Amb confiança, Senyor nostre,
comencem aquest temps d’ Advent.
La nostra vida va rodant,
i el canvi de calendari ens recorda
la teva vinguda pendent.
Aquell dia sí que serà decisiu,
aquella hora desitjada, la darrera,
serà el moment de la veritat.
Però no és pas menys autèntic el nostre present,
que porta la marca de l’esperança del teu retorn.
No podem pas dormir, amb les coses que passen
en aquest món atribolat per cataclismes naturals
i per les corrupcions de l’actuar de l’home.
Vetlleu!, ens dius. Vetllarem
mirant de trobar un sentit a tot això:
reflexionant-ne les causes,
implorant la teva justícia, pregant,
procurant separar, sense engany, el bé del mal.
En qualsevol hora del dia o de la nit
-la menys pensada-, ens cal estar atents
a la teva vinguda, perquè és constant.