Lectio divina on line 60 (Semana del 21 al 27 de enero)

Lunes, 21 Enero 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

SAVIESA, ETERNITAT...

Tota saviesa ve del Senyor i és amb ell per sempre.
¿Qui pot comptar els grans de sorra dels mars,
les gotes de la pluja o els dies de l’eternitat?

Qui pot mesurar l’alçada del cel, l’amplada de la terra,
la profunditat de l’oceà?
Abans de totes les coses va ser creada la saviesa,
la intel·ligència prudent existeix des de l’eternitat.
La font de la saviesa és la paraula de Déu que és al cel;
la saviesa ens arriba per mitjà dels manaments eterns.

A qui ha estat revelat l’origen de la saviesa?
Qui coneix el que ella ha fet?
A qui ha estat donat de conèixer la saviesa?
Qui ha comprès la seva profunda experiència?

Un de sol és savi, digne de tota veneració:
el Senyor que seu en el seu tron.
És ell mateix qui ha creat la saviesa, l’ha vista, l’ha mesurada
I l’ha escampada per totes les seves obres.
L’ha donada amb generositat a tothom;
als qui l’estimen els l’ha donada en abundància.

Estimar el Senyor és saviesa i això dóna glòria a la criatura humana;
El Senyor reparteix la saviesa als qui el veuen...

(Sir 1, 1-10)

Què diu el text?

Aquests versos bíblics ¿et sonen llunyans o familiars?

¿Has considerat mai que Jesús ressuscitat, viu, és la Saviesa definitiva?

Què et demana aquest text d’avui?

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio...

Nosaltres tenim el privilegi de poder interpretar i entendre aquests versos amb més profunditat i transcendència que no pas els mateixos que els van escriure, i això que eren savis de veritat, savis, però, dins el marc de la Revelació a l’Antic Testament, savis en Revelació divina i en la història d’Israel... Joan en el primer capítol del seu Evangeli ens en dóna la clau d’interpretació:  presenta la ‘PARAULA’ que era amb Déu i estava amb Deu, creadora de tot el que ha vingut a l’existència... El mot ‘Saviesa’ ha sigut substituït per ‘PARAULA’. La ‘PARAULA’ ja no és primera creació de Déu com havia sigut la ‘Saviesa’. La ‘PARAULA’ queda identificada amb la mateixa essència de l’AMOR ETERN. La ‘PARAULA’ és divina, és L’AMOR ETERN que es projecta i estima el que va creant... com aquell qui diu: projecta i estima el que li va sortint de les mans... Nosaltres som fruit existencial d’aquestes mans divines...  Un ‘mantra’, que ha brollat espontani  en els nostres grups de Lectio i de silenci, ho expressa:

Amor Etern...    Silenci de paraula humana...
Vida per tot...   Gràcies...!   Amen...!
I l’Amor Etern acampà entre nosaltres...
Rabbunní, Mestre meu...!   Gràcies!...  Amen...!

Resumint: aquest text, i els versos i capítols immediats que segueixen del llibre de Jesús fill de Sira, els podem, i hem!, d’interpretar des de la fe i seguiment de la persona de JESÚS RESSUSCITAT. Ell és LA PARAULA. Si el creiem i seguim... ens fem SAVIS...!

Però, però... aquests temps que vivim de postveritat i postdemocràcia, no afavoreixen, ni de lluny, poder connectar amb l’Amor Etern i fer-nos Savis... Cal el silenci interior i retrobar la riquesa que tota persona porta dintre seu, cosa difícil amb tant de brogit, falses publicitats, presses, reclams sorollosos, marihuanes a porta oberta, patinets i bicicletes de disseny corrent impunes per les nostres aceres, horaris comercials que no respecten la vida familiar dels dependents, un consum irracional com a divinitat que cal adorar, alienacions massives en concerts i competicions esportives, polítics que menteixen a tot crit sense pudor, pedagogies que menysvaloren l’esforç, els mòbils que adorem i que, si no els controlem, no són més que  déus falsos que ens despersonalitzen, ens fan perdre molt de temps i ens tornen acrítics... Etc.

Ens cal retrobar, revalorar, seguir i estimar LA PERSONA DE JESÚS, L’AMOR ETERN que ha acampat entre nosaltres... Ens cal retrobar i revalorar la nostra riquesa interior, obra sublim del millor i únic artífex que existeix des de sempre. Ell ens ha obsequiat aquesta existència que som en l’espai i el temps: ETERNITZEM-LA.  Fem-nos SAVIS! 

Tipus recurs pastoral: