Diumenge IV de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 14 Març 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Tant estima Déu el món que...

1.- Quina meravella aquest diumenge de Quaresma! L’evangeli d’avui és de debò allò que significa: bona notícia. Estem salvats de pura gràcia! El Pare ens ha ressuscitat amb i en el Crist Jesús; i amb Ell també i en Ell, ens ha fet seure ben a prop seu al cel... Qui ho diria! En Jesús la humanitat –homes i dones– hem atès la plena salvació. De part de Déu és cosa feta. Increïble l’audàcia de sant Pau escrivint això! Tants de segles i encara ens sembla una estricta novetat.

2.- I és que el Pare ens estima entranyablement, tant que ha enviat el seu Fill, l’Unigènit, l’Estimat, per comunicar la seva mateixa vida als qui creguin en Ell. No l’ha pas enviat per condemnar el món –aquest món, aquesta humanitat nostra– sinó perquè aquest món nostre, aquesta humanitat nostra atenyi pel Fill la plena salvació, la plena realització, la vida plena. Amb l’única condició que l’acollim en la fe.

3.- Jesús evoca l’episodi de la serp de bronze enlairada per Moisès al desert. En deien Nehuixtan, i Ezequies la féu miques perquè havia esdevingut un símbol idolàtric instal·lat al temple de Jerusalem. Però en el llibre dels Nombres, la serp és una figura penjada en un pal i amb capacitat guaridora per als qui la miraven amb fe. Déu, alhora que castigava amb serps verinoses els israelites murmuradors, també els oferia una eina remeiera.

4.- En l’enlairament de la serp, Jesús hi veu el seu propi enlairament a la creu i a la glòria, i la seva eficàcia guaridora per al creient. “Miraran aquell que van traspassar”, diu sant Joan comentant la mort de Jesús enlairat a la Creu. És en la creu de Jesucrist on es troba la salvació. És a la creu on coneixem el veritable rostre de Jesús. És a la creu on és proclamat Fill de Déu (Jn 8,28). I un punt d'atracció: Jo, un cop enlairat de la terra, atrauré tothom cap a mi (Jn 12,32).

5.- Com que el misteri de la creu trenca tots els esquemes mentals –és un entrebanc per als jueus i una ximpleria per als grecs– cal una total conversió del cor per poder-lo copsar; cal néixer de nou de l’aigua i de l’Esperit Sant. A Nicodem li costà entrar en aquest misteri, fins que va ser capaç de donar la cara per Jesús davant el Sanedrí i finalment oferint-se a donar al Crucificat una sepultura digna.

6.- Acceptar o no acceptar aquest Crist enlairat a la creu i a la glòria: vet aquí la qüestió. Déu no ens jutja ni ens condemna. Som nosaltres mateixos els qui ens signem la sentència quan no obrim o ens tanquem a aquest Amor salvador del Pare que ens regala el seu Fill. El qui creu en Ell, no és condemnat. El qui no Hi creu, ja té la sentència: perquè no ha volgut creure en el Fill únic de Déu. No és el professor qui suspèn l’alumne. És l’alumne qui se suspèn. Si en comptes d’estudiar, ganduleja i no respon com cal a l’hora de l’examen, que no es queixi que el suspeguin. Quan comença el curs, Jesús ja ens dóna el programa: Tenia fam, set, nuesa, malaltia, presó, migració i... durant el curs de la vida m’acollíeu sempre que ateníeu el germà necessitat. O em tancàveu la porta quan jo pidolava disfressat de pobre i desemparat.

7.- La Llum ha arribat al món, i els homes s'han estimat més la fosca que la Llum. Per què? No per ignorants, sinó per dolents. Com que no juguen net, com que tenen les mans brutes, com que les seves relacions amb Déu, amb els altres i amb la creació no són clares, s’estimen més no exposar-se a la llum que els enfrontaria amb la seva veritat. Ensumen que, si accepten la persona de Jesús i el seu missatge, no podran continuar vivint en la mentida, en la mediocritat, en l’orgull... Hauran de canviar el concepte de Déu i de l’home, hauran de deixar de repenjar-se en la llei o en les pràctiques religioses. No estan disposats a córrer aquest risc i es repengen en la seva seguretat. No volen renéixer de l’aigua i de l’Esperit.

8.- No cal afegir-hi res més. Llegim i rellegim aquestes paraules, meditem-les un cop i un altre en el fons del nostre cor i deixem que Jesús, amb la seva llum, converteixi en llum la nostra foscor, com llegin a la carta als Efesis: Quan denunciem les zones fosques de la nostra vida, la llum de Crist les posa en la seva autèntica perspectiva i les torna lluminoses. Per això cantem: "Desvetlla't, tu que dorms, i aixeca't d'entre els morts. I Crist t'il×luminarà".

9.- Per mesurar la “seriositat” de l’amor del Pare, recordem i meditem les paraules de sant Pau als Efesis, les mateixes que ens adreça a nosaltres: Si sou salvats, és de pura gràcia! Ens ha ressuscitat amb i en el Crist Jesús; i amb Crist també, i en Ell, ens ha fet seure ben a prop seu al cel. Així, amb la seva bondat envers nosaltres, evidenciada en Crist Jesús, manifesta en el temps a venir la increïble riquesa del seu amor gratuït. Si esteu salvats, és per pura gràcia. Un regal de Déu.

Tipus recurs pastoral: