Homilies

Una veu que crida: Prepareu en el desert els camins del Senyor

1.- Juan el Baptista o Batejador, es defineix com la VEU. Una veu esperada com la del profeta quan crida: Consoleu, consoleu el meu poble, malmenat com ovelles sense pastor o per pastors incompetents esdevinguts canes muti, gossos muts quan els llops assetgen el ramat.

Maria respongué en tot moment al designi amorós de Déu

1.- Guaiteu el somni de Déu: des de l’eternitat ens elegí en el seu Fill abans de crear el món, perquè fóssim sants i irreprensibles. N’hi ha per donar-li’n gràcies i beneir-lo!

2.- Després de crear l’home i la dona a imatge seva, Déu descansà tranquil de l’obra que havia fet. Va veure que era bo de debò. Ells durien la creació al seu ple desenvolupament.

Jesús ve per alliberar la creació i la humanitat de tot allò que els esclavitza

El meu és un regne de justícia, d’amor i de pau

1.- Natanael, en el seu primer contacte amb Jesús el proclama fill de Déu, Rei d’Israel. La gent engrescada pel pa miraculós de Jesús al desert, l’en volia proclamar-lo rei i ell s’esmunyí cap la muntanya tot sol a pregar. El dia de Rams la multitud el beneeix com “el qui ve nom del Senyor i l’aclama en un fervent Hosanna, VISCA, el rei d’Israel.

Déu és Déu de vius, no pas de morts i ens garanteix la vida plena

1.- El temple de Jerusalem era el fonament i la garantia de la presència de Déu enmig del poble d’Israel. Tocar-lo era el més gran sacrilegi. Per haver-ne anunciat la destrucció per poc no maten Jeremies. I pel mateix delicte condemnaren Jesús a la creu.

El cristianisme és la religió del DONAR allò que tenim i sobretot allò que som

1.- El cristianisme és la religió del DONAR. Donar allò que tenim i sobretot allò que som. Les lectures d’avui ens il·luminen sobre aquest punt. Hi ha dues vídues ben pobres totes dues. Pobres però generoses. La de Sarepta veu recompensada la seva hospitalitat. L’altra veu elogiada la seva generositat. Totes dues deixen les seves seguretats per abandonar-se completament a Déu. Models de la vera fe.

L’amor al proïsme és l’autèntic culte religiós que Déu ens demana

1.- Tant de bo que avui sentíssiu la meva veu... És el salm que cada dia resem a la Litúrgia de les Hores, la pregària oficial de l’Església. No enduriu el vostre cor, la vostra mirada. Per sentir-hi cal escoltar bé, fer silenci, esperar amb paciència i entomar la Paraula de Déu com la terra entoma el gra de blat.

Déu està de part dels qui sofreixen i està al costat dels qui els assisteixen

La carta de sant Joan ens il·lumina sobre el nostre ara:

 Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som!!! És veritat que no sempre ho sembla o no es veu gaire clar. Però això no esborra la veritat, ans ens esperona a treure-hi brill i això es fa mirant de netejar els nostres ulls, les nostres mans, la nostra llengua, el nostre cor perquè siguem dignes del nostre Pare.

Jesús, obre’ns els ulls del cor perquè hi veiem

1.- La idea de camí, de canvi, de renovació recorre les lectures d’avui. La història del poble d’Israel és com un gran viatge, iniciat per Abraham de Mesopotàmia a Canaan, per Jacob de Canaan a Egipte, per Moisès d’Egipte cap a la terra promesa, pels exiliats a Babilònia retornant a la pàtria, i per Jesús, de Natzaret a Jerusalem.

El camí de la glòria és el camí de la creu

1.- Quan Jesús intentava ficar en el cap dels apòstols el seu camí cap a la glòria passant per la creu sempre picava ferro fred. No se’n sortia. Ho anuncià tres cops i sempre topà amb els estirabots del deixebles. I fins al darrer sopar insistí en la mateixa lliçó, ara tot rentant-los els peus.