Diumenge III de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 7 Març 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

El camí de la conversió quaresmal

Ja som al tercer diumenge de Quaresma. Com estem de pràctiques quaresmals? oració, caritat, penitència...? Doncs no crec que aquesta sigui la qüestió central de la Quaresma; la llum del camí no pot ser altra que la que arriba des del punt vers on caminem: la celebració del Misteri Pasqual, Mort i Resurrecció del Senyor.

Notem que la litúrgia ens hi va conduint:

–      El primer diumenge sentíem: El just va morir pels injustos per a conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort però per l’Esperit va retornar a la vida.

–      El diumenge segon Jesús adverteix als tres deixebles de no parlar de la Transfiguració fins que ell no hagi ressuscitat d’entre els morts.

–      Avui, tercer diumenge, l’Apòstol Pau recorda que nosaltres prediquem un Crist Crucificat, escàndol per als jueus i absurd per als pagans; i a l’Evangeli Jesús es presenta com el nou Temple de Déu que serà destruït per a ser reedificat en tres dies.

–      Diumenge vinent: Jesús diu a Nicodem: com Moisès en el desert enlairà la serp, també el Fill de l’Home ha de ser enlairat perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.

Ho tenim ben clar: el fil d’or del camí quaresmal és la Mort i la Resurrecció de Jesús. Arribarem bé a la Pasqua en la mesura en què totes les pràctiques quaresmals siguin en referència a la Mort i Resurrecció de Jesús.

Però atenció! quan parlem de la Mort i la Resurrecció no tractem de misteris abstractes sinó d’una persona, Jesús, el qui dóna la vida a la creu i el qui ressuscita al tercer dia. És la persona de Jesús que ens ha estimat fins a l’extrem.

La persona de Jesús! El crucificat i ressuscitat. És clar que el que ell espera de nosaltres és que ens deixem atrapar pel seu amor, que ens obrim a un enamorament total en una immensa gratitud; per aquí és per on s’han de moure les pràctiques quaresmals, la pregària, la caritat, l’austeritat...

En parlar del nostre amor agraït i lliurat, viscut en pregària contemplativa, no et sentis petit, lluny d’aquests nivells profunds. No es tracta d’amors sentimentals, ni de grans experiències, ni les teves distraccions ho impedeixen. Posem-nos a les seves mans (com un nen a la falda de la mare) que ell coneix les nostres limitacions, ens accepta tal com som i espera que siguem conscients del seu amor, que ens deixem estimar, ho meditem, ho visquem i ho traduïm a la vida. La Paraula de Déu ho nodreix. Paraula que ens arriba generosament en els tests litúrgic:

A l’evangeli d’avui veiem com Jesús foragita del Temple els profanadors i es mostra a si mateix com el veritable Temple de Déu que ha de ser destruït i que en tres dies serà reconstruït. El gest de Jesús en el Temple és una crida a capgirar una religiositat calculadora i interessada devers un culte “en esperit i en veritat”.

Si el culte que proposa Jesús és en esperit i veritat, el temple d’aquet culte ets tu, el teu cos i tot el teu ser. Així podem dir que esdevenim pedres en la construcció de l’Església, Cos Místic de Crist.

No sabeu que vosaltres sou temple de Déu? Som temple que Jesús ve a purificar, a fustigar-ne tot rebrot de dolenteria i de mesquinesa. Temple que ha de passar per la destrucció de la mort i que ha de ser reconstruït en el Crist Ressuscitat, centre i ple sentit de la nostra existència.

Endavant en el camí de conversió quaresmal vers la Pasqua del Crist Crucificat i Ressuscitat!

Tipus recurs pastoral: