Entorn de la Paraula

Déu no és algú que estima: Déu és el mateix Amor

La setmana passada en la paràbola del Fill Pròdig ens varem trobar amb la impensable magnitud de l’amor misericordiós del Pare. Jesús avui ens torna a sorprendre. És un text que llegim a l’evangeli de Joan i que sembla que originàriament era de Lluc, l’evangelista de la misericòrdia. Ara no tenim una paràbola sinó un relat.

Tot el missatge quaresmal assenyala cap a la mateixa direcció: la conversió

Jesús ha vingut a instaurar un món nou del que nosaltres ara ja en participem

“Jo perdono però no oblido”.

No oblido?: És que va ser massa gros? Que això encara et fa mal? Que no pots?

L’Evangeli d’avui és continuació del diumenge passat (les benaurances i malaurances) que dèiem ser la pàgina més sorprenent de l’Evangeli de Lluc. Doncs el text continua i fins i tot puja de to.

El millor sentiment en contemplar la Passió i Mort de Jesús és l’agraïment

Per a entrar de dret en el missatge del diumenge de Rams ens anirà molt bé contemplar els sentiments de Jesús en aquell esdeveniment: el goig per la gent senzilla que l’aclama en arribar a Jerusalem en contrast amb l’angoixa pel que l’hi espera de patiment en aquella mateixa setmana. Així podem encaixar la celebració festiva dels Rams amb la litúrgia dolorosa de la Passió.

Ressuscitats amb el Crist, emprenguem una vida renovada!

La notícia, tot i les dificultats i els dubtes, s’imposà a tots els qui havien plorat la mort de Jesús, els qui havien fugit, els qui l’havien negat. Jesús és ressuscitat! Al·leluia! És l’esclat de llum que ha arribat fins a nosaltres i es perpetuarà per sempre.

La Transfiguració del Crist és un mirall on ens podem anar reconeixent com a fills estimats

Veig la Transfiguració del Senyor com una icona de colors lluminosos i amb un potent clarobscur. Se’ns hi ofereix una finestra oberta a la relació paternal-filial entre Jesús i el Pare que ens demana d’escoltar-lo.

Davant les proves Jesús respon sempre fixat en la voluntat del Pare, la seva Paraula

Ja som a la Quaresma. En l’horitzó del camí quaresmal tenim a la vista el Misteri Pasqual de la Mort i Resurrecció del Senyor, tot encimbellat amb el do de la Pentecosta l’Esperit Sant.

El Senyor ens vol nets als seus ulls, nets amb nosaltres mateixos i davant els altres

La saviesa popular va afinant amb el temps algunes expressions plenes de contingut. Avui l’evangeli afronta la qüestió de la falsedat, la hipocresia. La pedagogia de Jesús ho enfocà amb algunes dites populars que tothom coneixia. Els antics llibres bíblics de la Saviesa n’anaven plens.

La primera lectura del Fill de Sira ens diu, entre altres:

Alegreu-vos i celebreu-ho!

Els ho diu Jesús als pobres, als qui pateixen, als qui tenen fam, als perseguits....

La pomera en el desert xardorós de l’Arabà / L’arbre plantat ran de l’aigua.

Feu tot el que el meu fill us digui

Any nou, vida nova, deia la gent ara fa pocs dies. I tot continua igual? Doncs tot depèn!: hem d’assumir que la conversió d’aigua en vi és la clau d’una vida renovellada.