Commemoració dels Fidels difunts

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Santoral
Data : 
Dissabte, 2 Novembre 2019
Recordar els difunts amb fe en la resurrecció i la vida eterna

Som molts els qui en aquestes dates
visitem els cementiris on es conserven
les restes dels nostres difunts
i així revifem els records
i satisfem l’enyorança de la seva presència.

Alguns en diuen l’últim recer
i els associen a la màxima tristesa.
Altres els converteixen en escenaris
d’històries de por i fantasia,
reminiscències d’un paganisme latent.

Que n’és de diferent, visitar el cementiri
amb la fe en la resurrecció i la vida eterna,
amb l’esperança que el nostre destí
no és reduir-nos a cendres
ni restar en mans de forces ocultes,
sinó trobar-nos per sempre
en la pau i el goig de Déu.

Aleshores l’enyor i la por
van deixant pas a la pau i l’esperança,
i el lloc on ens sentim a prop dels difunts
ja no és el cementiri
sinó el banquet de l’eucaristia.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
La teva bondat i fidelitat duren sempre

Et donem gràcies, Déu i Pare nostre,
per l’esperança de vida plena que ofereixes
i de la qual la resurrecció de Jesús
és el gran senyal i garantia:
fes que la nostra vida
estigui plena d’aquesta llum.

Fes, Pare, que els creients siguem capaços
d’orientar els nostres pensaments i accions
cap a tot allò que pot donar esperança
i ajudar les persones a viure amb sentit,
sabent que la teva bondat i fidelitat
duren sempre.

Per això confiem a la teva misericòrdia
i posem a les teves mans amoroses de Pare
els nostres germans i germanes difunts,
sabent que tu els dónes molt més
que tot el que puguem arribar a imaginar.

Preguem especialment pels difunts
de les nostres famílies i de la nostra parròquia,
pels perseguits a causa de la seva fe,
per tots els que moren cada dia víctimes
del pecat de la guerra, de la violència,
o de la falta de recursos i d’amor fratern.

També preguem pels milers que han mort
travessant el mar, cercant un futur més digne
i per tots els que han mort d’accident,
per causes desconegudes
o de manera prematura.

Que no ens faci por la mort, Pare,
sinó més aviat el no viure d’acord
amb la nostra vocació cristiana.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
En la resurrecció de Jesús ens has dit quin és el nostre futur

Déu i Pare de la Vida,
avui ens adrecem a tu ben conscients
que ets l’amic i el donador generós
de la Vida en plenitud,
i que en la resurrecció de Jesús
ens has dit quin és el nostre futur. 

També et preguem amb la certesa
que estan amb tu tots aquells
que ja han acabat el seu camí. 

Et donem gràcies per l’esperança
que només tu pots oferir
i per la comunió que compartim
amb tu i amb tots els qui són amb tu. 

Que aquesta esperança
i el teu amor misericordiós
omplin el cor de les famílies
que han perdut algú els darrers mesos,
sigui a la nostra parròquia
o a qualsevol lloc del món. 

Et demanem també pels qui
davant la mort no tenen cap esperança.
Pels qui no valoren i no respecten
la pròpia vida i la dels altres
com el bé més gran que tenim.
I pels que no troben cap sentit
a la pròpia existència. 

Que la nostra comunitat pugui ajudar
a descobrir-te com el Déu de la Vida
i el Pare que obre a tothom i per sempre
les portes de casa seva.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Senyor, creiem que els difunts viuen que un dia ens retrobarem

Senyor, avui pensem
en les persones estimades que ens han deixat.
Costa guardar-ne viu el record perquè la vida
cada cop ens deixa menys temps lliure.
Avui dediquem una estona
a sentir llur presència i ajut.
Que la nostra pregària
sigui una prova d'amor sincer.

L'Eucaristia d'avui ens permet
prendre consciència de la totalitat de l'Església:
l'Església Triomfant, l'Església Purgant,
l'Església Pelegrina.
Tots plegats formen una unitat.
Una unitat d'amor que no té res a veure
amb la moda del Halloween.

Senyor, et volem regraciar
per les persones que ens han precedit.
Pels qui lluitaren per un món millor,
per les persones que dedicaren la vida als altres,
pels pares de família,
per tots els qui han passat fent el bé.

Senyor, la nostra pregària pels difunts
és un acte de fe.
Creiem que viuen i que un dia ens retrobarem.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
La mort és una transformació de l'ésser humà

Senyor, has posat també en el nostre cor
les estances de què ens parles a l'Evangeli.
Avui recordem amb enyorança
les persones que amb la seva dedicació i estima
ens han donat la vida
i han estat el nostre exemple.

Gràcies, Senyor,
perquè per als cristians el dia d'avui
no és cap dia de pors absurdes.
Les persones estimades que ens han precedit
ens fan ara costat amorosament.
No juguen a espantar ningú,
ni indueixen a la droga ni a la destrucció.

Senyor, ajuda'ns a tenir present que la mort
no és pas una separació de cos i ànima.
És una transformació de l'ésser humà.
Que no oblidem mai que,
en el mateix instant que morim,
renaixem a una vida nova,
on les persones estimades
tenen encara un lloc fonamental.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
A la Casa pairal, en companyia

Pare nostre del cel,
el teu Fill Jesucrist, nostre Senyor,
«fou crucificat, mort i sepultat»,
abans que ens féssim càrrec que ressuscitaria.

Avui que recordem els nostres difunts
-els qui ja han acabat la seva funció a la terra-,
per molt que ens dolgui la seva separació
i costi d’entendre el per què, i el com, i l’hora
del seu traspàs... ens queda el misteriós consol
de veure que Jesús ja ha travessat, com un home,
la fosca gorja de la mort.

Davant la lluita temible de l’agonia
-«llançà un gran crit i expirà»-,
això ens dóna una ferma esperança.
No estarem sols, desemparats, si Ell s’ho coneix.
Potser, grat sia a Déu, fins tenim experiència 
d’haver palpat la dolça pau d’un morir cristià.

Sigui com sigui, Pare, demanem, confiats en Crist,
que ajudis i perdonis tots els fidels difunts;
que els rebis a casa... la del nostre sospirat repòs.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Fes-nos testimonis d’esperança!

Pare nostre, Déu de la vida, recordem avui
tots els nostres germans i germanes
que ja han acabat el seu camí
per aquest món;
i ho fem amb la confiança de saber
que han estat acollits a casa teva,
que tu ens dius que és també casa nostra.

Et donem gràcies, Pare,
per l’esperança que ens ofereixes,
pel teu desig que tothom arribi
a la plenitud de la vida,
que és la comunió amb tu
i amb tota la humanitat
en un univers renovat pel teu amor.

Et preguem per totes les famílies
que han perdut alguna persona estimada
durant tot aquest any.

Que ningú hagi de morir
sense l’afecte de la família o dels amics,
ni per causa de la violència
o per falta d’atenció mèdica,
d’aliments o higiene
i, sobretot, que ningú mori sense esperança.

Que, mirant el teu Fill Jesús,
aprenguem a valorar com ell la vida humana,
a estar al costat
i alleujar el sofriment dels qui ploren
o perden l’esperança;
que aprenguem a construir,
amb la força del teu amor i la teva paraula,
un món més humà i fratern
que comenci a ser signe i penyora
de la plenitud que ens promets
i en la qual nosaltres creiem.

Fes-nos testimonis d’aquesta esperança!

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
La mort ens obre les portes de la benaurança si complim la voluntat de Déu

Gràcies, Senyor, perquè pregar pels difunts
és un bell do que ens has fet.
És la pregària més pura, menys interessada,
i ens retorna un munt de benediccions.

Ens fa conscients del valor infinit
de la nostra vida i de cada vida humana,
i això ens ajuda a viure amb més consciència,
amb més goig i intensitat.

Ens ajuda a vèncer la por irracional,
a creure que el regne dels morts
no està dominat per forces ocultes
sinó per la llum del Déu que és vida.

Ens ajuda a acceptar que, fins i tot
si ens toca patir, només serà un breu moment
en comparació amb la plenitud de vida
que ens espera a l’altra banda.

Que, com sant Francesc,
puguem arribar a lloar el Senyor
per la germana mort,
que ens obre les portes de la benaurança
si complim la voluntat de Déu.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Que els difunts s’obrin plens de goig a l’abraçada infinita de l’amor de Déu

Avui et preguem pels difunts,
pels que recordem i estimem
però també pels que ningú recorda.

Un infant no pot viure si no és estimat.
L’amor i l’atenció que rep són l’estímul
que l’ajuda a emergir del caos primigeni.

Ho sabem i, tanmateix, el món permet
que tantes persones neixen i visquin
sense conèixer el veritable amor.

Si la mort és un nou naixement,
no podem deixar que els difunts
obrin els ulls a la nova vida
sense sentir-se acompanyats
pel record, la pregària, l’afecte i el perdó
dels que creiem que un dia
ens retrobarem amb ells a la casa del Pare.

Que el nostre amor, humà i dèbil,
els ajudi a vèncer la por, la culpa
i la vergonya, i s’obrin plens de goig
a l’abraçada infinita de l’amor de Déu.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret