Diumenge IV de Quaresma

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Quaresma
Data : 
Diumenge, 31 Març 2019
Concedeix-nos la convicció de saber-nos fills teus

Senyor, volem tornar a casa,
però primer necessitem obrir els ulls
per no deixar-nos entabanar
per qualsevol somni.

Volem estar preparats
per gaudir del teu amor,
sent conscients del privilegi que suposa.
No el mereixem, si no, no seria amor.

No volem desaprofitar l’ocasió
dilapidar el teu llegat,
malbaratar tot el que has fet per nosaltres.

Ensenya’ns a agrair
el que ens has donat gratuïtament,
perquè el més preuat no té preu.
Però no sempre en som prou conscients,
com sempre ens has donat el millor
no ho sabem apreciar.

Dona’ns la humilitat
per reconèixer que ens hem equivocat,
el coratge per aixecar-nos i anar a trobar-te.

Concedeix-nos la part més valuosa
de la teva herència:
la convicció de saber-nos fills teus.

Gràcies per revelar-te
com un Déu de misericòrdia,
que desitja, encara més que nosaltres,
poder-nos abraçar.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Allibera’ns de la duresa de cor que es nega a estimar

Senyor Jesucrist,
a través de l’apòstol Pau
ens convides a ser persones noves
deixant créixer i donar fruit
l’amor del Pare
plantat en els nostres cors.

Això vol dir
que hem de fixar els ulls en tu
i aprendre que el Pare ens estima
encara que haguem dilapidat
tots els béns que havíem rebut
o encara que ens neguem
a perdonar el nostre germà.

Allibera’ns, Senyor Jesucrist,
de la duresa de cor
que es nega a estimar,
que no vol sentir parlar
de reconciliació i perdó
o que pensa que el Pare
va massa lluny
quan obre els braços i el cor
al que retorna a casa.

Ajuda’ns, Senyor Jesucrist,
a aprendre a estimar
tal com som estimats
i a aprendre a perdonar
tal com som perdonats.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que sapiguem veure la bondat de les persones

Senyor, allunya de nosaltres
l'actitud de «germà gran».
Que comprenguem que no som jutges de ningú
i que decidim apostar per les persones
i tractar-les amb amor
sabent veure allò de bo que hi ha en cadascuna.

Els dos germans de l'Evangeli
veuen les coses i la vida de forma ben diferent.
Les diferències creen un ambient
contaminat i irrespirable.
Senyor, que sempre ens sentim
agraïts i estimats.
Que sapiguem veure la bondat de les persones
que conviuen amb nosaltres
i que mai no es trenqui la relació entre germans.

Que quan ens equivoquem, Senyor,
ho sapiguem reconèixer
i que actuem com el pare de la paràbola
quan algú desitja tornar a començar.

Senyor, no sabem si el fill petit
es va quedar sempre més amb el pare.
Qui sap si no va marxar i tornar altres vegades.
Que sapiguem esperar i confiar.

Deslliura'ns, Senyor, del pecat del perfeccionisme.
Que no ens creguem ni més bons
ni més grans que ningú.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Un Pare tot bondat

Jesús, el teu Fill, ens ha parlat tant de tu...
Ens ha dit que eres un Pare tot bondat,
tot misericòrdia i tot perdó.

Tu que esperes el retorn del fill esgarriat
abans –fins i tot– que la gana el faci decidir,
fer-nos desitjar que torni a casa
qualsevol germà que se n’hagi anat,
i fes-nos sentir la necessitat de tornar
cada vegada que ens n’hàgim allunyat. 

Tu que al fill gran recomanes misericòrdia
perquè així sigui de debò fill teu,
fes que reconeguem el teu perdó
i sapiguem perdonar com tu ens perdones. 

Tu que no condemnes ni l’un ni l’altre,
fes que mai no ens enlluerni
ni la vida dissoluta del petit,
ni la rigidesa intransigent del gran: 

fes que sapiguem reconèixer
-i sobretot imitar-
la teva bondat,
la teva misericòrdia i el teu perdó.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Tots som cridats a estimar tal com tu estimes

«Ja no mereixo que em diguis fill teu».
Però tu saps bé que ser fill no és cap mèrit
sinó un do, i m’obres la porta
i em retornes la dignitat que havia perdut
pel meu mal cap.

«Tu sempre ets amb mi
i tot el que jo tinc és teu».
Tant anys d’espera pacient,
como el caçador que espera l’ocasió
de fer-se amb la presa,
renunciant a tant desigs,
envejant els plaers del meu germà,
tot per l’ambició de posseir.
I ara m’obres el cor de sobte
en dir-me que tot el teu és meu des d’ara.

Ens estimes a tots dos tal com som,
encara que cap dels dos no ho mereixem.
Aquesta és la gran lliçó que hem d’aprendre:
fills petits o fills grans,
tan se val,
tots som cridats a estimar tal com tu estimes
perquè ens sapiguem perdonar els uns als altres
i fondre’ns un dia a casa teva
en la gran abraçada.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret