Entorn de la Paraula

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui

Jesús en l’oració del Pare Nostre ens ho va ensenyar. Totes les expressions d’aquesta pregària responen a grans motivacions de Jesús, i per tant havien de ser recurrents en les estones d’intimitat amb el Pare. Ens cal, doncs, entrar molt de puntetes en aquest gest de Jesús en nodrir una multitud de gent afamada.

Quan una comunitat és veritablement acollidora, l’anunci del Regne dóna molt de fruit

Doncs endavant, que no ha estat res! Els fracassos són una mica com les crisis, o t’enfonsen o en surts millorat. Marc ens ho va assenyalar: “després recorria les viles i els pobles i ensenyava”.

La gràcia de Jesús és la nostra força en la feblesa

Venim de l’anunci joiós del Regne, les darreres setmanes, amb el llenguatge de les paràboles i de fets alliberadors. Ara que ja ens estem situant en l’activitat de Jesús, l’evangelista ens el presenta en un fracàs davant els seus convilatans.

La força salvífica de Crist el Senyor ens arriba quan prenem contacte amb ell

Recordo que de petit quan ens explicaven l’evangeli, l’accent es posava en el poder de Jesús. Potser tocava, però ara no toca. Ell mateix quan feia algun signe especial alliberador insistia en que no ho diguessin. L’objectiu de Jesús no era el de fer-se notar pel seu poder.

Què es proposava, doncs?: anunciar amb paraules i amb fets el Regne de Déu.

Joan és un dels personatges més humils de tota la Bíblia

Aquest any la festa del naixement de sant Joan Baptista s’escau en diumenge. El naixement de Joan el Baptista és un fet definitiu en la Història de la Salvació. Ell és un dels tres únics casos del que celebrem el naixement.

Les festes dels sants i santes se celebren en principi el dia del seu trànsit o naixement per al cel. Però en tres casos celebrem el naixement a la terra. Són:

En cada u de nosaltres el Regne actua amb uns processos no sorollosos

L’acompliment de la voluntat del Pare és el que ens fa més propers a Jesús, més familiars amb ell

A voltes la Paraula de Déu ens desconcerta. Preferiríem passar a una altra pàgina. Però resulta que sovint els textos incòmodes tenen tresors amagats.

Jesús mateix és l’Aliança Nova i la seva sang vessada per nosaltres n’és el símbol

L’ou com balla..., la patum..., les enramades..., les alfombres de flors, encara avui…són ressons de l’entusiasme dels nostres avantpassats amb motiu de la celebració del Corpus Christi…

En la nostra Galilea la missió que Jesús ens ha confiat segueix viva

Diuen que un dia sant Agustí tot passejant vora el mar tractava d’aprofundir en el misteri de la Santíssima Trinitat. Vora l’aigua veié un infant que amb una petxina traginava aigua cap a un clot fet a la sorra, li preguntà què hi feia. I el petit li respongué: “vull ficar-hi tota l’aigua del mar”.

Li va quedar clar; i a nosaltres també.

No crec que ens portés massa enllà el començar a fer elucubracions sobre el misteri insondable de la santíssima trinitat.

L’Esperit ve a nosaltres amb els seus FRUITS i els seus DONS

A la nostra vida hi ha quelcom de ben subtil i al mateix temps del tot vital: és el respirar, l’aire que va mantenint la purificació de la sang i la vida.

Jesús, en la seva aparició Ressuscitat als deixebles tancats i morts de por, els portà la seva pau i el seu goig: Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: rebeu l’Esperit Sant.