Pare nostre del cel,
el teu Fill Jesucrist, nostre Senyor,
«fou crucificat, mort i sepultat»,
abans que ens féssim càrrec que ressuscitaria.
Avui que recordem els nostres difunts
-els qui ja han acabat la seva funció a la terra-,
per molt que ens dolgui la seva separació
i costi d’entendre el per què, i el com, i l’hora
del seu traspàs... ens queda el misteriós consol
de veure que Jesús ja ha travessat, com un home,
la fosca gorja de la mort.
Davant la lluita temible de l’agonia
-«llançà un gran crit i expirà»-,
això ens dóna una ferma esperança.
No estarem sols, desemparats, si Ell s’ho coneix.
Potser, grat sia a Déu, fins tenim experiència
d’haver palpat la dolça pau d’un morir cristià.
Sigui com sigui, Pare, demanem, confiats en Crist,
que ajudis i perdonis tots els fidels difunts;
que els rebis a casa... la del nostre sospirat repòs.