Lectio divina on line 64 (Semana del 18 al 24 de febrero)

Lunes, 18 Febrero 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC:
LA FILLA DE JAIRE I LA DONA MALALTA DE MOLTS ANYS...

...Llavors arribà un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que veu Jesús, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu:

-La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.

Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrera enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: “Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.” Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s’adonà a l’instant la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent:

-¿Qui m’ha tocat la roba? Els seus deixebles li contestaren: - ¿Veus que la gent t’empeny per tot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat?

Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona que sabia prou bé el que li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. Jesús li respongué:

-Filla, la teva fe t’ha salvat i queda guarida del mal que et turmentava.

Encara Jesús parlava que arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:

-La teva filla s’ha mort. Què en trauràs d’amoïnar més el Mestre?

Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:

-          No tinguis por, tingues només fe.

...Ell pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà i li diu: -T’ho mano, noia, aixeca’t! A l’instant la noia s’aixecà i començà a caminar. Tenia dotze anys. (Mc 5, 21-43)

-------------------------

Què diu el text?

Què i qui et sembla que representen la noia de dotze anys i la dona malalta?

¿Et preocupes d’alimentar la fe en la teva vida, cada dia?

Què et suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a llegir abans o després de la Lectio...

Avui el text de la Lectio és una mica més llarg que el normal. El tema té el seu interès. Estem acostumats a imaginar els textos bíblics segons el que ens diuen directament les paraules i així ens quedem amb la representació de l’escena bíblica que plasmem en dibuixos, estampes, pintures, representacions, escultures, etc. que no són, en general, el millor instrument catequètic i pedagògic. L’emoció, l’estètica i la poca reflexió sobre el tema, només la imatge, ens amaguen la veritable intenció dels redactors originals del text.

En el text de Marc hi apareixen uns personatges: Jaire, la seva filla joveneta, una dona malalta, Jesús i els testimonis de l’acció guaridora de Jesús entre els quals hi ha també l’esposa de Jaire, la mare de la noia.

La dona és portadora de vida, però resulta que les dues dones que protagonitzen el text no tenen la capacitat de donar vida, són vides sense futur. La filla de Jaire, de dotze anys, tot just començava a entrar en els cicles menstruals amb la seva pubertat, però s’està morint. Una dona adulta, a plena edat per a ser fecundada i donar vida, es troba amb la malaurança d’una fisiologia genital deteriorada, amb hemorràgia contínua, també, curiosament, feia dotze anys. El pare de la noia és cap de la sinagoga i no pot fer res per a la salut de la seva filla, els metges l’haurien deixada com a cas impossible. Tampoc els metges que la dona malalta havia consultat durant aquells anys no l’havien curada ni li havien pogut suavitzar la malaltia.

Hom es pregunta ¿Perquè Marc descriu el cas de la dona malalta entremig de l’escena de la filla de Jaire? La resposta és senzilla per la simbologia que tenen els personatges. Jaire, el cap de la sinagoga té clara consciència que la doctrina i explicacions que els dissabtes es fan a les sinagogues no omplen el cor ni la vida de les persones. Jesús ho remarca en altres indrets de l’Evangeli –“...ovelles sense pastor”“... aquesta multitud em fa llàstima”. La sinagoga, que hauria de ser càtedra d’espiritualitat esperançada per a tot israelita, no funciona com deuria i els fidels van caient esllanguits en la rutina. La sinagoga és alhora una donzella jove impossibilitada per a ser fecundada i també una fecunditat adulta però eixorca i sense maternitat possible. En realitat la sinagoga és el protagonista del text. El bon Jaire, que representa la sinagoga, veu clar que només la persona de Jesús de Natzaret pot revifar la pastoral, la catequesi i la vida dels fills de la Promesa...

Tipus recurs pastoral: