Diumenge XXII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 1 Setembre 2019
Gràcies, Senyor, per cridar-nos a la festa de la eternitat

Senyor, gràcies per convidar-nos al teu banquet de noces.

No som dignes de participar-hi,
perquè no tenim res per a oferir-te.

El nostre orgull es rebel·la davant
la gratuïtat de la teva Misericòrdia.

La nostra supèrbia es resisteix a rebre
sense donar res a canvi.

Ens agradaria haver fet alguna cosa
per guanyar-nos el dret a assistir a la teva festa.
Voldríem oferir-te alguna compensació pel que hem rebut.
Tanmateix, què podríem fer per merèixer el teu Amor?

Gràcies per denunciar la hipocresia que portem a dins,
per treure’ns de sobre el pes dels nostres mèrits
que mai són suficients per complaure’ns.

En canvi, Tu et sents atret per la nostra pobresa,
no l’hem pas d’amagar.

La debilitat és la terra fèrtil
on pot créixer la llavor de la teva salvació.

La humilitat és font de saviesa,
el mirall on es reflecteix el teu poder.

Gràcies per ensenyar-nos el camí de la resurrecció,
per cridar-nos a la festa de la eternitat.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Sensible al sofriment que hi ha en el món

Et dono gràcies, Senyor Jesús, perquè
has escollit el lloc dels pobres
i t’has posat a l’abast de tothom.

Així ens has ensenyat el camí de la felicitat
i ens has dit on es troba la grandesa
i la dignitat de cada ésser humà.

Et demano, Senyor Jesús,
que no menyspreï mai aquelles persones
que tenen menys recursos que jo,
o que parlen una altra llengua
o tenen una religió diferent,
sinó que aprengui a valorar i estimar
cada ésser humà perquè és germà teu i meu
i fill del mateix Pare del cel.

Toca el cor, Senyor Jesús, d’aquells que
s’aprofiten del seu poder o posició
per augmentar els seus privilegis
mentre a tants germans nostres els falta
el necessari per viure amb dignitat.

Que la teva paraula i la teva vida
no em deixin acostumar al mal
ni permetin que em torni insensible
al sofriment que hi ha en el món,
sinó que em facin servidor dels altres,
preocupat pel bé de tothom
i signe del teu amor.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que donem exemple de coherència

Senyor, ens fas avinent
que l'honor i els llocs de preferència
no ens corresponen pas
per la nostra observança religiosa.
Per al cristià l'honor més gran
ha de ser servir els altres.
Ajuda'ns a entendre-ho i a practicar-ho. 

Que la nostra pràctica cristiana, Senyor,
no endureixi el nostre cor.
Que mai no anteposem les normes
a la dignitat i felicitat dels germans.

Senyor, que els cristians aprenguem
a comprometre'ns políticament.
Que donem exemple de coherència
i de generositat envers els conciutadans.

Ajuda'ns, Senyor, a viure amb dignitat.
Que només ens agenollem davant Teu
i als peus del germà necessitat
i que ni les lloances ni el menyspreu
ens apartin del camí de l'Evangeli.

Acompanya, Senyor, els qui tornen de vacances.
Que condueixin amb prudència
i retornin amb alegria al treball o als estudis.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
«Humilitat és caminar en veritat»

Senyor,
no és gaire difícil donar-nos
compte de la subtilesa i dissimulació
que el nostre orgull pretén
fer-nos veure superiors als altres.

Ens costa acceptar-nos com som:
ni més del que som i podem
-oblidant les nostres limitaciones-
ni menys del que som i podem
-oblidant les nostres possibilitats-.

Concediu-nos el do de la humilitat,
perquè siguem capaços
de baixar del núvol del nostre orgull,
tenir els peus al terra,
i trobar la nostra veritat.

Senyor, obre'ns els ulls i el cor,
perquè sapiguem ser agraits
per tot allò que hem rebut
i per tot el que estem rebem
de la teva ma generosa.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que les nostres comunitats siguin una anticipació del teu Regne

Senyor, tu has triat el darrer lloc
i ningú no te’l pot prendre.
Deixa’m, doncs, si més no ser el penúltim.

Que la meva competència no sigui
per superar o trepitjar els altres,
sinó per avançar-me a estimar i a servir
els més petits i els més necessitats.

Que entre nosaltres, cristians,
ningú se senti incòmode
per no ser digne, prou honorable,
prou intel·ligent o prou ric.

Que les nostres eucaristies
no siguin el banquet dels elegits,
sinó la taula dels amics de Jesús:
els pobres, els malalts, els infants,
els impurs, els pecadors.

Que les nostres comunitats
no siguin una sacralització de l’ordre establert
(si és que se li pot dir ordre)
sinó una anticipació del teu Regne,
on els darrers passaran a primers
i els primers a darrers.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret