Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 4 Agost 2019
Tan sols Tu pots saciar els nostres anhels

Senyor, deslliga’ns de les cadenes de la vanitat.

És un ídol insaciable
que ens treu l’alè.
Mai no en té prou,
ens exigeix cada cop més,
ens esgota,
no ens deixa descansar.

Ens ofereix una satisfacció efímera
a canvi de renunciar a la felicitat.

Allibera’ns dels seu esclavatge,
perquè ens fa desconfiar dels altres,
ens el presenta com els nostres enemics,
competidors sempre disposats
a arrabassar-nos els que tenim,
sobretot el prestigi i el bon nom.

Guareix-nos de la vanitat,
perquè enterboleix la nostra relació amb Tu,
distorsiona el teu rostre,
ens fa dubtar del teu amor.

Dona’ns la saviesa del cor,
que arreli en nosaltres la convicció
que tan sols Tu pots saciar els nostres anhels.

Volem renunciar als verins
que ens prometen la vida,
però que en realitat ens la roben.

Volem tornar a néixer,
ser homes i dones nous,
ser imatges teves
per tal que Crist sigui tot en nosaltres
i en tots.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Ajuda’ns a saber compartir

Senyor Jesús, avui ens convides
a fer-nos rics als ulls de Déu
i demanes que ningú es dediqui
a reunir tresors per a ell mateix.

Dóna’ns la saviesa del cor
que ens faci aprendre a usar bé
tot el que has posat a les nostres mans.

Que a ningú falti el pa de cada dia
ni la casa o el treball digne;
que cada família pugui
educar bé els seus fills
i tenir accés als serveis de salut.

Senyor Jesús, massa vegades
l’ambició dels diners provoca baralles
fins i tot entre germans.

Ajuda’ns a saber compartir
i a viure l’alegria de la generositat.
Senyor Jesús, avui ens adonem
que el món que el Pare ens ha confiat
corre el risc de ser destruït o malmès
per l’ambició de riquesa immediata
o pel consumisme irresponsable.

Que la nostra família humana
sàpiga usar de tal manera
els béns de la naturalesa
que a ningú falti el necessari,
que ningú vulgui més del que li cal
i que puguem garantir una vida digna
a les generacions que han de venir.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
L'única seguretat la trobem en Tu

Senyor, massa vegades confiem
en el nostre sou i en plans de pensions.
Avui ens recordes
que no podem posar la confiança en coses fugisseres.
La previsió és bona
mentre no ens faci perdre de vista
que l'única seguretat la trobem en Tu.

El diner i les possessions
són causa de divisions familiars.
Dóna'ns, Senyor, capacitat
per relativitzar el que és material
quan fa perillar l'amor.

Senyor, que aquests temps de crisi
ens facin adonar de la nostra fragilitat.
Que aprenguem la lliçó
i que atresorem solidaritat
i una gran compassió
davant les persones que ho han perdut tot.

Senyor, que siguem generosos
amb el nostre temps.
Que l'esmercem en la família,
en els nostres amics i en la comunitat.
Que l'esmercem amb amor i generositat,
altrament seria balafiar-lo.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Tresors per a qui?

Perdona’ns, Senyor, per les vegades
que hem simplificat el teu missatge
per no haver de sentir-nos al·ludits.

Si ens haguessis demanat
de fer alguna cosa concreta
ens hauria estat més fàcil:
Ho hauríem fet, i ja està!
Encara que ho podríem haver fet
sense convicció i sense amor...

Però ens demanes una actitud de cor
que guiï els passos de tota la vida:
Ens demanes que ens preocupem
no de buscar seguretat en la possessió,
sinó de trobar confiança i joia
en el compartir i en la solidaritat.
Perquè així esdevinguem rics davant Déu.

Als qui volem ser deixebles teus,
ajuda’ns a seguir decidits el teu camí. 
I encara que caminem lentament
fes que els nostres passos avancin
seguint sempre la direcció dels teus.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Només tu, Senyor, est roca ferma, port segur

«Vanitat i més vanitat, tot és va».
Sí, la vida és en bona part
una successió de desenganys.
Il·lusions que s’esvaeixen,
desgràcies inesperades,
felicitats passatgeres
que deixen un regust de nostàlgia.

No hi ha res en aquest món
que pugui omplir-nos el cor:
ni diners, ni èxit, ni plaers, ni poder.
Fins i tot els vincles més sòlids,
com són els de la família,
s’esquincen quan arriba la mort.

Només tu, Senyor, est roca ferma, port segur.
Tu est el far que dóna sentit i orientació
als meus passos per aquesta vida.
Senyor, vull posar el cor
en tot allò que m’acosta a tu.
Pobresa o riquesa, èxit o fracàs,
plaer o dolor, tot és relatiu.
Al capdavall, només compta
aprendre a estimar.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret