Homilies

La vivència de l’amor portà Jesús a la creu

Aparentment la creu i la mort són un fracàs total, i tanmateix és l’escala de la glòria

1.- Volem veure Jesús. Era el desig d’un grupet de no jueus simpatitzants amb la religió d’Israel i que per això havien pujat a Jerusalem en aquesta Pasqua. Ho deien a Felip i Andreu, els únics amics de Jesús de nom grec. Segur que s’hi farien entendre.

Déu Pare ens estima sense mesura, que és la mesura de l’amor

1.- Aixequem els ulls. Que és estrany! Una serp de bronze penjada d’un pal. Tenia un nom: Neuixtan. Qui la mirava amb fe s’alliberava del verí mortal dels escurçons del desert. Es guardava al temple de Jerusalem. Ezequies l’esmicolà perquè la gent l’adorava com un ídol. I tanmateix Jesús aprofita aquesta història.

És la comunitat cristiana on Crist es fa present, i és la comunitat cristiana la que fa present Jesús

1.- Quan a la família, la comunitat, a l’empresa, a la política, a la parròquia ens trobem amb una situació que no ens agrada, sovint ens ve la temptació d’agafar una escombra i... No cal dir que n’escombraríem de coses.

En moments de crisi, Jesús ens convida a pujar amb ell al Tabor

1.- La mesura de l’amor és estimar sense mesura. Avui tenim mostres d’aquesta desmesura. Abraham després d’anys i panys d’esperar un hereu, sent –o li sembla sentir– la veu de Déu que li demana que li ofereixi en sacrifici. Faria allò que molts del seu temps feien: oferir a Déu el millor que tenien: el primer fill.

Empès per l’Esperit Sant se’n va al desert, per trobar-se amb Déu i amb ell mateix

1.- En cada període de la història de la salvació ens trobem amb una intervenció de Déu en forma d’aliança: amb Adam al paradís a l'inici absolut de la humanitat. Amb Noè. Acabat el diluvi, fa un pacte de no agressió amb ell i amb tota la humanitat. I penja al cel en senyal de pau l'arc de sant Martí per no fer-lo servir mai més. Més endavant amb Abraham. I amb Moisès i el poble d’Israel al peu del Sinaí.

La llei de la caritat romp els límits de la norma que oprimeix i margina

1.- Era trista i penosa la vida del leprós. Ho acabem de llegir. Escabellats. Esquinçats. Tapats fins a la boca. Què més? Anunciar-se de lluny la seva presència perquè tothom en fugi. I a sobre, religiosament impur i doncs, exclòs del temple i de la vida social. La lepra era la malaltia que més impurificava perquè destruïa l’home en la seva integritat i vitalitat físiques. El leprós era un mort en vida.

El mestratge de Jesús s’expressa instruint i guarint i recomponent les persones

1.- L’evangeli de sant Marc presenta en un sol capítol una jornada típica de l’activitat de Jesús a Cafar Naüm. El diumenge passat el vèiem en un espai sagrat: la sinagoga. Hi inicia la seva missió alliberant una persona de la sèrie de dimonis que no la deixaven viure. Comença estructurant-la i integrant-la en la societat.

Jesús manifesta la seva autoritat ensenyant i actuant amb la força alliberadora de Déu

1.- La sinagoga era una mena de centre cívic i de local parroquial. Hi predominava el caràcter religiós. Els israelites, quan es van veure privats de les institucions pròpies, -temple, sacerdoci, reialesa- es van empescar uns espais on es trobessin per pregar, escoltar i comentar la paraula de la Llei i dels profetes, i tractar les coses de cada dia. Solien fer-ho els dissabtes. Així mantenien la seva identitat com a poble de Déu.

Jesús necessita col·laboradors

1.- La Bíblia s’obre així: Al principi, Déu creà el cel i la terra... I es clou amb el “vinc de pressa” de l’Apocalipsi. Entremig transcorre la història de l’entestament de Déu a mantenir-se fidel a l’home que ell ha creat a imatge seva.