Senyor, reconec la meva immaduresa.
Com els infants, ho vull tot i ara mateix.
M’enrabio quan les coses no surten
tal com penso que han de sortir,
i em queixo pensant que estic sol
i que no m’estimes.
Gràcies per deixar-me l’exemple de Josep.
Mirant-lo a ell, aprenc a confiar en tu
quan les coses no són com jo voldria.
Mirant-lo a ell, valoro i agraeixo el paper
que m’has donat en la vida,
encara que no sigui el de l’estrella principal.
Mirant-lo a ell, aprenc a gaudir
de les persones que m’has posat al costat,
agraint els talents que els has donat
i les missions que els has encomanat.
Com Josep, sé que he de tenir cura
del poc o del molt que de mi depèn
en la història de la humanitat
i en l’equilibri del planeta.
Que, com Josep, el meu pas per aquest món
deixi una petja discreta i positiva,
i que, quan arribi l’hora,
m’acullis per sempre al teu Regne.