Entorn de la Paraula

 Qui vulgui ser el primer, ha de ser darrer i servidor de tots

Tot ho ha fet bé. Fa que els sords hi sentin i que els muts parlin

Avui, l’alegria de sentir-se alliberat.

Isaïes exulta en preveure el retorn a la pàtria, dels exiliats a Balilònia.

“... Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran... i la llengua del mut cridarà de goig...”

El salm, ressò de la primera lectura, és també un crit exultant de lloança.

On aniríem si solament tu tens Paraules de Vida eterna?

El capítol VI de l’Evangeli de Joan sobre el pa de vida acaba en forma dramàtica, un curtcircuit entre la generosa aportació de Jesús i la manca de receptivitat dels qui l’escolten.

Els curtcircuits fan saltar els ploms, semblantment al que va succeir en aquest cas.

En el relat veiem reaccions que ens poden aportar força llum.

Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell

El pa que jo donaré és la meva carn perquè doni vida al món: són les darreres paraules de l’evangeli de diumenge passat i que encapçalen la nostra reflexió d’avui.

Maria se’ns mostra com a model per al nostre camí i per a la vida futura

Som fills de Maria, Jesús ens la donà com a mare des de la creu.

I avui celebrem la seva plenitud com a mare de Déu i mare de tots nosaltres. Ella se’ns mostra com a model per al nostre camí i per a la vida futura.

Avui és el dia gran en què celebrem la seva glorificació, en què ens sentim feliços de viure sota l’esguard de mare, dins el seu cor.

Ell és el Pa de Vida

La nostra vida és un caminar. Una excursió en què cal saber on anem i amb quines provisions comptem.

El final del camí ens el marca el mateix Jesús en invitar-nos a compartir la seva filiació i glorificació eterna. Pel que fa a les provisions ell mateix ens adverteix de no anar darrere els aliments que es fan malbé, sinó que ens ofereix el nodriment de Vida eterna. Ell és el Pa de Vida.

L’obra que Déu vol, és que cregueu en aquell que Déu ha enviat

Se'n compadí, perquè eren ovelles sense pastor

Diumenge passat Marc ens deia que Jesús va enviar els deixebles a anunciar el Regne tal com ell anava fent. Va ser com un pre-anunci o pre-assaig del gran enviament que els faria en la Resurrecció:

Com el Pare m’ha enviat,
així jo us envio a vosaltres.
Rebeu l’Esperit sant.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui

Jesús en l’oració del Pare Nostre ens ho va ensenyar. Totes les expressions d’aquesta pregària responen a grans motivacions de Jesús, i per tant havien de ser recurrents en les estones d’intimitat amb el Pare. Ens cal, doncs, entrar molt de puntetes en aquest gest de Jesús en nodrir una multitud de gent afamada.

Quan una comunitat és veritablement acollidora, l’anunci del Regne dóna molt de fruit

Doncs endavant, que no ha estat res! Els fracassos són una mica com les crisis, o t’enfonsen o en surts millorat. Marc ens ho va assenyalar: “després recorria les viles i els pobles i ensenyava”.