Gràcies, Senyor, perquè surts al nostre encontre
quan estem cansats de tants esforços inútils.
Prou saps, Senyor, que molts cops
ens creiem tan grans, que ho podem tot,
però no fem més que deixar-nos la vida,
la salut i el temps
en afanys que, lluny de tu,
sols ens omplen de buit i de fracàs.
Tu bé saps que potser són massa les nits
que passem tirant les xarxes,
convençuts que es tracta de seguir fent,
i oblidem que cal fer-ho en el teu nom.
Sense tu, la llum no s’albira
i comencem el dia cansats i buits d’esperança.
Gràcies, Senyor, perquè surts al nostre encontre
i ens sadolles amb la teva presència de pa,
llum al cor i una tasca confiada que ens recorda
que es tracta de seguir llençant les xarxes,
però en el teu nom.
Gràcies, Senyor, per confiar en nosaltres,
per convidar-nos senzillament, amb el teu estil,
a una taula compartida
amb els que també han estat treballant
tota la nit
i regalar-nos la joia de sentir-nos
en comunió, germans.