Diumenge XIX de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 11 Agost 2019
No som esclaus, sinó fills del Pare del cel

Senyor, et donem gràcies pel testimoni de fe
dels qui ens han precedit,
dels patriarques i de les matriarques, i de tots aquells que van gaudir anticipadament
de les teves promeses
i així, tot confiant-hi,
les van fer realitat.

Dona’ns la fe suficient per estar vetllant,
per no deixar-nos distreure
amb la lluentor dels béns que s’esgoten,
sinó que cerquem sempre el tresor més gran,
aquell que no es fa malbé,
aquell que és per sempre.

Que sapiguem estar amatents,
pendents de Tu i de la teva arribada,
fent tot el bé possible
per tal que els altres també sàpiguen
que ja estàs venint.

Perdona les nostres distraccions,
la nostra manca de sensibilitat,
la nostra autocomplaença.

No ens deixis caure
en la buidor d’una vida sense objectius,
oprimits per les cadenes de l’egoisme.

Gràcies, Senyor, perquè estàs venint
a treure’ns de les nostres presons,
a dir-nos que no som esclaus,
sinó fills del Pare del cel.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
El teu amor no ens deixarà mai

Déu i Pare nostre, estem convençuts
que el teu amor no ens deixarà mai.
Jesús ens anomena “petit ramat”
i vol que visquem amb confiança i sense por,
sense preocupar-nos de si som molts
o si som una mica menys,
sinó obrint-nos al teu amor de Pare,
portant al cor el tresor de l’Evangeli
i essent servidors de tothom.

Fes-nos conscients del molt que hem rebut
i desitjosos d’imitar la teva generositat.

En la vida de cada dia ens fatiguem aviat
i ens desanimem a cada pas i dificultat.
Que ens mogui la força del teu amor
que mai no s’esgota ni falla.

Et demanem, Pare,
per aquells que no tenen cap esperança,
pels que no creuen en res ni en ningú.
I per aquells que han deixat de creure
en tu i en la força de l’Evangeli.

També et demanem, Pare,
per aquells que han vist en nosaltres
massa contradiccions entre el que diem
i el que fem cada dia.

T’ho demanem amb la confiança total que
no oblides ni exclous ningú del teu amor.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Volem ser bons administradors de la creació i de la humanitat

Senyor, que els cristians aprenguem
dels grans capitalistes.
Ells acaramullen bens i diners;
que els cristians sapiguem vèncer
el nostre egoisme amb la mateixa força
i rivalitzem a servir els altres.

La paràbola d'avui
ens demana que estiguem atents
a les necessitats del nostre temps
i sapiguem donar raó de la nostra fe
d'una manera comprensible.
Senyor, que sapiguem reconèixer-te
en les circumstàncies que ens toca viure
i hi sapiguem donar la resposta escaient.

Senyor, volem ser bons administradors
de la creació i de la humanitat.
Que les nostres accions siguin constructives
i que les realitzem amb rectitud de cor.

Senyor, que en els moments de tristor
i de descoratjament siguem capaços
de preguntar-nos:
¿I què espera de nosaltres el món?

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Un tresor que no s’esgota

Que el teu Esperit ens renovi, Senyor
perquè deixem de una vegada,
a aquest estil mediocre de ser cristià
-somnolent, discret, apagat-,
i ens impliquem seriosament
en la construcció del regne.

Avui ens convides a la confiança,
i a mirar la vida amb ulls diferents.
Ens convides a un fer compromís clar,
i a viure oberts a l'imprevisible.
Ens convides a deixar una escletxa
per on pugui respirar l’esperança,
i ens pugui sorprendre l'Esperit.

Que aquest Esperit en nosaltres,
ens doni un cor gran i generós
que ens deixi veure amb claredat
que només quan som capaços
de lliurar la vida als valors del Regne
podem trobar la pau i la joia,
que Tu ens has proclamat.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Més pobres i més lleugers d’equipatge, podem anar més lliures

«No tingueu por, petit ramat».
A vegades tenim enyorança de temps passats
en què érem més i més influents,
i tenim por de viure a la intempèrie,
en un ambient fred i a vegades hostil.

Però més aviat, Senyor Jesús,
hauríem d’alegrar-nos de viure així,
sense poder confiar en les nostres forces
sinó en el do de Déu.

Menys carregats de poder i de prestigi,
sense haver d’estirar del carro
d’una societat que va al seu aire,
més pobres i més lleugers d’equipatge,
podem anar més lliures
pels camins que tu ens vas marcant.

Volem fer cas de la teva paraula
i viure atents i vigilants als signes dels temps,
que no són les glòries d’ahir
ni els somnis de demà,
sinó les teves crides i les teves petjades
en el món d’avui, que és el que hem d’estimar.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret