Diumenge III d'Advent

Cicle: 
A
Temps: 
Advent
Diumenge, 11 Desembre 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Ets tu el qui ha de venir?

Aquest tercer diumenge d’advent, ja de molt antic és nomenat diumenge “GAUDETE” (alegra’t). Isaïes insisteix en aquest crit de de joiosa esperança en temps d’absoluta desolació. Així diu amb el seu potent llenguatge simbòlic: la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix; la seva florida s‘esbadella com l’Iris, s’engalana i crida de goig... Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten, digueu als cors alarmats: sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu...

I tot seguit proclama unes paraules que un dia a l’Evangeli seran clau per a presentar-nos la identitat messiànica de Jesús. Unes paraules que ens capgiren la visió triomfalista sobre el Messies i ens el defineixen com a missatger de pau, d’humil, de pobre a favor dels pobres, dels febles, els oprimits, els malalts, els petits, els perseguits, els marginats i els pecadors... I amb tots aquets el Messies (l’Ungit) s’hi arrenglera compromès fins a l’extrem.

L’evangelista ho explica com en un drama en dos actes.

El primer acte, en tres escenes:

Escena 1ª.- Ja no trobem Joan Baptista al desert, vora el Jordà anunciant l’arribada imminent del Messies. Ara és tancat a la presó, en la masmorra d’un palau del rei Herodes, a l’altra banda del Mar Mort. És empresonat perquè ha tingut el coratge d’acusar Herodes d’escàndol públic.

En els seus dies de silenci i foscor Joan sentia parlar del que estava succeint a Galilea amb aquell Jesús que ell mateix havia batejat en el Jordà. ¿No seria ben bé el Messies esperat? ¿On eren els esperats triomfs messiànics? Jesús s’estava dedicant a la gent més insignificant i desafortunada: els pobres, els qui pateixen, els humils, els oprimits, els pecadors.

Escena 2ª.- El baptista envia uns deixebles seus a la Galilea, a trobar Jesús, que li preguntessin si ell era veritablement el Messies o se’n havia d’esperar un altre.

En dos o tres llargs dies de camí arriben a Galilea fins a trobar Jesús.

Escena 3ª.- Així, doncs, li transmeten la pregunta de Joan. Han de tornar a ell amb una resposta concreta. Jesús no els dona una resposta directa sinó que els remet a la profecia d’Isaïes en l’anunci sobre la soca seca que faria un plançó, que aportaria al poble l’alegria de la salvació: Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona Nova.

¿Imagineu la sorpresa, el desconcert, la invitació a revisar les Escriptures? El mateix Joan hauria d’afinar i entendre que el Messies no havia d’arribar, de moment, amb poder i majestat, sinó amb un Regne de Déu que és Amor i salva lliurant-se la humanitat feble, desorientada, sofrent, pecadora.

Allà mateix Jesús alça la mirada i diu: Feliç aquell que no quedarà decebut de mi. Ell era ben conscient que la BONA NOVA havia de capgirar la mentalitat religiosa de molta gent. Mentre que restarien decebuts, i fins i tot escandalitzats, aquells homes creguts i autosuficients que havien de posar un mur davant el missatge de l’Evangeli.

Aquí entrem nosaltres. Conscients de córrer el risc de desenfocar l’Evangeli en les nostres vides, deixem que l’Esperit Sant ens capgiri la mentalitat en allò que hi hagi de contaminat per l’esperit mundà. La clau de lectura i la nova llum ens arriba del sermó de Jesús a la muntanya: les benaurances.

2ª part (escena única),- I l’Evangeli continua: Mentre els deixebles de Joan se’n anaven, Jesús es posà a parlar sobre Joan.

Què heu vingut a trobar en el desert? Un home vestit com gran senyor, surant en les seves riqueses, lliurat a una vida de plaers?

Doncs jo us dic, era un profeta, un gran profeta aquell de qui es va dir: “Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí”.

Avui, doncs, tornem a tenir com estrella a Joan Baptista. Diumenge passat era l’home del desert, coratjós, admirat de la gent, que anunciava l’arribada del Regne, que cridava a la conversió i batejava en el bany purificador del Jordà.

Avui el tenim a la presó, inquiet sobre la identitat messiànica de Jesús. Però aquest li fa arribar una resposta lluminosa: la veu del profeta Isaïes que ens fa tremolar d’esperança davant un Messies fet com nosaltres i que té com a senyera l’amor als pobres, als humils, als que pateixen, els misericordiosos, els nets de cor, els qui lluiten per la justícia i la pau, els qui són perseguits per la seva fidelitat.

No es tracta que siguem fotocòpies de la figura de Joan sinó que esdevinguem imatge viva del Messies Crist Jesús. No el messies triomfant que els jueus esperaven sinó el Jesús de l’Evangeli, el Mestre de les Benaurances.

Vist tot, faig una pregunta:

¿On podem anar a trobar el Messies Jesús de Natzaret? ¿Allà on hi ha aires de triomfalisme (actual o enyorat) o bé allà on hi ha tendresa i servei desinteressat als febles?

¿ON PODEM TROBAR LA VERITABLE ESGLÉSIA?

Tipus recurs pastoral: