Diumenge III de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 7 Març 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El santuari de Déu

1.- Molta gent xala veient Jesús amb un fuet de cordes fent fora del lloc sant tota aquella colla de venedors i de compradors... Han fet de la casa del Pare una plaça de mercat. On s’és vist això? I tot seguit n’hi ha que somien què faria Jesús si venia en aquesta església o a la gran Església... Perquè ell, el lector de l’evangeli, si tenia una escombra, quin tip d’escombrar no és faria... Però, ¿no valdria començar per un mateix i deixar Déu que sigui Ell qui posi ordre en el nostre cor i en el dels altres? Al capdavall cada cristià és un santuari on habita Déu. Som la casa de Déu....

2.- Aquest és només un aspecte, interessant, val a dir-ho, de l’evangeli d’avui. Però qui es fixi només en el fuet, s’arrisca a no anar més enllà de l’epidermis de l’episodi. Jesús fa un gest important: apassionat com és perquè el Pare sigui conegut, estimat i adorat de tothom, se li trenca el cor veient que la Casa del Pare, el Lloc sant de la seva presència, és un obstacle per arribar fins a ell. Per això intervé amb tota l’energia del profeta zelós de la glòria de Déu i del bé del poble.

3.- El seu és un gest arriscat... S’hi juga la vida... I tant que se la hi juga! Aquesta serà l’acusació definitiva per condemnar-lo a mort. Només més endavant calibraran el deixebles l’abast del salm que fa: L'entusiasme per la teva casa acabarà consumint-me.

4.- I exigeixen a Jesús un senyal que acrediti amb quin permís fa això que fa. Jesús els en donarà un de molt agosarat: donar la pròpia vida per allò que creu. Aquest senyal anuncia a més a més la inauguració d’un nou santuari que substituirà el temple i el culte antic. Aviat els creients ja no s’aplegaran en un espai físic, sinó entorn d’una persona viva i present: Jesús ressuscitat. És ell justament qui ens aplega avui. Al seu voltant ens apleguem nosaltres. Res ni ningú no té dret a esborrar o amortir la seva presència.

5.- Més endavant Jesús dirà que cada creient és una mansió on el Pare, el Fill i l’Esperit Sant habiten. Dirà que la Comunitat és signe de la seva presència: on n’hi ha dues o tres de reunits en el meu nom, hi sóc jo, enmig d’ells… ¿No fóra bo que passéssim l’escombra per casa nostra per fer-ne fora tot allò que no ens permet una relació clara amb Déu i neta amb els germans? Què escombraria Jesús a casa nostra que és també casa seva?

6.- Molts van creure en Jesús veient el que feia... Però Jesús no se’ls creia ni s’hi podia confiar. Massa coneixia el cor de les persones. I potser sigui aquesta una de les lliçons que podríem aprendre aquest diumenge de Quaresma... Jo dic sincerament que crec en Jesús. I Jesús, que veu el meu cor, es fia de mi i de la meva comunitat cristiana. Què podem millorar?

7.- Ben mirat les lectures d’avui ens presenten Jesús com el temple veritable. I també ens el presenten com a Mestre i ens recorda els manaments de la Llei de Déu promulgada al Sinaí. Per si un cas ens semblessin que són massa, ens els resumeix en dos: Estima Déu i estima l’altre com a tu mateix. Com un compàs: amb una pua ens centra bé en Déu i amb l’altra ens relaciona com cal amb les persones i amb la natura que ens envolta. Amb un compàs com aquest, farem una rodona perfecta.

8.- Jesús, per esdevenir temple i mestre, passà per la creu. Posà la seva vida en cada paraula, en cada gest, en cada guarició. I per no deixar ningú desemparat, s’identificà amb tots i cadascun dels crucificats del món. Ara el Ressuscitat continua la seva missió en cada cristià. El llenguatge de la creu és per a molts creients del seu temps i per a molts cristians d’ara, és un entrebanc i per als setciències de tots els temps, una ximpleria.

9.- I tanmateix, els qui se senten cridats per Déu, veuen en el llenguatge de la creu, és dir –en la vida lliurada per amor i amb amor– el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la feblesa de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes: la força de l’amor de Déu es manifesta en la feblesa. “Ha mirat la petitesa de la seva serventa. Ha fet en mi meravelles” cantà la Mare de Jesús i Mare nostra.

Tipus recurs pastoral: