Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 21 Març 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Feu renéixer en mi un esperit ferm!

El salm d’avui ens posa en pregària de conversió quaresmal. Sabem que el camí de la conversió no és iniciativa nostra. Si nosaltres prenem la iniciativa ens hi perdem, ens cansem, oblidem o potser abandonem. Jesús a l’últim sopar ens diu: no sou vosaltres qui m’heu escollit a mi, sinó que sóc jo qui us he escollit a vosaltres.

Les lectures de diumenges anteriors ens hi han anat centrant no fos que anéssim donant cops en el buit. El centre és Déu/Amor; ens ha estimat tant que ens ha fet el regal del seu Fill per tal que salvéssim les nostres vides. El Pare ens invita a contemplar el Fill. Com la serp dalt d’un pal en el desert fou signe de guarició, Ell avui diu: Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això, com apunta l’evangelista, indicant com havia de ser la seva mort.

En mirar nosaltres Jesús amb les seves vivències interiors, amb els sentiments del seu Cor, ell mateix il·lumina el nostre interior per a la conversió.

En realitat l’evangeli d’avui ens assenyala cap al món interior de Jesús, els seus sentiments, les seves pors i angoixes, la seva confiança, la seva fidelitat.

En la primera lectura Jeremies anuncia una Aliança Nova; és la primera vegada que a l’Antic Testament s’anuncia la Nova Aliança. No serà com l’antiga: posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu... Crida l’atenció com el Senyor ens dóna la mà per a entrar en el nostre interior. Allí hi ha la seva llei, la llum, la conversió del cor i l’alè de l’Esperit.

Uns grecs arribats a Jerusalem per a celebrar la pasqua jueva tenen curiositat per veure aquell profeta de qui tant s’està parlant. S’atansen al deixeble Felip (nom grec) i li demanen. Felip ho comunica a Andreu (un altre nom grec), i tots plegats s’atansen a Jesús. Llavors Jesús deixa anar els seus sentiments i els diu:

-          Ha arribat l’hora: tot en Jesús ha estat un camí cap aquesta la seva hora. La passió és imminent i no podem apartar-nos del seu costat amb actitud contemplativa per a captar els sentiments de dolor i de confiança de Jesús.

-          Ha arribat l’hora que el Fill de l’Home serà glorificat. Ja hem anat veient que en l’evangeli de Joan la glòria de Jesús culmina en el misteri pasqual de Mort i Resurrecció. Jesús en donar la vida a la creu és manifestació gloriosa i suprema de l’amor de Déu. Serà la moneda de la nostra salvació, moneda amb cara i creu: la creu de la Mort i la cara de la Resurrecció.

-          Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol però si mor dóna molt de fruit. El fruit serà l’acompliment del projecte del Pare que ens vol salvats.

-          Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El gra de blat ara som nosaltres. Si acceptem de seguir-lo tenim això: estem en ell tal com ell està en nosaltres.

-          En aquest moment em sento torbat. Joan l’evangelista de la glòria de la creu ens vol avisar de no desenfocar: la creu és la creu. Escoltem ara com ens ho diu la segona lectura, de la carta de Jaume:

-          Germans, Jesús ... s’adreçà a Déu que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes a Déu... El mateix Jesús jaens havia advertit: qui em vulgui seguir que prengui la seva creu i em segueixi. Això podria semblar penós si no fos perquè tot plegat és un drama d’amor que de la mort mena cap a la nova vida de la resurrecció.La nova vida que demanem i ens proposem en la pregària del salm: Déu meu, feu renéixer en mi un esperit ferm! És allò del profeta Ezequiel (36,25-27): Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre... trauré de dins vostre aquest cor empedreït i us en donaré un de carn. Posaré dins vostre el meu Esperit i així seguireu els meus camins.

-          Una veu va dir del cel estant: “Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré”. L’evangelista comenta que la gent no se’n sabia avenir d’aquella veu i finalment Jesús digué:

-          No és per mi que s’ha sentit aquesta veu. És per vosaltres...

Doncs ja ho sabem, no estem en una història que ens mirem des de fora, és l’Amor de Déu que ens ha envaït per fora i per dintre. És la gloria de Déu que dins nostre resplendeix amb la Creu i la Vida Nova.

No cal que hi donem gaires tombs quedant-nos en paraules: és una crida a restar en silenci, respirar amor , callar i deixar que el cor rebi i s’expressi: agraïment amorós amb força per a ser testimonis tot estimant els germans talment com Jesús estima.

Tipus recurs pastoral: