrer 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La fe d’Abraham!

En reflexionar sobre el relat de la Transfiguració del Senyor no ens hem de precipitar. Com sempre ens fixem en la intenció pedagògica de l’evangelista. Ens hi ajudarà aturar-nos en la primera lectura sobre el sacrifici d’Isaac. El tema de referència és el sacrifici del Fill. Abraham no entén res, tot sembla contradictori (Isaac era el fill de la promesa i futur pare de tot un poble). Però ell es refia de Déu i entre quedar-se amb el fill o amb Déu, es queda amb Déu.

La promesa s’acomplirà i Isaac, com a víctima, esdevindrà símbol del Fill de Déu sacrificat a la creu en qui s’ha d’acomplir la salvació del nou Poble de Déu i de la humanitat.

Feia tot just sis dies que Jesús havia anunciat als deixebles que seria rebutjat per les autoritats religioses i que moriria ajusticiat i que al tercer dia ressuscitaria. Tot plegat era massa fort per a entendre la identitat del Mestre.

Però Jesús no els deixarà del tot desconcertats: s’emportarà tres deixebles a una muntanya alta on se’ls mostrarà en la seva autèntica grandesa divina. Eren Pere, Jaume i Joan, precisament els tres que més endavant viurien de prop l’amargor de Getsemaní.

“Sis dies després, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan,
els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta,
i es transfigurà davant d’ells”.

L’evangelista presenta la Transfiguració com una prefigura de la glòria del Ressuscitat, el que havia de patir i morir a la creu.

No ens deixem perdre les expressions intencionades de Marc:

  • Els dugué a una muntanya alta: els cims de les muntanyes eren vistos com a lloc de la residència de les divinitats. No més cal que recordem el mont Sinaí en l’Èxode o el mont Olimp en la Grècia pagana. També nosaltres ens sentim atrets per la presència divina en les ermites i santuaris de les nostres muntanyes.

Una tradició assenyala el Mont Tabor com a l’alta muntanya de la Transfiguració. Però hi ha motius seriosos per a pensar que l’evangeli es refereix a l’alta muntanya de l’Hermón situada al nord del país, com una capçalera pirenaica d’Israel. Al peu mateix de l’Hermón neix el riu Jordà, vora Cesarea de Felip on els evangelistes emplacen el tema de la identitat de Jesús: Qui diuen la gent que sóc jo, i vosaltres qui dieu que sóc? Pere respondrà:

Tu ets el Messies, el Fill de Déu.

  • Els seus vestits es tornaren fulgurants amb una blancor mai vista ni creada per mà d’homes. Així els deixebles podien veure Jesús en la seva gloriosa identitat de Fill de Déu.
  • Se’ls aparegueren Elies i Moisès que conversaven amb Jesús: Elies i Moisès són els dos grans eixos en la història d’Israel:

–  Moisès el líder en la alliberament de l’esclavatge a Egipte i legislador de la Llei del nou poble.

–  Elies, el profeta que a la muntanya de l’Oreb havia apercebut la presència de Déu en l’oreig del matí i havia sentit la veu de Senyor que l’enviava a una nova etapa en la missió de refer l’aliança del poble amb Déu.

La presència de Moisès i Elies en la Transfiguració parla del lligam de l’Aliança Antiga amb la Nova Aliança, el Nou Testament.

  • Pere diu a Jesús: Rabí, que n’estem de bé aquí! I proposa de fer tres cabanes per als tres personatges. Marc en un tic d’humor comenta que “Pere no sabia el que es deia”. Ni tampoc nosaltres entenem gaire quan en moments lluminosos de la nostra fe perdem de vista que a baix al pla el Senyor ens hi espera en el brogit de la gent i en les nostres foscors.
  • Llavors es formà un núvol i del núvol estant se sentí una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. I ja som al cor del missatge: Déu Pare ens presenta Jesús com el seu Fill estimat, el de la mort en creu i la Resurrecció.
  • Escolteu-lo! Aquí ens hauríem d’aturar. Perquè és aquí on ens porta tot aquest relat: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Amb la Cendra sobre els nostres caps ho hem sentit en començar la Quaresma: “Converteix-te i creu en l’Evangeli”
  • Immediatament ja no veieren ningú més sinó Jesús, tot sol amb ells. I la vida dels deixebles continua amb el Jesús de sempre. Cal que guardin en el cor l’experiència de la Transfiguració, que toquin de peus a terra i que no esbandeixin la revelació rebuda. Perquè no ha arribat encara l’hora de la glorificació quan s’apareixerà als dotze, els alenarà amb el seu Esperit i els enviarà a anunciar la Bona Nova arreu del món.

Jesús va transfigurant les nostres vides en la mesura que escoltem la seva paraula i l’acceptem a ell que ha mot a la creu i ha ressuscitat i que va fent camí amb nosaltres.

Tipus recurs pastoral: