Homilies

És impossible reconèixer Déu com a Senyor mentre el teu déu sigui el diner

1.- El noi tenia tots els números per ser un bon deixeble de Jesús. Jesús mateix en quedà enamorat. El mirà amb simpatia. Era jove, era emprenedor: sabia administrar i ampliar la seva hisenda. I era bon noi: complidor de la llei des de sempre. Caminava amb dues crosses: la seguretat de tenir el ronyó ben cobert i la consciència tranquil·la. Ara es vol assegurar la gran herència. La vida eterna.

Ningú no té l’exclusiva de Crist i del seu evangeli

La capacitat de servei és el que identifica el deixeble

Jesús ens invita a viure a fons la nostra humanitat

1.- Pere l’encertà quan va respondre a Jesús: Ets el messies. I n’estava tot cofoi bo i somiant participar aviat en el triomf que el Crist té assegurat com a personatge celestial previst i anunciat pel profeta Daniel.

Jesús restitueix les persones segons el seu Creador

1.- Ben mirat, no hem avançat gaire des que sant Jaume renyava les comunitats cristianes perquè discriminaven les persones segons l’aparença o segons el curriculum que diríem avui. Mirem el vestit i no els ulls o el cor de la gent. Per això no hi “veiem”.

A Déu no li agraden les ofrenes que són fruit de la injustícia o de la incoherència

1.- Aquest diumenge és una invitació a atendre la higiene espiritual. Els fariseus practicaven la higiene cultual. En arribar del mercat es rentaven acuradament per alliberar-se de les impureses contretes tocant aliments o altres coses que inhabilitaven per al culte.

Jesús manifesta la seva donació en el pa i el vi de l’Eucaristia

1.- Cal definir-se davant Déu, davant Jesús, davant els grans valors cristians. No s’hi val encendre una espelma al matí a sant Pancraç i al vespre al dimoni. No podeu servir Déu i el diner. Déu no vol ídols que li facin la competència perquè escavitzen les persones que ell ha creat lliures i responsables.

Cada comunió és una llavor de resurrecció

1.- Mireu que n’arribem de fer de coses per assolir una saviesa que mai no acabem de trobar: ofici de viure, meditació, zen, ioga, viatges, peregrinacions, gurus, cursos, trobades, cursets, exercicis d’això i d’allò. Com més lluny i més estranys millor. En canvi no ens fiem de la invitació de la Saviesa que avui posa al nostre abast i de franc una taula esplèndida: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. I avançareu pel camí del coneixement».

Totes les promeses de Déu les veiem ja realitzades en Maria

1.- L’arca de l’aliança era el símbol de la presència de Déu enmig del poble. Havia desaparegut quan el temple fou destruït totalment l’any 587 aC. I s’esperava la seva reaparició als darrers temps. L’Apocalipsi diu que els darrers temps han arribat. En efecte, el santuari del cel s’obrí i aparegué l’arca de l’aliança de Déu.

El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món

1.- Avui ens centrarem en la carta als Efesis que llegim avui. I a la seva llum mirarem també l’episodi d’Elies i de Jesús, Pa de vida. Hi trobem una doble recomanació: Germans, no entristiu l’Esperit Sant. Imiteu el vostre Pare.