Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 21 Març 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús trobà el sentit de tot en la pregària confiada al Pare

1.- El Papa Benet XVI proposà crear a les nostres esglésies el pati dels gentils, un espai per acollir aquelles persones que s’han allunyat de la fe o la cerquen. L’evangeli ens en presenta avui un model. Uns creients no jueus havien pujat al temple de Jerusalem per adorar Déu. Com que han sentit parlar de Jesús i han sentit dir que tothom se’n va darrera d’ell, es deleixen per conèixe’l. I es posen en contacte amb dos deixebles de Jesús amb qui sembla que poden sintonitzar perquè pel nom i pel posat sembla que parlen o entenen el grec: Felip i Andreu. Senyor, voldríem veure Jesús.

2.- No consta si Jesús se’ls mostrà o no. Tanmateix en coneixem la reacció del Mestre: Ha arribat l'hora! Jo, el Fill de l'home, seré glorificat: el Pare em manifestarà definitivament com el seu Fill, l’Estimat, l’Enviat al món per salvar-lo. L’hora és la seqüència de la passió, mort i resurrecció que ha marcat tota la vida de Jesús. És l’hora del tot o res. Té dos moments: el moment del gra de blat colgat i mort a la terra i el moment en què grifolla i espiga i esdevé pa i nodriment.

3.- El gra que no es deixa colgar resta tot sol, improductiu, tancat. Si es deixa colgar al solc generosament, es multiplica. És aquest el procés que ha de fer Jesús. I com ell, qualsevol que es vulgui fer deixeble seu. El camí és el mateix. I és també idèntica la fi. El seguidor rebrà del Pare el mateix honor de Jesús. Qui en comparteix el camí, en comparteix la mateixa vida.

4.- Però el patiment i la mort són uns moments difícils i dolorosos, que repugnen a la nostra naturalesa. També Jesús se’n sent fortament trasbalsat. No sap què dir-hi ni què fer-hi. ¿Refugiar-se en la pregària demanant al Pare que l’alliberi d’aquesta hora, d’aquest tràngol?

5.- L’evangeli de Joan no parla de la pregària insistent i agònica de Jesús a Getsemaní. L’experimenta ara i aquí. En aquest just moment està trasbalsat. La carta als Hebreus és molt expressiva: Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

6.- Aprengué en el sofriment què és obeir: l’obediència de Jesús rau a ser fidel a la seva condició humana sense sortir-se’n per sota amb la desesperació o escapar-se’n cap amunt amb l’alienació. No ens hem d’esgarrifar perquè el sofriment i la mort ens espantin. Jesús sentí la mateixa esgarrifança. Trobà el sentit de tot en la pregària confiada al Pare. Pare, manifesta el qui ets! Palesa el teu amor i la teva bondat.

7.- Sí, el Pare sortirà a defensar-lo no pas alliberant-lo de la creu sinó fent de la creu un pol d’atracció per a tota la humanitat. Atraurà tothom cap a ell. Allò que semblava el triomf del mal sobre el bé i el fracàs dels plans de Déu són la gran victòria definitiva sobre el capitost d'aquest món que n’és foragitat. Tothom és sotmès a un judici: Plantat davant la creu ha d’optar per la llum o per la tenebra, per la generositat en l’entrega i per la fecunditat de la vida, o pel tancament en l’egoisme i en l’eixorquia.

8.- La generositat de Jesús –la seva obediència al Pare en la vivència profunda de la seva condició humana– ens ha salvat. El gra de blat colgat el trobem avui fet Pa partit, repartit i compartit en l’Eucaristia.

9.- Volem veure Jesús. Sí, ara, els grecs i els no grecs, els creients de tota la vida i els qui cerquen la llum a les palpentes, mirant-lo clavat a la creu i ressuscitat el podran veure, hi podran conviure i el podran seguir i continuar en el món la seva presència. I serà possible entre altres raons perquè no ens carrega a l’equena les dues taules de pedra de la llei, sinó que escriu la seva llei en el nostre cor. Com una resposta d’amor a l’amor que el Padre ens té. Un amor sense mesura. Perquè la mesura de l’amor és estimar sense mesura.

Tipus recurs pastoral: