Homilies

Jesús ens fa conèixer el seu Pare i els seus designis

1.- Déu és amor. No és cap definició sinó el pòsit d’una experiència vital de segles. Déu quan es manifesta en la història de la creació o de la història humana, es manifesta estimant. Déu és compassiu i benigne, lent en el càstig, gran en l’amor. Estima entranyablement tot el que ha creat. Sap de quin fang ens ha fet. La mare es podrà oblidar del seu fill. Jo mai no m’oblidaré de tu. Un Pare amb entranyes de mare.

Jesús ens demana que visquem ben units a ell

1.- Hi ha a la Bíblia un poema preciós sobre la vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit agre. Què més podia fer que no li hagi fet? N’esperava bon raïm; per què surt agre? Una gran il·lusió i quina decepció!

Jesús ens estima com a germans, fills d’un mateix Pare

1.- Jo sóc el bon Pastor. Jesús es fa seva una expressió que es deia de Déu, el Pastor d’Israel. Els reis i els dirigents són els pastors del poble. De pastors n’hi ha de bons, n’hi ha de mediocres i de francament dolents.

Els apòstols són testimonis d’allò que han vist i sentit de Jesús

1.- De l’evangeli d’avui en podem remarcar dues idees: la comensalitat i la lectura de la Bíblia.

2.- La comensalitat vol dir compartir la mateixa taula. A Jesús li encantava. Compartia la taula amb els fariseus i amb els pecadors i publicans, amb Marta i Maria, amb la colla de deixebles el dijous sant. I també amb els dos d’Emmaús.

Us confio una missió. Continueu i feu visible la meva presència en el món

1.- Trobem a Jerusalem la primera comunitat formada per un grup de deixebles de Jesús morts de por i tancats amb el pany i clau de la seva angoixa de la pressió d’enemics externs. Jesús s’hi fa present. Res ni ningú el priva de comunicar-se amb els seus. Els saluda i els oxigena.

Jesús viu en nosaltres. Nosaltres som avui la presència del Crist

1.- Ahir tothom callava i parava quiet. Uns celebraven la victòria sobre Jesús de Natzaret, l’anomenat rei dels jueus. Ja l’han eliminat. Poden descansar tranquils. Uns altres acompanyaven en la seva solitud Maria, la mare del Crucificat, mentre esperaven la primera llum del dia per visitar el sepulcre i acabar de retre a Jesús els honors que no li havien acabat de retre abans.

Morts i ressuscitats en Crist

No tingueu por! Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí.

Mirem el qui han traspassat

1.- Aquest divendres sant el vivim a casa nostra amb un sentiment molt viu, amb la impressió que respirem un aire resclosit, amb vents de presó i d’exili per motius de mal entendre en una societat que voldríem normal.

Estimeu-vos com Jo us he estimat

1.- Com tots els dijous sants, commemorem la institució de l’Eucaristia i del sacerdoci cristià. Mostrem-nos avui agraïts a aquests dos grans regals de Jesús. Preguem especialment pels capellans que amb una generositat fora mida ens serveixen el Pa de la Paraula i el Pa de l’Eucaristia durant dies, mesos i anys. I sense posar-se’n cap medalla. Al costat de tal heroisme, no compten tant les seves limitacions humanes.

La vivència de l’amor portà Jesús a la creu