Lectio divina on line 147 - Diumenge IV de Quaresma (Setmana del 8 al 14 de març)

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Dilluns, 8 Març 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: ...TANT HA ESTIMAT DÉU EL MÓN /Conversa amb Nicodem - Jn 3, 14-21
Diumenge 4rt de Quaresma, any B.

“...tal com Moisès va enlairar la serp en el desert, així cal també que sigui enlairat el Fill de l’home, a fi que tot aquell que Hi cregui, tingui en Ell vida eterna. Amb tant d’afecte ha estimat Déu el món, que li ha donat el seu Fill, l’únic, perquè no es perdi ningú que cregui en Ell, sinó que tingui vida eterna. Perquè, si Déu ha enviat el seu Fill al món, no és pas per condemnar el món, sinó perquè el mon obtingui pel Fill, la salvació. El qui creu en Ell, no és condemnat. En canvi, el qui no Hi creu, ja té la sentència: perquè no ha volgut creure en el Fill únic de Déu. Ara bé, el motiu de la condemna és aquest: la Llum ha arribat al món, i els homes s’han estimat més la fosca que la Llum. És clar, tenien les mans brutes. Perquè tot aquell que no juga net, detesta la llum i no s’hi atansa, de por que no es descobreixi el seu joc brut. En canvi, el qui actua com cal –d’acord amb la veritat– s’acosta a la llum, perquè es vegi clar que les seves obres responen a la voluntat de Déu..”.

-------------------------

AQUÍ i AVUI

Has entès aquest text?
Què vol dir per a tu “Viure d’acord amb la veritat” ?
¿Hi ha algun recó amagat d’egoisme, tenebra o fosca en la teva vida?
Què et demana avui La Paraula?

-------------------------

COMENTARIS:

-EL TEXT-

Paraules i expressions significatives d’aquest text:

Enlairar: Moisès enlairà el serpent de bronze per a guarició dels qui hi posessin els ulls, i Jesús és enlairat en la creu per a salvació de tots.

Fill: engendrat en i per Déu mateix, el Fill és la Paraula. Llegiu Jn 1, 1-2.

Llum: ho clarifica i escalfa tot. És el Fill, la Paraula, que en dóna testimoni amb paraules i fets sensibles.

Món: escadusser i moridor per essència, de categories limitades per l’espai i temps.

Creure: donar el pas de la fe per entrar en el projecte i disseny de Déu creador.

Salvació: identificació, per la fe en Jesús, amb l’Amor Etern, amb Déu.

Condemna: Tancar-se en el propi egoisme, preferir la poca cosa d’un mateix.

Fosca: cap sentit a l’existència, no creure en Jesús.

Veritat: l’esperança de la realització plena del missatge de Jesús en nosaltres.

-EL CONTEXT-

Nicodem està interessat seriosa i positivament per Jesús, però no vol que el seu interès i simpatia per Jesús sigui conegut. Per això el visita de nit. Serà bo de llegir l’escena entera del diàleg de Jesús amb Nicodem Jn 3, 1-22 per a entrar a la valoració deguda del fragment que ens presenta l’Evangeli d’avui.

Nicodem de primer moment reconeix l’autoritat de Jesús, però Jesús li diu que li cal donar un pas més endavant. Cal acceptar Jesús com a enviat del Pare i per a aquesta acceptació és indispensable el néixer de nou, de dalt, de Déu mateix. Si no s’arriba a aquest punt tot és valorar Jesús amb meres categories o possibilitats humanes. El nou naixement ve de l’Esperit. Si hom no arriba a aquest punt de convicció i vivència, no arribarà a la realització plena de la seva salvació, ell mateix se n’obstaculitza l’entrada.

Què és aquest misteri d’un nou naixement? No es tracta només d’un simple canvi o conversió, sinó d’iniciar una realitat nova. Nicodem ho interpreta d’una manera biològica i per això no comprèn el que Jesús li està dient. Jesús, però, li ho aclareix: néixer de nou vol dir creure en Ell. Aquest nou naixement o gènesi en la fe és obra de l’Esperit. Les paraules i signes de Jesús només són això: paraules i signes. Cal interioritzar-los, i aquesta és l’acció de l’Esperit. Des d’aquest punt és on es pot valorar amb uns ulls nous la persona de Jesús, reconèixer les seves paraules i fets com a testimonis de que Ell és de veritat: Fill Unigènit de Déu, que ha vingut al món per a mostrar-nos el camí i conduir-nos al Pare.

Hi ha una referència al serpent aixecat com senyera guaridora per a tots aquells hebreus que, emmalaltits pel verí dels rèptils del desert, si la miren, en siguin guarits: Nm 21, 4-9. La creu de Jesús és el cim de la revelació, on veritablement i definitiva hi trobem la salvació, el sentit definitiu de la nostra existència. És des de la creu on l’amor del Pare posa en marxa la plenitud de la Història de la Salvació: PASQUA.

L’escena de Nicodem i Jesús a l’Evangeli de Joan suggereix que a Jerusalem hi hauria un petit grup de persones, fariseus i mestres de la Llei principalment, que admiraven Jesús i el valoraven com un profeta excepcional en aquell moment històric, però d’amagat. Podem imaginar que tindrien alguna conversa amb Jesús de tant en tant, i que el resum o síntesi d’aquestes converses en seria el capítol 3r de l’Evangeli de Joan...

Aquesta conjectura ens porta a comprendre la presència d’alguns savis i homes de bona fe a Jerusalem que, en grup clandestí, estarien en contacte amb Jesús i que, després de l’experiència i certesa de la seva resurrecció, formaren un nucli important en la primera comunitat de creients. Aquests incidirien molt fort en la catequesi pasqual i la redacció dels mateixos Evangelis. Potser també per aquesta via podríem encabir una interpretació de qui podria ser aquell “deixeble que Jesús estimava”, del qual l’Evangeli de Joan no en diu el nom.

Nicodem amb aquesta entrevista amb Jesús, sense adonar-se’n, inicià el seu camí de catecumenat. Més tard, en el mateix Evangeli de Joan, apareix al Calvari amb Josep d’Arimatea. Ambdós, que han perdut la por i els respectes humans, i, davant tothom, fan un homenatge pòstum a Jesús: el desclaven i baixen de la creu, amortallen i col·loquen en un sepulcre nou, llegiu Jn 19, 38-42.

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

Vegeu també: Jn 8, 28 / 12, 32-33 / 20,30-31

Tipus recurs pastoral: