Divendres Sant - Passió del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Divendres, 2 Abril 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és l’Anyell pasqual definitiu que ens allibera fent-nos fills estimats de Déu

1.- Miraran vers aquell que han traspassat. Ens podem aturar aquí, en la contemplació plàcida i silenciosa de Jesús penjat a la creu. Serà la millor manera de mesurar la profunditat del misteri del divendres sant.

2.- Així ho féu l’evangelista sant Joan. Va veure que Jesús tot morint a la creu lliurava l’Esperit. I a la llum de l’Esperit comprengué el camí de Jesús des que sortí del Pare fins que hi ha tornat. Entremig Joan recorda els grans moments d’aquest camí de Jesús, des de Canà –amb Maria sol·licitant la intervenció de Jesús– fins al Calvari, amb Maria també acompanyant Jesús. Al peu de la creu Maria rep l’encàrrec de ser mare del deixeble estimat i també de tots nosaltres.

3.- L’evangelista remarca: No li trencareu cap os... Això ho deia la Bíblia referint-se a l’Anyell que els israelites menjaven evocant aquella primera nit pasqual en què emprengueren el camí des de l’esclavatge a Egipte vers la llibertat. Jesús és l’Anyell pasqual definitiu que ens allibera fent-nos fills estimats de Déu. És l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món i el destrueix.

4.- I miraran el qui traspassaren. Isaïes ens el descriu: De tan desfigurat, no tenia res d’humana la seva presència. Tanmateix, ell portava les nostres malalties, i havia pres damunt seu els nostres dolors; nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Per això el poble se’n tornava del Calvari donant-se cops al pit de pena i de penediment.

5.- Joan observa també que del costat obert pel cop de llança del soldat, en brollà sang i aigua. Ho remarca i ho afirma amb la força del seu testimoni. La mirada contemplativa de Joan intueix en aquest fet un gran misteri. Recordeu el paradís? Del costat d’Adam adormit, Déu en formà Eva. Ara també, del costat de Jesús, el nou Adam adormit a la creu, en neix la nova Eva, l’Església que brolla de l’aigua del baptisme i de la sang de l’Eucaristia. ¡Com hem d’estimar aquesta església que ha brollat del Cor de Jesús! Nosaltres som fruit d’aquest amor de Crist. Ell s’ha donat tot per nosaltres. Només amb un gran amor a Jesús i a la comunitat cristiana podrem correspondre a tant d’amor.

6.- Quan tot semblava negre i es tancava amb pany i forrellat la porta de l’esperança, emergeixen de sobte dues figures importants. Dues persones benestants, deixebles de Jesús, però d’amagat, no fos cas que es fessin malveure… Ara perden la por i donen la cara per Crist reclamant a Pilat el cos del crucificat per fer-li els màxims honors sepulcrals.

7.- Josep d’Arimatea i Nicodem són una bona lliçó per nosaltres. Tant de bo que en les circumstàncies que vivim, en què no és ben vist ser cristià i catòlic practicant, perdéssim la por i donéssim la cara per Crist. Com ells i com Maria i aquelles dones valentes i fidels que havien vingut amb Jesús des de Galilea i l’acompanyaven encara. Elles observaven el sepulcre i es fixaven en tots els detalls planejant el que farien ben aviat.

8.- Aquest divendres sant fem nostre el desig que el Papa Francesc expressava als cardenals: Caminar, edificar, confessar. Fer nostre el camí de Jesús bo i construint en la família i en la societat la comunitat cristiana. I amb la valentia professem i proclamem sense por i sense complexos la fe que professem des del Baptisme. Un núvol de testimonis ens contempla i ens anima en el nostre camí de seguidors de Jesús.

Tipus recurs pastoral: