Sant Josep, espòs de la Verge Maria

Som molts els que, en aprendre a catequesi
que Déu es diu Pare, hem entès de seguida
que és bo i que és amor,
com ho són el pare i la mare.
I de grans agraïm haver rebut
aquest primer anunci,
evangeli sense paraules des del bressol,
el primer cop que ens vam sentir mirats.

T’agrïm, Josep, com segur que ho feia Jesús,
l’amor fidel, abnegat, confiat, desprès
que vas prodigar vers Jesús i Maria.
No sabem res del teu temperament natural,
però t’imaginem discret, silenciós,
honest i treballador: no pot ser d’altra manera
qui se sap cridar per el Senyor
a la missió de custodi que tu vas rebre.

Ajuda’ns, Senyor, a cadascú de nosaltres
a tenir cura de les persones
que ens han estat encomanades
i del món que ens has confiat
perquè el conreem amb el nostre treball.

Senyor, que la nostra justícia
estigui sempre amarada de misericòrdia.
Que sapiguem ser justos
a la manera de sant Josep
i que siguem capaços
d’interpretar els «somnis»
o les intuïcions que Tu ens inspires.

Senyor, avui et volem demanar
per tos els «pares»
i pels qui actuen com si ho fossin.
Per les persones que un dia i un altre
realitzen la seva feina amb estimació
i sense posar-se’n cap medalla.

Senyor, molts cristians
viuen la seva espiritualitat a l’estil de Josep.
Són persones que sovint
sembla que no hi són,
però que saben ser-hi quan el moment
o la situació concreta ho reclama.

Senyor, que, com sant Josep,
et sapiguem trobar en la vida de cada dia
i ens santifiquem vivint amb il·lusió
les circumstàncies de cada moment.

Que les persones que avui fan el sant,
se sentin estimades i acompanyades.

Josep es quedà esmaperdut
quan va saber que Maria esperava un fill,
mesos abans de les noces.
Es demanava un cop i un altre
què podia haver ocorregut.
Passà nits sense aclucar l’ull
fins que va comprendre
que no podia deixar Maria
a mercè del que pogués venir,
i va decidir acceptar allò que la vida li oferia:
adoptar el fill de Maria.

Josep serà el pare del Nen
davant la gent i davant la Llei
i amb el treball i la força de Déu,
els traurà endavant
posant tots els mitjans al seu abast.
Josep era un home just.
Estimava la Llei,
però per damunt de tot, es fiava de Déu.

Aprendre de Josep
ens ajudarà a ser creients
amb un cor misericordiós,
a ser justos sense condemnar ningú
i a saber estimar sense condicions.

Senyor Jesús, et donem gràcies
perquè, com tu, la nostra família
pot gaudir de la presència
i el mestratge de sant Josep,
l’home just, honest i coratjós
que, amb Maria, et va cuidar i acompanyar
en els primers passos de la vida,
formant la teva personalitat i preparant-te
per a la missió que el Pare t’havia donat.

Que aprenguem de Josep a ser persones de fe,
gens agafades a les seguretats humanes,
sinó plenes de confiança en la paraula
i el projecte de Déu per a cadascú.

Que siguem amants de la feina ben feta,
pròpia de tot artesà que estima l’ofici,
i valorem la millor feina de Josep,
que fou la d’educador i responsable de la família;
que no ens faci por ser homes i dones
de fidelitat silenciosa i discreta.

Que les virtuts i qualitats de sant Josep
s’encomanin a la nostra família
eclesial i humana
i les facin créixer totes dues.

Senyor Jesús,
tu que vas dir tantes vegades
als teus deixebles:
“no tingueu por!”,
fes que la teva família
que és l’Església
sàpiga escoltar i viure
aquesta invitació a la confiança,
tal com la va viure Josep de Natzaret
quan l’àngel li va dir: “no tinguis por!”