Lectio divina on line 148 - Diumenge V de Quaresma (Setmana del 15 al 21 de març)

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Dilluns, 15 Març 2021
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

 

Text bíblic: EL GRA DE BLAT COLGAT A TERRA, SI MOR, DÓNA FRUIT ABUNDANT
Jn 12, 20-33 / 5è diumenge de Quaresma, any B.

Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia uns quants grecs. Aquests es van atansar a Felip, el de Betsaida de Galilea, i li varen demanar:

–      Senyor, voldríem veure Jesús.

Felip va i ho diu a Andreu. Vénen Andreu i Felip, i ho diuen a Jesús. Però Jesús els respon:

–      Ha arribat l’hora! El Fill de l’home serà glorificat. Sí, us ho dic de debò: si el gra de blat no cau a terra i no mor, resta ell tot sol. Però si mor, lleva fruit abundant. El qui estima la pròpia vida, la fa malbé, i el qui no estima la pròpia vida en aquest món, la guarda per a la vida eterna. Si algú em vol servir, que em segueixi, i allà on sóc jo, hi serà també el meu servidor: si algú em serveix, el Pare l’honrarà.

Ara tot jo em sento trasbalsat, i què haig de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però si és per això que he arribat en aquesta hora! Pare, manifesta el qui ets!

Llavors ressonà una veu des del cel:

–      M’he manifestat tal com sóc i em manifestaré encara.

La gent que hi havia allí, va sentir la veu, deia que es tractava d’un tro. D’altres deien: un àngel li havia parlat.

Jesús va intervenir-hi dient:

–      No ha ressonat pas per mi aquesta veu, sinó per vosaltres. Ara fa crisi aquest món. Ara serà llençat a fora el capitost d’aquest món! i jo, un cop enlairat de la terra, atrauré tothom cap a mi.

Això ho deia indicant la mena de mort amb què havia de morir.

-------------------------

-AQUÍ i AVUI-

Has entès bé aquest text?
¿Comprens aquest fragment de l’Evangeli de Joan més enllà de la seva literalitat?
En la teva vida,¿ hi ha més “d’aquest món” que no pas de la PASQUA de Jesús?
Què et suggereix la Lectio d’avui?

-------------------------

COMENTARIS:

-EL TEXT-

Paraules i expressions significatives d’aquest text:

-Grecs: els jueus de la diàspora, comunitats escampades pel món, lluny de Jerusalem.

-Felip de Betsaida: un dels dotze apòstols elegits per Jesús. Cal distingir-lo del Felip de Ac 6,5 que era un dels set elegits per la primera comunitat i que fa també la primera evangelització de Samaria Ac 7, 4-8.

-Andreu i Felip: indica una certa organització dins el grup de Jesús quan els envoltaria molta gent.

- “Senyor, voldríem veure Jesús...”: interès per Jesús, més enllà de Jerusalem i Palestina.

-“Ha arribat l’hora!”: Jesús proclama que l’hora PASQUAL és per a tothom sens distinció.

-“El Fill de l’home serà glorificat”: la PASQUA de Jesús està arribant.

-“El gra de blat a terra, si mor...”: l’egoisme humà intentarà matar i enterrar Jesús per fer-lo desaparèixer. Però la PASQUA de Jesús va més enllà.

-La vida en aquest món: ceguesa humana tancada en el seu propi egoisme.

-La vida eterna: obertura total de la persona a tots els valors, culminant en l’Amor Etern.

-“El Pare l’honorarà”: el farà participar de la PASQUA de Jesús.

-“Em sento trasbalsat”: a Jesús, humanament, l’espantava i repugnava el tràngol terrible a que l’egoisme humà el sotmetria per a aniquilar-lo.

-Ressonà una veu: la Veu del Baptisme i de la Transfiguració.

-Un tro, un àngel...: interpretacions merament humanes.

-“Aquest món fa crisi”: Fonamentar l’existència humana només en categories d’espai i temps equival, a la curta o a la llarga, a fonamentar-la en el no res.

-El capitost d’aquest món: l’EGOISME.

-“..atrauré tothom cap a mi”: evoca el diàleg de Jesús amb Nicodem, Jn 3, 14.

-EL CONTEXT-

És important el situar aquesta escena d’avui dins l’Evangeli de Joan. Les escenes que la precedeixen són la Resurrecció de Llàtzer, la unció a Jesús a Betània i l’entrada triomfal a Jerusalem. Després d’aquesta escena d’avui, Joan remarca la incredulitat dels jueus i immediatament segueix el Darrer Sopar amb el rentat de peus que Jesús fa als seus deixebles.

Per tant som a la immediatesa dels fets pasquals de passió, mort i resurrecció de Jesús.

“Uns quants grecs” volen veure Jesús. Els comentaristes de l’Evangeli, en general, coincideixen en que “aquests grecs” que volen veure Jesús representen el paganisme. Potser sí, o potser no. El cas és que venen de Grècia, lluny de Palestina, i per tant, de terra de pagans. Però el fet de que es trobin a Jerusalem “per adorar Déu” aquests dies previs a la Pasqua ens suggereix que no serien pagans d’arrel i conviccions, sinó més aviat persones de bé que cercaven amb inquietud el sentit de la vida i del món, i que miraven amb bons ulls i una incipient esperança, el monoteisme de la religió d’Israel; però que facin un viatge a Jerusalem expressament... Potser més aviat podem entendre que eren jueus de les comunitats de la diàspora a l’àrea de Grècia, que també n’hi havia a Efes, Alexandria, Filips, Neàpolis, Roma, Damasc, Cirene, Esmirna, etc. De tot arreu confluïen a Jerusalem amb motiu de la Pasqua a la Lluna Plena de primavera. La fama de Jesús havia corregut...

Sigui el que sigui, el fet és que la resposta de Jesús té una projecció universal. La glorificació de PASQUA serà el do de participació per a tothom qui el vulgui seguir..

Però això no treu que Jesús tingui un tremolor de pànic davant de tot el que li espera en la seva immolació abans d’acabar aquella mateixa setmana; i posa una comparació encertada i precisa perquè els qui l’escolten el puguin entendre: el gra da blat, llançat a terra, desapareix colgat, com asfixiat i mort, però reeixirà en la vida exuberant, vistosa i lluminosa d’una nova espiga ufanosa... és la PASQUA.

En aquest text apareix també el recurs literari a la dicotomia, que Joan aprecia tant per a donar força als seus relats i a les explicacions de Jesús: la vida en aquest món és contraposada a la vida eterna. La vida en aquest món té marca de caducitat perquè està sotmesa a lleis naturals, sempre condicionades per l’espai el temps, en canvi la vida eterna supera les categories limitades de la física, la química, la biologia, el metabolisme, i, en definitiva, els condicionaments a què estem sotmesos els éssers vius del cosmos. La vida eterna és l’Amor Etern, la PASQUA de Jesús on ja no existeixen ni sofriments, ni mort, ni llàgrimes, i a la que som cridats a participar-hi. Per això projectar les nostres esperances només en realitats d’aquest món, on les aspiracions humanes mai no podran quedar satisfetes del tot, equival a fer crisi, com diu Jesús: “aquest món fa crisi”.

¿Qui és el capitost d’aquest món? doncs, L’EGOISME, que és el satanàs, el dimoni, el maligne, etc. que tots tenim molt a prop... L’ egoisme és un excessiu o total amor i interès vers un mateix, únicament per interès propi, arriba a ser feroç i vil, causa de malestars, acaparament de poders i riqueses, enfrontaments, dominis, crims, guerres, assassí de persones i cultures... No l’identifiquem amb banyes, cues o dimonis de pastorets.

Els Evangelistes ens presenten l’Egoisme en forma de temptador, un recurs literari molt eloqüent en catequesi. Però el mal de l’egoisme destructor sotja l’ésser humà de prop; cal tenir-ne consciència i estar sempre previnguts.

Jesús és PASQUA i on hi ha PASQUA hi ha LLUM , és l’Amor Etern.

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

– Primera lectura, Jr 31, 31-44: “...llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble”.
– Pregària amb el salm 50: “Déu meu creu en mi un cor ben pur!”
– Segona lectura, He 5, 7-9: “Jesús en la seva vida s’adreçà a Déu... amb grans clams i llàgrimes”.

TEXTOS PARAL·LELS: Jn 31, 31s / 14, 3 / 11, 42 / 9, 39 / 14, 30-31 / 3, 14 / 3, 14.

Tipus recurs pastoral: