Entorn de la Paraula

Que el nostre amor no sigui només de frases i paraules...

La primera carta de Joan ens recorda que el nostre amor ha de ser no només de paraules sinó de fets i de veritat. El capítol 15 de l’evangeli de Joan ens hi porta.

Aquest fragment de l’evangeli és una perla de teologia espiritual: l’al·legoria del cep i les sarments. Missatge embolcallat d’una simbologia precisa i preciosa.

Jo sóc el bon pastor

Avui, quart diumenge de Pasqua, tenim l’evangeli del Bon Pastor. Per als qui oïen Jesús era molt familiar el tema de pastors i ovelles. A nosaltres, tot i resultar-nos un xic llunyà, el llenguatge del Bon Pastor ens resulta proper, ferm i tendre.

No m’atreveixo a fer-ne comentaris perquè ho aigualiria. No pot ser més clar i senzill. T’invito a aturar-te en alguna d’aquestes expressions i fer-ne pregària:

Vosaltres en sou testimonis

I la Pasqua continua. El Ciri Pasqual encès, les flors, els cants, els al·leluies... Ens sentim “renovellats i rejovenits en l’esperit, amb l’alegria d’haver recobrat l’adopció filial” (oració de la missa, avui), “exultants de goig perquè en la Resurrecció del vostre Fill ens heu donat motiu per una tan gran alegria” (oració sobre les ofrenes)...

Per què cerqueu entre els morts el qui és viu? No és aquí! Ha ressuscitat!

La notícia, tot i les dificultats i els dubtes, s’imposà a tots els qui havien plorat la mort de Jesús, els qui havien fugit, els qui l’havien negat. Jesús és ressuscitat! Al·leluia! És l’esclat de llum que ha arribat fins a nosaltres i es perpetuarà per sempre.

Hosanna! Beneït el qui ve!

Diumenge de Rams. Palmons, estrena de vestits, lluïment dels nens amb els pares pel carrer, ambient de primavera...

Avui la litúrgia se’ns posa seriosa perquè iniciem la Setmana Santa amb el Sopar de Comiat, la Passió i mort de Jesús, el silenci del sepulcre i la Resurrecció.

Si el gra de blat mor dóna molt de fruit

En aquest cinquè diumenge de Quaresma tenim un teixit excel·lent de diversos element que ja han anat apareixent en les lectures de diumenges anteriors.

Déu és amor

Nicodem és un fariseu de bon cor que admira Jesús però té les seves reticències. Es decideix a anar a trobar Jesús i ho fa de nit per no ser notat. Hi ha un diàleg a dos en què entre altres coses Jesús diu a Nicodem que cal néixer de nou. El text d’avui és una segona part de la conversa, ara ja sense preguntes. Jesús se li confia i es presenta a si mateix amb un llenguatge que li pugui ser proper.

Ell es referia al santuari del seu cos

Escolteu-lo!

A la primera lectura se’ns ha recordat el sacrifici d’Isaac. Déu proclama la fe d’Abraham i celebra amb ell una Aliança. L’aliança entre Déu i els humans es renovava a través de la història fins Jesús que ha estat constituït en l’Aliança nova i eterna. Aliança, pacte d’amor i fidelitat, de la que participem tots i cada u de nosaltres. Jesús per la presència de l’Esperit Sant és en tu i per a tu, pacte d’aliança entre Déu i tu: Pacte d’amor, de fidelitat i de salvació.