Entorn de la Paraula

Ens toca fer igual com el Bon Samarità de l’Evangeli

“Doncs tu fes igual”

Ja ho sabem: ens toca fer igual com el Bon Samarità de l’Evangeli.

Anar i actuar en nom del Senyor encomana la pau, l’alegria, l’amor de Déu.

De camí cap a Jerusalem Jesús fa com un assaig del que ha de ser la missió evangelitzadora de l’Església.

Qui vulgui seguir Jesús ha d’estar lliure de traves

 “El Fill de l’home no té on reposar el cap”

Jesús ens diu que el regne de Déu és com un tresor amagat en un camp. L’home que se’l troba se’l pot fer seu, però és a condició de vendre’s tot lo altre que té per a poder comprar el camp.

Jesús se’ns dóna a si mateix com aliment per a transformar la nostra vida en la seva de Fill de Déu

Cada any en arribar aquesta diada surten amb profusió reflexions entorn a l’Eucaristia. Jo mateix acabo de retrobar-me amb l’homilia que vaig fer ara fa un any i veig que m’hi vaig aplicar força.

L’Esperit Sant ens fa fills de Déu

A la nostra vida hi ha quelcom de ben subtil i al mateix temps del tot vital: és el respirar, l’aire que va mantenint la purificació de la sang i la vida.

Jesús, en la seva aparició Ressuscitat als deixebles tancats i morts de por, els portà la seva pau i el seu goig: Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: rebeu l’Esperit Sant.

Se’n pujà al cel

Ho diem sempre que recitem el credo. Hem caigut en el compte del que hi estem dient? Som en un dels moments cimers en la història de la salvació.

Qui m’estima, farà cas de les meves paraules

No ens podem despenjar del missatge del diumenge passat que es conclou en el d’avui:

Diumenge passat:

* Jesús anuncia la seva mort imminent com a glorificació.

 En ell el Pare és glorificat.

Us dono un manament nou!

Un manament nou? Quin? “estimeu-vos”? Però això és nou? Ja en el llibre del Levític, en el Pentateuc, es deia: estimaràs els altres com a tu mateix. I sempre la gent ha nascut amb la llavor de l’amor en el cor. Una altra cosa és si hem deixat morir la llavor o bé la hem conreat indegudament. On és ara la novetat?

Si estem ben atents l’evangeli ens sorprèn profundament.

Les meves ovelles reconeixen la meva veu

Haureu vist algunes vegades un ramat amb el seu pastor. En realitat les generacions d’avui hi estem poc acostumats. Per a aquella gent de terres d’Israel el fet del pastoreig els era ben familiar. A nosaltres ens toca assumir la comparança, tot i que ens sigui poc familiar, i un cop copsem per on va el missatge ens hi fiquem de dret. Com en tot, els símbols han de cedir el lloc a la realitat significada.

“Tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo”

“Tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo”

L’evangeli d’avui, el darrer capítol de Joan, té un aire de misteri, de presència, de tendresa, de misericòrdia, d’enviament... És com un ressò de moments importants de la vida mortal de Jesús, que aquí trobem en una síntesi preciosa: és a Galilea, vora el llac, en una escena entre el Ressuscitat i els deixebles. Ell diàleg final de Jesús amb Pere no té pèrdua.